Arran del comentari de l'amic Jerkout, m'adono que em vaig deixar la que pot ser l'estrella de les nostres baies, parlo de les meridionals, és clar, perquè si anem al Pirineu podria ser el gerd.
A les nostres comarques, doncs, el que és una veritable delícia és la cirera d'arboç, el fruit del Cirerer d'Arboç, Arboç o Arbocer, Arbutus unedo. Encara que com molt bé comenta ell aquí se'n diuen cireretes de pastor. A la foto de baix n'hi ha un grup típic dels que es troben aquests dies sota els arbres. Són molt bones, però no n'hem de menjar massa, perquè ens produirien diarrea i embriaguesa. Ja ho diuen, totes les masses fan mal.
I a la foto de dalt, la prova que un altre refrany també és cert: No es pot matar tot el que és gras.
Aquestes baies tan boniques, com unes tomaquetes vermelles, en una planta amb una flor blanca petita i bonica, no se'ns ha d'acudir de tastar-les: Són tòxiques. És el Matapoll, Daphne gnidium, una planta ben present als nostres boscos. De fet, el nom ja és prou gràfic.
1 comentari:
Us passe aquest vídeo per si és del vostre interés. Salut i sort.
http://elgabre.blogspot.com/2010/09/lalca-rabo-un-mes-i-escaig-per-volar.html
Publica un comentari a l'entrada