dissabte, 25 d’octubre de 2008

Fauna diversa.


Observo que l'entrada referida al suposat atac de l'ós ha estat mereixedora de més comentaris que cap altre abans, suposo i espero que això vol dir que hi ha sensibilitat per a aquests temes. Sento a la ràdio que molts col·legues meus estan ja intentant capturar l'animal per a dur-lo a un centre de recuperació. És ben clar que se'l considera culpable mentre no es demostri el contrari. Tot plegat em fa reflexionar de com estem gestionant la fauna darrerament.
Sembla que volem tractar la fauna, i la Natura en general, com qualsevol altra cosa nostra, quan, en realitat, la Natura no és nostra, nosaltres som d'ella.
Agafem aquest animal d'ací i el posem allà, ara ja no ens agrada, el tornem a treure i potser que el desem a un altre lloc, o potser, directament, l'eliminem...
Ja costa de trobar una espècie emblemàtica en un espai protegit que no estigui marcada, radio seguida o alliberada.
Fa temps que crec que en fem un gra massa, ens comportem com si fóssim Déu, i, si és que Déu existeix, de segur que no és tot aquell que obté un títol universitari.
En un correu-e adreçat a tots els ornitòlegs, l'equip d'estudi de l'àliga perdiguera explica que s'han marcat amb anelles llegibles a distància tot un seguit d'àligues perdiueres a Catalunya. I demana que tothom que les vegi els enviï una sèrie de dades. Amb mi que no comptin!
S'han dedicat a baixar a un munt de nius i destorbar pollets i adults amb l'excusa que és pel bé de la ciència.
Ho sento, però això només és per al bé de les seves carreres, no servirà absolutament per a res a les àligues. Em sembla molt que a aquestes alçades ja coneixem prou bé la biologia de l'àliga perdiuera i el seu comportament dispersiu juvenil, també quins problemes l'afecten i les causes de mortalitat o de fracàs reproductiu. El que cal és aplicar mesures correctores per a evitar-les JA!
No cal manipular més animals sols per a marcar-los. Ja m'he manifestat en contra anteriorment del marcatge i radio seguiment d'aquests ocells. Però el que s'ha fet enguany és ja reblar el clau, és realment absurd, perquè les dades que se n'obtindran seran, de ben segur, moltíssimes menys encara que les obtingudes en radio seguiment, i la seva utilitat, en aquesta espècie, igual de minsa. Així doncs;
Per què?
La foto que penjo avui, a banda de servir per a poder veure-la millor que en el llibre de les guineus del Joan i la Isabel -al qual ja ens hem referit en aquest bloc- servirà per a comprovar com n'arriba a ser, de perillosa, la fauna autòctona del nostre País, i també per a il·lustrar que la recuperació d'animals ferits, orfes o amb altres necessitats hauria de ser quasi l'única excusa per a manipular-los.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.