Tocats de l'ala.

Finalment, hem pogut veure ja dos capítols de Tocats de l'ala, el programa d'ornitologia de TV3.

Les conclusions, de moment, no són clares. Hi ha força diversitat d'opinions. És clar que als que ens dediquem als ocells ens ha d'agradar, encara que només sigui pel tema i perquè sempre surten amics i coneguts.

La rigorositat sembla que hi és, no es detecten errades, sens dubte per la bona feina d'assessoria de l'ICO, però sembla massa un Caçadors de bolets amb el simple canvi dels bolets pels ocells. 

El dubte és si farà la feina que ha de fer, si agradarà a la gent que no és ocellaire. Se suposa que la intenció és aquesta, agradar a la gent "normal" i fer créixer l'afició i el coneixement dels moixons. Amb això, s'aconseguiria fer créixer també l'estima per les aus.

Doncs bé, això encara no ho sabem, caldrà esperar.

Hem detectat gent que ens ha dit que li sobren les brometes de la veu en off, d'altres que troben que no calia el tema de la menjadora tunejada i finalment alguns que els ha agradat molt.

Bé, el que hem dit, caldrà esperar a veure quin efecte té entre el públic en general, comprovar si crea afició o, pel contrari, reforça la sensació que els ornitòlegs som uns frikis sense remei que el que ens cal és una teràpia de xoc.

Territ pectoral.

A la Pineda, al terme de Vila-seca, l'amic i bon ornitòleg Xavier Riera ha trobat aquest cap de setmana aquest exemplar de Territ pectoral, Calidris melanotos.

Una oportunitat per a gaudir de la presència d'una espècie nova a Tarragona, solament és el segon cop que s'hi pot veure.

Podeu llegir la seva crònica amb bones fotos aquí:

http://www.pasdepardal.cat/?p=1348

Posta.

Posta d'Espa...volem dir de sol. Perdó pel lapsus, aquesta és la darrera posta de sol abans que Catalunya hagi dit definitivament que ja no vol ser d'Espanya.

Des del coll d'Alforja mirant cap a les terres de l'Ebre.

Tot un símbol.

Arbolí ja és independent.

Resultats a Arbolí, on hem trigat vuit minuts a fer l'escrutini:

75 Junts pel sí.
21 CUP.
3 Ciutadans.
1 Catalunya sí que es pot.
1 Unió.
1 Nul (Papereta de Junts pel sí de Barcelona)

Total, 90 % de participació.

No hi sóc.

Perdoneu, estic fent d'apoderat amb Junts pel sí.

Ja ens trobarem demà.

Reflexionem.

Sí, reflexionem mentre ens prenem el darrer vermut com a espanyols a la força.

Seny i força!

Doncs això, només falten dos dies per tal que els demostrem que sí que podem, que som adults i que volem marxar de casa a viure com més ens agradi. 

No tingueu por, segur que tot ens anirà molt millor.

Independència!

Estem segurs que aquests dies no hi ha res més important de què parlar, tenim una ocasió que no s'havia donat des de feia tres-cents anys. No la desaprofitem encara que ens vulguin fer combregar amb rodes de molí.

Aligot vesper.

Aquest és el segon aligot vesper, Pernis apivorus, que cau a la comarca del Baix Camp aquests dies, naturalment, l'hem recollit i ja és al CRFS.

Sembla ser que aquest ha estat tirotejat, i és que en aquesta època en passen molt en migració, i els caçadors estan amb la mitja veda.

Superbs!

Fotografia de la xarxa, Xavi Bundó.

Sí, encara que sembli mentida, la Vella s'ha tornat a superar. Enmig d'una nova diada de resultats màxims, carrega el tres de deu, descarrega el quatre de nou i carrega el quatre de nou amb folre i pilar.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls aparenta no tenir sostre, i encara falta Santa Úrsula!

DeltaBirding festival.

Ja ha passat el DeltaBirding festival d'enguany. Aquest cap de setmana, el nostre Delta ha esdevingut el punt de trobada dels ornitòlegs europeus. Un èxit total d'organització, amb més participants que l'any passat i millor temps, atmosfèric, volem dir.

Podeu entrar al lloc web del DBF i hi trobareu molta més informació, però el resum és que el DBF es consolida com al major fòrum d'ornitologia del sud d'Europa, i una bona ocasió per a intervcanviar informació, trobar-se amb gent amb la que no et veus prou i gaudir de la observació d'ocells mentrestant.

Fins l'any que ve!

