dijous, 23 de setembre del 2010

Ventanes

Ja fa temps que corre un estudi de la Universitat de Friburg (Der Ursprung des Spanischen, 2003) que diu que la llengua castellana ve de la catalana.
A mi em sembla força lògic, normal i coherent i té la importància que té, és a dir, cap, des del meu punt de vista.
M’explico.
Que em sembla lògic és perquè si les llengües romàniques venen del llatí, i el llatí el van portar els romans, l’imperi romà. És ben normal que la llengua castellana, que és més occidental, per tant, més llunyana de Roma, sigui més moderna i hagi evolucionat a partir d’una de més antiga i més propera a Roma, com ho és la catalana. Pensem que en època de l’imperi romà, la capital de la Península era Tarragona –Tàrraco- per tant, les terres que avui són Catalunya eren molt més importants que les que avui són Castella –o Espanya-, per tant, que la llengua catalana fos predominant sembla lògic.
I això de que no té cap importància ho dic perquè és el que em sembla. No hauria de fer baixar l’autoestima a ningú. La història és plena d’alts i baixos, els que avui són els amos del Món, demà poden no ser res. I, en tot cas, seria molt discutible si realment és més qui més mana o qui més poder polític té, no?
Un parell d’exemples:
És ben clar que l’idioma que parlen als Estats Units és fill del que es parla a les Illes Britàniques. I no veig que els Americans tinguin cap complex d’inferioritat respecte als Anglesos.
De la mateixa manera, la llengua que es parla al Quèbec, al Canadà, és filla de la que es parla a França, i tampoc he notat cap complex d’inferioritat dels canadencs vers als súbdits de la Bru...perdó, del Sarkozy.
Doncs que el castellà sigui “fill” del català no ha de suposar cap problema, és una simple anècdota històrica. En qualsevol cas, és obvi que avui el castellà predomina sobre el català, té molts més parlants i la influència va totalment en sentit contrari, només cal escoltar les televisions i les ràdios del nostre país per adonar-nos que català cada cop és més “catanyol”.
Des de fa temps, m’ha semblat un dels casos curiosos il·lustratius de la procendència de les paraules castellanes des del català la paraula ventana del castellà.
Sí, ventana, el que aquí en diem finestra.
A la foto, un molí paperer, els forats que té la paret a dalt, les darreres dues files, són ventanes, en català, ventanes. Això ve de que eren finestres amb la finalitat de ventar alguna cosa, que entri l’aire, el vent.
No sembla que la paraula ventana del castellà vingui d’ací?
Ja que si vingués directament del llatí potser seria més semblant a la nostra finestra, com en francès fenêtre, en alemany fenster o en italià finestra.
Sembla que el que passa és que tant en castellà com en anglès window, les paraules venen del llatí ventum, és a dir, efectivament, del vent, com la ventana dels molins catalans.
P.S.
Cal no perdre's l'aclariment d'Anníbal, amb el seu precís comentari. Moltes gràcies.

3 comentaris:

MARTELL DE REUS ha dit...

Podríem suggerir al filantròpic Bill Gates que la seva fundació es faci càrrec de resturació de les Windows i de pas la resta d'aquest vell Molí paperer de la vora del Brugent.

JERKOUT ha dit...

Molt bon post. rflexiu, analític i útil, i és clar una bona foto de la Penya Roja

Anníbal ha dit...

Estimat Màrius, estic completament d'acord amb tu pel que fa a que no té cap importància el fet que una llengua vingui d'aquesta o d'aquella. Tot i així, haig de matitzar alguna coseta:
1r: les teories lingüístiques més esteses és que el castellà, la fabla aragonesa, el català, l'occità i demés llengües d'arrel llatina van sorgir independentment les unes de les altres. El fet es deu a que la llengua llatina la imposa l'Administració de Roma a través de les seves Administracions Provincials. En el cas de la Península Ibèrica o Hispania (que no Espanya) eren Hispania Ulterior Baetica, Hispania Citerior Tarraconensis, Hispania Ulterior Lusitania i posteriorment Gallaecia i Carthaginense. Un cop Roma cau com a Estat, la llengua llatina ha arrelat a tota la població de l'Imperi però ara no hi ha l'Estat que homogeinitza la llengua i comença ha evolucionar per diferents camins fins al que avui coneixem com a llengües romàniques.
Un exemple prou clar el tenim amb la nostra llengua, el català; després que l'Estat (corona d'Aragó) perdés poder homogeneitzador, la llengua deixa de ser homogènia (valgui la redundància) i evoluciona de manera diferent als territoris (varietats dialectals), en el nostre cas sense que hagin arribat a ser llengües diferents (per molt que pugui pesar a alguns).

2n: Finestra ve del llatí fenestra, -ae.

Salutacions des de la Conca.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.