Ahir, en el marc d'unes jornades sobre l'aprenentatge servei i l'educació, a l'Escola d'Arts i oficis de Barcelona, vam tenir l'ocasió d'ecoltar de nou al Jordi Sargatal, amic naturalista de fa molts anys, cosa que sempre és agraïda. Entre d'altres coses, va parlar de diverses reintroduccions, algunes ja realitzades, reeixides i prou conegudes, i d'altres encara en projecte. Una de les més destacades és la del Vell marí o Llop marí, Monachus monachus, la foca mediterrània. Ell va parlar que antigament vivia a l'Empordà, i que espera que en un futur hi torni.
Després, xerrant, li vaig recordar que al Camp també n'hi havia, a dalt, la foto de la cova del Llop marí, a Vandellòs, una de les proves més palpables que també hi havia foques al Camp. Jo també espero algun dia que tornin.
Per cert, i ja que parlem d'amics, amic Soulero, no pateixis, no estic abduït per res, jo no em considero nacionalista, ni catalanista, ni res que s'assembli. Sols que visc en un país oprimit, un país dominat. Et prometo que el dia que Catalunya sigui altre cop un país independent, com qualsevol altre, jo em dedicaré a les meves coses i la política serà sols un record. De moment, no tinc la sort de poder-me'n estar.
1 comentari:
Ara la Cova del Llop Marí de l'Hospitalet de l'Infant, prop de la platja del Torn, la sovintegen una altra mena de "foques" que hi han fondejat amb el iot del seu "maromo".
Publica un comentari a l'entrada