Pit-roig.

Segurament no serà l'estrella d'avui, però no es pot negar que el Pit-roig, Erithacus rubecula, és un ocell ben bonic i simpàtic. I ara que tothom és al bosc cercant bolets, segur que es veurà molt.

Orquídies ben copsades.

Una bona exposició, a Reus, i teniu uns quants dies per gaudir-ne.

El nom de Josep M. Toset ja és tota una garantia, i si es tracta d'orquídies, oli en un llum.

Cada any, un flamenc, si més no.

El setembre de l'any passat, vam recollir un flamenc, Phoenicopterus roseus, a Mont-roig. Enguany, un altre, aquest cop a la platja de l'Ardiaca, a Cambrils. Ha costat una mica de capturar-lo, però al final ha fet cap al CRFS.
De fet, un altre s'ha aturat a la platja del Torn, a Hospitalet, però ha marxat per les seves pròpies ales, i un més no ha tingut tanta sort i ha caigut mort també a Hospitalet.

El més curiós és qui l'envoltava mentre era al mar, a la foto de dalt es veu una aleta. Era algú que se'l volia menjar? Amb els companys hem pensat que és una Mussola, Mustelus mustelus.

Aquesta notícia ha tingut repercussió fins i tot a la premsa local:

http://www.revistacambrils.cat/index.php?c_noticia=19699

Més col·laboracions.

Com si no tinguéssim prou feina amb els blogs i les col·laboracions que ja tenim establertes, ara una més; la guia19, que tracta de la Conca, l'Alt Camp i l'Urgell, ens demana si els podem anar enviant articles cada mes.

Doncs això, vet ací el primer.

 

http://www.guia19.cat/articles/la-sallida-montblanc/

La torre de l'Aufacada.

Tot preparant una mica el DeltaBirding, ens donem un tomb pel Delta, no fos cas que ja hagués desaparegut aquesta setmana. No, hi és tot, i en un gran moment per a la migració.

Aquest és un dels punts bons per a observar ocells, la torre de guaita que hi ha entre l'Aufacada i l'illa de Buda. Que bé que aniria una torre com aquesta a la Torre d'en Dolça, a Vila-seca. No caldria ni tan gran.

Ja falta menys!

La Mola altre cop.

Sí, aquest paisatge que podria passar totalment per pirinenc no ho és pas, és la pujada a la Mola de Colldejou, al Baix Camp.

Un indret espectacular i magnífic, amb excel·lents vistes.

Camins.

Impressionants, els camins que fan les formigues a la sorra de la platja. Hi ha túnels, cruïlles i ponts i tota mena d'infraestructures...bé, peatges no, no n'hi ha.

Tocats de l'ala.

Fotografia: TV3

Ja s'ha fet la promo del nou programa de TV3 sobre ornitologia. Diuen que s'estrena el dissabte. Aquí tenim l'estrella Abel Julien en el seu ambient.

Un èxit!

Ahir, per a celebrar la Diada Nacional, ens vam reunir amb quatre amics a la Meridiana de Barcelona, una tarda tranquil·la i sense incidents, com sempre.

Esperem que la propera ja sigui per a celebrar-ho, ja n'estem fants de reivindicar.

Diada Nacional.

Ep! Avui només hi ha una cosa important, tots cap aquí:

https://via.assemblea.cat/cat/


 

Anax parthenope.

Un espiadimonis preciós, l'Anax parthenope. quests dies se'n poden veure diversos a la Torre d'en Dolça.

Albert Masó torna amb força.

Sí, l'Albert ja deu haver acabat les vacances, perquè torna a oferir tota mena de cursos, màsters, etc.

Si voleu més informació:

trucant al 937 582 475, escrivint atresroques@ajmaatro.cat o bé online: enllaç

Cel rogent, pluja o vent.

Doncs si la dita és certa, Déu n'hi do el que ens espera avui, atenent al cel d'ahir al vespre.
Un aclariment: la fotografia no té cap mena de manipulació.

DeltaBirding festival.

El DeltaBirding torna, i segur que ells mateixos seran els que ho explicaran millor.

La celebració d’aquest festival al Delta de l’Ebre, un dels espais naturals més importants de la Mediterrània Occidental, vol oferir un programa d’activitats ampli i esperem que molt atractiu, amb conferències, cursos, tallers, concursos, etc… acompanyat d’una gran fira de productes i serveis per l’ornitòleg i persones que gaudeixen de la natura en general.

