Acabat el llibre de Sànchez Piñol, en comencem un altre, aquest cop ens endinsarem en una trilogia d'èxit, encara que de forma desordenada, començarem pel segon, a veure què passa.
Del llibre de contes Les edats d'or he de dir que m'ha agradat molt més que La pell freda. Per a mi, aquest format de contes s'adiu molt millor amb l'obra de S. Piñol. La novel·la dels granotots, amb tanta violència i ciència ficció se'm va fer una mica pesat i llarg. Potser és que a mi aquest camp, de la ciència ficció d'acció, no m'agrada massa. Però, de tota manera, em sembla que era una història allargassada i sobrevalorada. Certament, no entenc l'èxit d'aquell llibre, una mica exagerat, al meu entendre.
En canvi, aquest de contes passa molt millor, està molt ben escrit, demostra ofici i cultura de l'autor, molt recomanable, en definitiva. M'ha fet retornar les ganes de llegir-ne més, concretament, intentaré fer-me amb Pallassos i monstres tan aviat com pugui.
Afegitó posterior: Aquest llibre del Moccia està bé, força bé, definitivament, llegirem la primera part i potser els altres que em caiguin a les mans. Potser sobra una mica de violència, però en general està ben escrit i enganxa força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada