Som al 112?

A la tele veig un anunci de TV3 del 112. Què bonic i què èpic!

Els mossos, disposats a donar la seva vida per a nosaltres. Bombers a punt per a qualsevol contingència. I, finalment, els equips d'emergències mèdiques, sempre preparats per a salvaguardar la nostra salut.

Finalment?

Ostres!

I així, ¿per què nosaltres, els Agents Rurals, anem de bòlit tot l'estiu amunt i avall per columnes de fum falses i veritables?

¿Per què tot l'any hem d'anar a recollir des de senglars fin a pollets de colom per tot el país a qualsevol hora?

Si nosaltres no hi som, al 112...per què ens truquen tot sovint?

Ara que hi penso, jo vaig ser convidat, amb tots els caps de Tarragona, a la inauguració del centre 112 a Reus fa pocs dies.

Hi som o no hi som?

No sé de qui és l'errada, suposo que de TV3, però no n'estic segur.

En qualsevol cas no crec que sigui tenir la pell molt fina, queixar-se, es tracta d'un cos d'un total de...quatre, és a dir, el vint-i-cinc per cent, la quarta part.

Més de cinc-centes persones que treballem fins i tot les nits per a donar un servei.

Espero que al proper anunci sí que apareguem.

Per cert, he acabat el llibre de l'Italo Calvino i ara començo aquest de la Muriel Barbery, no n'havia sentit a parlar mai, serà una total sorpresa, espero que agradable.

Actualització.

Un cop acabat el llibre, cometari breu.

M'ha semblat fantàstic, molt bo. Està molt ben escrit, amb un lleguatge ric i precís, de vegades fins i tot cal cercar al diccionari alguna paraula -a mi, és clar, suposo que a altra gent no.

M'ha agradat molt aquesta co-protagonització de dues històries ben diferents però amb molts punts en comú.

Les dues dones -una nena i una dona- sobre les quals tracta tenen moltes coses en comú, com ara una gran cultura i intel·ligència, una gran sensibilitat i capacitat de fixar-se en detalls. I moltes altres de diferents, com ara possibilitats de futur, d'evolucionar en una societat molt dura.

M'ha agradat molt, a banda de l'aspecte purament formal, aquesta capacitat de fixar-se en els detalls, detalls que poden semblar insignificants però que en realitat de vegades són de la màxima imp0rtància.

De fet, encara que només sigui per a llegir d'una fancesa com critica obertament la cuina del seu país i, en canvi, lloa la japonesa, ja n'hi ha prou per a endinsar-se en aquesta novel·la fascinant.