El 2015 serà la segona edició de l’únic festival ornitològic que es celebra a l’estat espanyol que destina el benefici econòmic de les entrades a projectes relacionats amb l’avifauna.

Seguint l’empremta marcada a la primera edició, tornarem a gaudir de la participació d’ornitòlegs de renom internacional com Hadoram Shirihai, Dick Forsman, Martin Garner o Markus Varesvuo juntament amb altres més propers com Dani Lopez Velasco, Juan Varela, Toni Llobet, Jose Luis Copete, Javier de la Puente, Joan Ferrer, Carles Carboneras, Aleix Comas, Ponç Feliu i Martí Franch, entre d’altres. També comptarem amb la presència de Dominic Mitchell, editor de la revista Birdwatch.

També s’oferirà l’oportunitat excepcional de visitar la llacuna de l’Alfacada, el tresor més ben guardat del Delta de l’Ebre, on es gaudirà d’una demostració d’anellament, fer sortides per a principiants a l’entorn del festival, sortides amb vaixell a mar obert o riu amunt per a observar aus marines o participar en tallers de digiscoping, foto-trampeig, identificació auditiva, il·lustració d’ocells, caixes-niu i menjadores...

I ara, si us ha engrescat, ja ho sabeu: 


http://www.deltabirdingfestival.com/

No descansen.

Fotografia: David Rullo.

Costa molt mantenir l'ecosistema en bon estat, i encara més si n'hi ha que s'esforcen a fer-ho encara més difícil.

Aquí en tenim un altre exemple; un cop és prohibit d'importar tortugues de Florida, Tachemys sp. per tal i com portaven tota mena de problemes ambientals i fins i tot de salut. Ara qui viu de traficar amb animals ja s'ha espavilat a trobar substitutes. Això és una Tortuga crestada xinesa, Mauremys revesii, que, per si no n'hi hagués prou, a més a més es pot hibridar amb les tortugues de rierol autòctones, que són del mateix gènere.

Ja n'hem trobat una en llibertat, aquesta, al Baix Camp.

Et felicito fill!

El castell.

Al Baix Camp, quan hom parla del castell, així, sense més, es refereix sens dubte al castell d'Escornalbou. Però aquest és un punt de vista diferent, molts no sabrien que és això, el vessant obac del turó que allotja el castell-monestir.

Un indret que cal visitar.

La Roca.

L'ermita de la Mare de Déu de la Roca és un dels indrets més curiosos i interessants del Baix Camp. Des d'allí tenim una vista privilegiada de la plana, i podem sortir a fer caminades molt agradables.

L'Àlber.

L'Àlber, Populus alba, és un arbre molt bell i molt interessant des del punt de vista naturalístic. La seva escorça blanca, que li dóna nom, i les seves fulles de color verd clar tenyeixen amb varietat els boscos mediterranis, creant espais diversos que ressegueixen els torrents i els rius. A més, ofereix una ombra excepcional i un habitatge per a molts ocells, ja que és un arbre que crea fàcilment forats al seu tronc.

Però aquest exemplar, enorme i sa, és especialment preciós, majestuós. El poden observar al camí de la font de Vilamanya, que va de Duesaigües al Castell d'Escornalbou. Un camí molt bo per a fer-lo a l'estiu, sempre a l'ombra.

Sublim!

Fotografia: Colla Vella.

No tinc paraules per qualificar la diada de Sant Fèlix. En particular, la de la Colla Vella, és clar, amb un estratosfèric pilar de vuit que semblava aferrat a un pal de telèfon i un quatre de nou que torna a posar a la Vella al primer lloc de la història. La Vella és la Vella, sempre ho diem.

Però en general, descarregar el tres de deu i clavar el tres de nou amb el pilar...no hi ha adjectius.

Sembla que aquesta etapa d'or castellera no té sostre. I pel que fa a mitjans va amunt i encara massa poc. Amb tots els respectes per la feina de la nostra tele, TV3, retransmetre només per internet aquesta diada i, en canvi, pels seus canals de televisió un partit de futbol que dubto que tingués ni la dècima part de l'audiència és tenir pa a l'ull.

Sort en vam tenir que TAC12 sí que la va emetre en directe, si no, els que no hi vam poder anar i ho volíem veure ens haguéssim hagut de conformar a seguir-ho per l'ordinador.

En definitiva, el món casteller va cada dia més amunt i, deixeu-m'ho dir: Visca la Colla Vella!

Hi ha sortida.

Sempre, sempre hi ha sortida.