dissabte, 22 de setembre del 2012

Interpretant la Constitució.


Sembla ser que els espanyols s’entesten a acollir-se a la seva constitució de forma ferma i decidida per a insistir en que la independència –o l’estat propi- de Catalunya és impossible.
Se m'acuden un munt de raons per les quals això és totalment absurd, i n'exposaré algunes:
La Constitució és un paper, una Llei Orgànica que es va redactar en el seu moment per uns representants escollits per eleccions, i que pot ser canviada en qualsevol moment per uns altres representants també escollits mitjançant unes eleccions democràtiques.
És un paper, només un paper i prou. El que compta és el que vol la gent, i això pot canviar i, de fet, canvia.
Si no recordo malament, fa poc temps es van haver d’introduir algunes modificacions per a adaptar-se a la legislació europea, es va fer sense problemes amb menys d’una setmana. Per la via d'urgència.
També es parlava que es podria modificar per temes de successió de la corona o alguna cosa per l’estil, i aleshores ningú deia que era intocable.
I ara una interpretació més creativa.
No sóc advocat, però per qüestions de feina estic força acostumat a llegir, interpretar i fer complir lleis, també a haver d’informar sobre al·legacions presentades per infractors, etc.
La Constitució és una Llei Orgànica, una Llei de lleis, i, per tant, molt interpretable i poc concreta.
Per exemple, jo hi estic totalment d’acord, amb ella, afecta a tots els espanyols nascuts al territori nacional espanyol o als nacionalitzats.
Però jo no ho sóc, espanyol, jo sóc català, per tant a mi no m’afecta, no?
Per molt que la miro i remiro, enlloc no diu quin és aquest territori nacional, per tant, Catalunya pot ser considerada exterior, fora, i no afectada.
Probablement, alguna llei –això ho desconec- defineixi quin és el territori nacional espanyol i, per tant, qui són els acollits per la constitució, on comença i on acaba Espanya, però això ha de ser una Llei menor, una llei que pengi de la Constitució, no cal modificar la mateixa constitució per a modificar-ne una llei que hi penja.
Potser estic dient una bajanada, però la idea general és: La Constitució és una Llei, un document que van escriure en el seu dia unes persones escollides, i avui se’n pot fer una de nova, o modificar-la, o interpretar-la de forma diferent, el que realment importa és recollir el que vol la gent. I fa pocs dies més d'un milió i mig de persones vam deixar ben clar el que volíem.
Si no es poguessin modificar les lleis, encara seria legal l’esclavatge, la pena de mort, el dret de cuixa, fumar als hospitals o conduir sense casc amb moto o sense cinturó amb cotxe. No?

1 comentari: