Ventanes

Ja fa temps que corre un estudi de la Universitat de Friburg (Der Ursprung des Spanischen, 2003) que diu que la llengua castellana ve de la catalana.
A mi em sembla força lògic, normal i coherent i té la importància que té, és a dir, cap, des del meu punt de vista.
M’explico.
Que em sembla lògic és perquè si les llengües romàniques venen del llatí, i el llatí el van portar els romans, l’imperi romà. És ben normal que la llengua castellana, que és més occidental, per tant, més llunyana de Roma, sigui més moderna i hagi evolucionat a partir d’una de més antiga i més propera a Roma, com ho és la catalana. Pensem que en època de l’imperi romà, la capital de la Península era Tarragona –Tàrraco- per tant, les terres que avui són Catalunya eren molt més importants que les que avui són Castella –o Espanya-, per tant, que la llengua catalana fos predominant sembla lògic.
I això de que no té cap importància ho dic perquè és el que em sembla. No hauria de fer baixar l’autoestima a ningú. La història és plena d’alts i baixos, els que avui són els amos del Món, demà poden no ser res. I, en tot cas, seria molt discutible si realment és més qui més mana o qui més poder polític té, no?
Un parell d’exemples:
És ben clar que l’idioma que parlen als Estats Units és fill del que es parla a les Illes Britàniques. I no veig que els Americans tinguin cap complex d’inferioritat respecte als Anglesos.
De la mateixa manera, la llengua que es parla al Quèbec, al Canadà, és filla de la que es parla a França, i tampoc he notat cap complex d’inferioritat dels canadencs vers als súbdits de la Bru...perdó, del Sarkozy.
Doncs que el castellà sigui “fill” del català no ha de suposar cap problema, és una simple anècdota històrica. En qualsevol cas, és obvi que avui el castellà predomina sobre el català, té molts més parlants i la influència va totalment en sentit contrari, només cal escoltar les televisions i les ràdios del nostre país per adonar-nos que català cada cop és més “catanyol”.
Des de fa temps, m’ha semblat un dels casos curiosos il·lustratius de la procendència de les paraules castellanes des del català la paraula ventana del castellà.
Sí, ventana, el que aquí en diem finestra.
A la foto, un molí paperer, els forats que té la paret a dalt, les darreres dues files, són ventanes, en català, ventanes. Això ve de que eren finestres amb la finalitat de ventar alguna cosa, que entri l’aire, el vent.
No sembla que la paraula ventana del castellà vingui d’ací?
Ja que si vingués directament del llatí potser seria més semblant a la nostra finestra, com en francès fenêtre, en alemany fenster o en italià finestra.
Sembla que el que passa és que tant en castellà com en anglès window, les paraules venen del llatí ventum, és a dir, efectivament, del vent, com la ventana dels molins catalans.

P.S.

Cal no perdre's l'aclariment d'Anníbal, amb el seu precís comentari. Moltes gràcies.