dijous, 14 d’octubre del 2010

Moixera.

Ahir tothom seguia en directe l'alliberament dels trenta-tres miners atrapats a Xile. Hi ha hagut gent que s'ha queixat de l'excés d'atenció dels mitjans.
Crec que la gent ja es queixa de vici, i ho dic per:
1- Qui no ho vulgui seguir per la televisió i/o internet, que no ho faci, que sols se'n vagi assabentant per les notícies, com he fet jo.
2- Per un cop que hi ha una bona notícia de debò, no paga la pena fer-ne un bon seguiment?
Particularment, crec que el fet s'ho ha merescut, si ho comparem amb el que va passar amb el submarí rus fa anys, o el segrest al Perú, etc. Aquest cop, el govern Xilè s'ha apuntat un bon punt, demostrant que té un gran respecte i cura dels seus ciutadans. No tos els governs poden dir el mateix.
Insisteixo, personalment, crec que hi ha molt més abús en el seguiment de temes molt menys importants, com el futbol, per exemple.
En un altre tema més proper.
¿No sembla que en Montilla vulgui passar a ser expresident com abans millor?
Ser a la desfilada del "Dia de la raza" és una forma segura de perdre més i més vots. I demanar un debat en castellà ja ni ho comento.
Aquest senyor sembla que es vulgui assegurar de perdre les properes eleccions, si no, que m'ho expliquin.
Per a il·lustrar l'entrada, m'han semblat fantàstiques les imatges de les Moixeres, Sorbus aria, amb fruit, més baies de tardor al Camp.

2 comentaris:

soulero-61 ha dit...

Amic, cada vegada em dol més i més constatar, estupefacte, com una persona intel·ligent i sensible pot estar tan i tan abduïda pel nacionalisme. Montilla no és sant de la meva devoció, però estic fins els collons de sentir descalificacions com "xarnego", "invassor", "coló" o, si ara, pel fet que té gran part del seu electorat configurat per ciutadans radicats a Catalunya però castellanoparlants, demana DOS DEBATS (un en català i l'altre en castellà), què passa? A la catalanofòbia de la caverna espanyolista i hem d'opossar la hispanofòbia més irracional? Per favor, la TERRA no té llengua: pots parar l'oïda a un cingle de la Mussara, que no pronunciarà cap paraula (potser se't defequi un rapinyaire al damunt...); tenen i usen la llengua les persones i les persones no som ramat que calgui marcar al roig amb la marca de pertinença a cap ranxo ni ranxer, ni català ni espanyol ni camerunès.

Salut, anarquia i lliurepensament

Màrius ha dit...

Ep! Jo no he desqualificat en cap moment al M.H. president, solament costato que presentar-se al "Dia de la raza" i demanar un debat en castellà és una forma clara de perdre vots front a CiU. O això o pretén prendre vots al PP davant la impossibilitat de prendre'ls a CiU. Però això ho trobo totalment il·lús.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.