Em vaga?

Em vaga fer vaga?

Doncs no, jo no en faré, per dues raons molt importants:

La primera, perquè estic de serveis mínims, no en puc fer, doncs.

La segona és que tampoc en faria, i és que, perdoneu-me, però amb els anys estic més desenganyat dels sindicalistes que dels polítics.

Sí, els sindicalistes. Ja sé que no es pot generalitzar, i fins i tot jo mateix conec casos que són excepcions, però, en general, el sindicalista a l'empresa pública és aquell senyor que, amb tots els respectes, sembla un polític frustrat. Fa festa tot sovint acollint-se a la llicència per a exercir acció sindical i la utilitza per al seu esbarjo. Molts cop se'n vanta sense vergonya davant dels altres treballadors, que no tenen aquests privilegis.

Dos cops m'he esborrat de sindicats i ha estat precisament per aquesta actitud dels sindicalistes. Els alliberats, gent que ja ni ocupen el lloc de treball perquè sembla ser que la seva feina al sindicat els absorbeix tot el temps...

Aquesta convocatòria de vaga és, per a mi, una prova més de la inutilitat dels sindicats. La convoquen amb sordina, amb uns serveis mínims que satisfan l'empresa. Perdoneu, però trobo que és una vaga ridícula.

¿On eren, els sindicats, quan ens han tret el cinc per cent del sou i, en canvi, se'ns manté la mateixa càrrega de treball?
És clar, com que els alliberats també treballaran igual, les mateixes hores.

Què voleu que us digui?

Quasi que tinc la mateixa fe en els sindicats que en Déu, és a dir, cap.

Uf! Ara sí que m'he posat pessimista. Ho sento, però hi ha cops que costa mantenir-se optimista. Mira, contemplar i fotografiar aquest preciós exemplar de Moixera de pastor, amb els seus fruits que semblen quasi petites pomes, em tornarà una mica el bon humor.

Per cert, ahir em va passar una d'aquelles casualitats còsmiques que semblen fruit de la ficció, però són reals, però l'explico demà, avui el tema era la vaga.