Gats i moixons.

Aquests dies hi ha un gran debat al fòrum Auscat sobre el tema dels gats domèstics -i assilvestrats- i el seu impacte sobre les poblacions d'ocells, sobretot dels petits moixons.

Hi ha bibliografia sobre el tema, estudis serosos que demostren que aquests animals tan simpàtica han provocat fins i tot la desaparició d'espècies.

És un tema delicat, la llei catalana prohibeix el sacrifici de gats i gossos per tal i com els considera animals de companyia. Però per altra banda, és indubtable l'acció nociva d'aquests autèntics predadors.

El que és clar és que qui s'estima de debò els gats s'hauria de cuidar que el seu -o els seus- fossin alimentats per ell, que no s’haguessin de buscar la vida caçant animals. Una bona solució, encara que no definitiva, és posar-los un picarol, això salva molts moixons.

Però el més curiós és que podem trobar, fins i tot dins del col·lectiu de naturalistes o ecologistes, gent que els odia a mort i gent que els estima de forma incondicional.

Tothom hi diu la seva, i, finalment, cadascú actua com millor li sembla.