De les moltes possibilitats que ofereix la tècnica fotogràfica a l'hora d'obtenir imatges de natura, especialment de fauna, a mi la que m'agrada més és la d'anar a pèl -vull dir sense trespeus ni res-, amb l'objectiu llarg i la càmera a la mà i atansar-me poc a poc a l'animal fins a aconseguir la màxima aproximació.
Aquesta és la més difícil de totes i la que costa més d'obtenir resultats, però també és la més divertida i, quan els aconsegueixes, dona moltes satisfaccions. És clar que quan parlem d'ocells d'aiguamoll, i molt especialment en migració, la cosa es posa molt més fàcil.
Aquest Corriol gros, Charadrius hiaticula, sens dubte venia del nord, ja que es va deixar atansar fins a la distància mínima d'enfocament del teleobjectiu. I, encara i amb això, quan volava...tornava altre cop al meu costat!
Espero que la seva estada als llocs d'hivernada, o fins i tot als llocs de pas, no li costi la vida per culpa de la poca por a l'humà que ha après al país on hagi nascut.
En qualsevol cas, jo li he d'agrair a tot plegat l'aconseguir fotos prou acceptables.
Per cert, mireu quina notícia. Sembla mentida, però en ple segle XXI encara es poden descobrir noves espècies de vertebrats.
1 comentari:
Em sap greu però no he obert el link, aquest diari només diu mentides.
Publica un comentari a l'entrada