Torlits contra Tòrlits.

Avui es barreja una mica tot, paraula amenaçada, paraula invasora, observacions ornitològiques, noms populars...
Resulta que fa molt temps que escolto com la majoria d’ornitòlegs catalans es refereixen a l’ocell de nom científic Burhinus oedicnemus amb el nom català de Tòrlit. Escric l’accent per a fer notar que la gent el pronuncia així, com a paraula plana. Això se sent arreu, i fins i tot en el programa de TV3 “Bèsties” que va tractar d’ocells estèpics, la veu en of també s’hi referia així, com a paraula plana.
El que ha reblat el clau és que ara, fins i tot, ho començo a trobar escrit, així, amb accent.
Doncs bé, cal aclarir que la paraula correcta en aquest cas és Torlit, sense accent, pronunciat, doncs, com a paraula aguda.
Les raons de pronunciar-ho en forma aguda són evidents.
De primer, si s’escriu sense accent, que així és com s’escriu correctament, és lògic que s’ha de pronunciar amb l’accent al final, ja que si fos una paraula plana s’escriuria amb accent a la o. En canvi, les agudes acabades en t no s’accentuen, per tant, és aguda. Aquesta és la raó filològica.
De segon, tenim una raó ornitològica. El nom del Torlit obeeix –com passa a moltes espècies d’ocells- a una onomatopeia del seu reclam, es pot dir que, si fa no fa, el reclam d’aquet ocell és torlit. Hi ha un nom popular al Camp de Tarragona que també intenta reproduir aquest reclam, és Samarlí. En aquest cas, com que la paraula és acabada en vocal, va accentuada i encara deixa menys lloc a dubtes quant a la seva pronúncia correcta.
Aquest interessant ocell, híbrid entre ocell d’aiguamoll –per les seves cames llargues i la seva silueta- mussol –pels seus hàbits nocturns i els seus ulls- i ocell d’estepa –per l’hàbitat que ocupa. Pot ser observat a conreus de secà del Camp de Tarragona i, per suposat, a les zones estèpiques i pseudoestèpiques de Catalunya.
Així doncs, paraula amenaçada
Torlit
Paraula invasora
Tòrlit
El més curiós del cas és que no m’explico de cap manera el perquè d’aquest canvi.