divendres, 3 de setembre de 2010

Som al 112?

A la tele veig un anunci de TV3 del 112. Què bonic i què èpic!
Els mossos, disposats a donar la seva vida per a nosaltres. Bombers a punt per a qualsevol contingència. I, finalment, els equips d'emergències mèdiques, sempre preparats per a salvaguardar la nostra salut.
Finalment?
Ostres!
I així, ¿per què nosaltres, els Agents Rurals, anem de bòlit tot l'estiu amunt i avall per columnes de fum falses i veritables?
¿Per què tot l'any hem d'anar a recollir des de senglars fin a pollets de colom per tot el país a qualsevol hora?
Si nosaltres no hi som, al 112...per què ens truquen tot sovint?
Ara que hi penso, jo vaig ser convidat, amb tots els caps de Tarragona, a la inauguració del centre 112 a Reus fa pocs dies.
Hi som o no hi som?
No sé de qui és l'errada, suposo que de TV3, però no n'estic segur.
En qualsevol cas no crec que sigui tenir la pell molt fina, queixar-se, es tracta d'un cos d'un total de...quatre, és a dir, el vint-i-cinc per cent, la quarta part.
Més de cinc-centes persones que treballem fins i tot les nits per a donar un servei.
Espero que al proper anunci sí que apareguem.
Per cert, he acabat el llibre de l'Italo Calvino i ara començo aquest de la Muriel Barbery, no n'havia sentit a parlar mai, serà una total sorpresa, espero que agradable.
Actualització.
Un cop acabat el llibre, cometari breu.
M'ha semblat fantàstic, molt bo. Està molt ben escrit, amb un lleguatge ric i precís, de vegades fins i tot cal cercar al diccionari alguna paraula -a mi, és clar, suposo que a altra gent no.
M'ha agradat molt aquesta co-protagonització de dues històries ben diferents però amb molts punts en comú.
Les dues dones -una nena i una dona- sobre les quals tracta tenen moltes coses en comú, com ara una gran cultura i intel·ligència, una gran sensibilitat i capacitat de fixar-se en detalls. I moltes altres de diferents, com ara possibilitats de futur, d'evolucionar en una societat molt dura.
M'ha agradat molt, a banda de l'aspecte purament formal, aquesta capacitat de fixar-se en els detalls, detalls que poden semblar insignificants però que en realitat de vegades són de la màxima imp0rtància.
De fet, encara que només sigui per a llegir d'una fancesa com critica obertament la cuina del seu país i, en canvi, lloa la japonesa, ja n'hi ha prou per a endinsar-se en aquesta novel·la fascinant.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.