Fi de les vacances.

Avui és el darrer dia de les meves vacances, torno a la feina.

La meteorologia ha afavorit que tingui unes vacances molt tranquil·les i que la tornada sigui també amb una gran probabilitat que no tingui excessius problemes. Si més no urgències.

El que sí que sé segur és que no cauré en aquesta moda que se sent tant cada any de l'estrés post-vacacional.

Amb tots els respectes...quina bajanada!

La gent cada dia som més rucs. Com deia un, és obvi que la intel·ligència és un valor absolut i constant, i, com que cada dia hi ha més gent, en toca a menys per cap.

Si tornar a la feina ens ha de fer estar estressats i fins i tot arribar a caure malalts és que, realment, ja ho estem, malals, però del cap.

El meu pare, com la majoria de treballadors de la seva generació, no en va fer mai, de vacances. Va treballar tota la seva vida per a mantenir els seus quatre fills. Aleshores encara no s'havia inventat, aquesta cosa de l'estrés, ni n'hi havia ni s'ho hauria pogut permetre.

Jo mateix no vaig conèixr el conepte de vacances pagades fins que no vaig entrar a l'administració, en totes les altres feines que he tingut no n'havia fet mai. Si no treballava, no cobrava, així de simple. I no m'ho podia permetre, evidentment.

Les vacances pagades són un luxe que hem de ser feliços de poder gaudir i si tornar a la feina ens ha de portar problemes, no en fem, de vacances, i ja està.
Enguany espero que la crisi faci que no se'n parli tant, d'això.

Qui té la sort de mantenir la feina, que no es queixi de tornar-hi, sisplau, encara que sigui per respecte als milers i milers que l'han perdut.

Així és que penso obrir una ampolla de cava per a celebrar que aquestes vacances han estat bé, fins i tot molt bé. Nosaltres amb l'autocaravana pels Pirineus i la nostra filla de colònies a Menorca. Per cert, ha fet unes fotos de les tortugues en llibertat fantàstiques.

Foto: Tortuga mediterrània, Testudo hermanni, de la Cèlia Domingo.