dimarts, 17 d’agost de 2010

Fi de les vacances.


Avui és el darrer dia de les meves vacances, torno a la feina.
La meteorologia ha afavorit que tingui unes vacances molt tranquil·les i que la tornada sigui també amb una gran probabilitat que no tingui excessius problemes. Si més no urgències.
El que sí que sé segur és que no cauré en aquesta moda que se sent tant cada any de l'estrés post-vacacional.
Amb tots els respectes...quina bajanada!
La gent cada dia som més rucs. Com deia un, és obvi que la intel·ligència és un valor absolut i constant, i, com que cada dia hi ha més gent, en toca a menys per cap.
Si tornar a la feina ens ha de fer estar estressats i fins i tot arribar a caure malalts és que, realment, ja ho estem, malals, però del cap.
El meu pare, com la majoria de treballadors de la seva generació, no en va fer mai, de vacances. Va treballar tota la seva vida per a mantenir els seus quatre fills. Aleshores encara no s'havia inventat, aquesta cosa de l'estrés, ni n'hi havia ni s'ho hauria pogut permetre.
Jo mateix no vaig conèixr el conepte de vacances pagades fins que no vaig entrar a l'administració, en totes les altres feines que he tingut no n'havia fet mai. Si no treballava, no cobrava, així de simple. I no m'ho podia permetre, evidentment.
Les vacances pagades són un luxe que hem de ser feliços de poder gaudir i si tornar a la feina ens ha de portar problemes, no en fem, de vacances, i ja està.
Enguany espero que la crisi faci que no se'n parli tant, d'això.
Qui té la sort de mantenir la feina, que no es queixi de tornar-hi, sisplau, encara que sigui per respecte als milers i milers que l'han perdut.
Així és que penso obrir una ampolla de cava per a celebrar que aquestes vacances han estat bé, fins i tot molt bé. Nosaltres amb l'autocaravana pels Pirineus i la nostra filla de colònies a Menorca. Per cert, ha fet unes fotos de les tortugues en llibertat fantàstiques.

Foto: Tortuga mediterrània, Testudo hermanni, de la Cèlia Domingo.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.