Un cop acabat el llibre de la Muriel Barbery -el comentari és fet a l'entrada del dia tres, quan vaig presentar el llibre- en començo un altre. Faré les coses al revés, i ara llegiré la primera part de la trilogia del Federico Moccia, aquest de dalt.
Ara entendré d'on surt tot el tema del per què el protagonista se'n va als Estats Units, el deixa la xicota i tal...
Després d'haver llegit "L'elegància de l'eriçó" em sembla que aquest em deixarà una mica decebut, deia al comentari del segon que estava bé, però comparar-lo amb la Barbery és una mica injust.
Ara entendré d'on surt tot el tema del per què el protagonista se'n va als Estats Units, el deixa la xicota i tal...
Després d'haver llegit "L'elegància de l'eriçó" em sembla que aquest em deixarà una mica decebut, deia al comentari del segon que estava bé, però comparar-lo amb la Barbery és una mica injust.
De fet, no s'han de fer mai comparances i s'ha de llegir tota mena de llibres, no? De tot se n'aprèn.
1 comentari:
Jo em vaig llegir farà gairebé un any “l'elegància de l'eriçó” i de veritat que el recomano. Si més no, no et deixa indiferent. Al principi, el llibre pot semblar una pedanteria filosòfica, però ni de lluny ho és. Recordo que em va deixar sensacions contraposades, de vegades molt optimista, de vegades dur com la vida mateixa. En definitiva, m'avanço a en Màrius i el recomano a tothom que vulgui gaudir d'una lectura un xic diferent.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada