Tossal de l'Alzina.

Quasi 700 metres, no sembla molt, però l'ambient és molt feréstec i solitari, sembla realment una muntanya molt més alta. Ara, això sí, amb vistes a la mar.

Fotografies impossibles.

Sembla mentida el que es pot aconseguir amb un simple (?) mòbil dels que tots portem avui a la butxaca. Aquesta foto, de l'interior de l'església parroquial de Sant Salvador, a Prenafeta, a Montblanc, és feta a traves de la serradura de la porta de l'església. Sí, un foradet de menys de 2 cm de diàmetre ens permet de contemplar l'interior, cosa que tampoc podiem fer amb els ulls, ja que hi havia molt poca llum. Òbviament, el diàmetre de la lent de l'objectiu de la càmera és molt més gran, ni hem provat de fer-ho. Vet-ho ací, doncs.

La moleta d'Amut.

La Figuerassa i la moleta d'Amut, presidint el barranc de Lleriola. El Vandellòs més feréstec.

Torna al born.

Roda el Món...aquesta és la casa on vàrem néixer. Sí, a casa, al nucli antic de Valls. La casa ha estat totalment reformada pels que ens la van comprar, però és aquesta, cantonada carrer del Call i carrer dels Jueus.

L'embassament de Margalef.

La presa de Margalef, un impacte brutal al medi ambient que, alhora, afegeix biodiversitat.

Dijous...

El Mont-redon.

Vista de la serra de Llaberia, presidida pel Mont-redon, des del coll de les Set Crestes. Muntanya mediterrània en la seva millor expressió.

Foc a terra.

N'hem vistes moltes, de barraques de pedra seca, sobretot a l'Alt Camp, a la plana entre Alió, Valls, el Pla i Aiguamúrcia. I ara també en trobem moltes al Baix Camp, sobretot per Mont-roig. Ara, amb foc a terra no n'havíem vist mai cap, aquesta és realment especial, doncs.

Birds!

Sí, no us heu equivocat, és el bloc de ca la Gallineta, en català. Però és que ens referim al títol de la pel·lícula de Hitchcock. D'aquest film ens n'hem recordat circulant per Reus aquest matí.

E la nave va.

La davallada d'ERC ha estat brutal, catastròfica. Només s'ha aguantat on algunes persones determinades i molt concretes han decidit mantenir les sigles i, no obstant això, han guanyat igualment per ells mateixos, no pas pel partit.

Dos casos per a mi molt significatius: Arbolí, el meu poble, on vaig fer de president i el Jordi Juncosa va tornar a guanyar -encara que sols per tres vots- i la Bisbal del Penedès, el poble del meu company, Josep M. Puigibet, que gairebé dobla els vots del 2007.

Des d'ací felicitats al Pugi, company i amic, que sembla demostrar que fa bé d'alcalde.

La resta de resultats la comentaré, si em ve de gust, un altre moment, ja que per motius d'agenda, i malgrat que en teoria podria fer quatre hores de festa en compensació a la tasca d'ahir, hauré d'anar a treballar més puntual que mai.

Ostres! M’acabo d’assabentar d’aquesta desgraciada notícia:

http://www.europapress.cat/esports/noticia-av-ciclisme-mor-ciclista-espanyol-xavi-tondo-movistar-team-20110523120529.html

Tot plegat, costa molt mantenir-se optimista, no?

Ep! Que malgrat el que hi llegiu, el Xavi era català, de Valls concretament.

En realitat aquesta entrada és vella, òbviament, però hi havia un error greu que he corregit i ara surt amb data d'avui...vaja.

El pont de Goi.

No hi ha pont de Goi solament a Valls, lloc famós per una batalla contra les forces de Napoleó. Tambe n'hi ha un a Capafonts, hi podem passar per damunt i per sota de camí cap als Motllats. Fantàstics paisatges dignes de vistes repetides.

Temps de castanyes.

Temps de castanyes, sí, i de castanyers, és clar. Espectacular, l'aspecte d'aquests venerables arbres a la tardor!

Santa Úrsula 2025.

Avui hem gaudit de l'extraordinari privilegi de poder fotografiar els castells de la diada de Santa Úrsula, sens dubte la més important del món casteller, des d'un balcó a primeríssima línia de la plaça del Blat. Vet ací algunes fotos. La Colla Vella ha descarregat quatre de nou sense folre, quatre de deu i dos de vuit. La Joves també ha descarregat el quatre de nou sense folre i el dos de nou amb folre. No hem pogut veure ni fotografiar el tercer castell de la Joves ni els pilars, ho veurem per la tele.

Sirenes?

Una lectura molt interessant i entretinguda, fins i tot si no us interessa gens la fauna. Molt recomanable.

Torroella de Mongrí.

El castellanoleonés de Torroella de Mongrí, presidint la zona de forma indiscutible.

Arbres monumentals a Cambrils.

Dos dels arbres monumentals, catalogats d'interès comarcal, que podem trobar a Cambrils: el Pi Rodó, que tothom coneix perquè és al bell mig del passeig marítim. I el Pi dels Teixells, vora el mas de Teixells. Un pi pinyer i un pi blanc, magnífics!

El pont d'Enseula.

Probablement el nostre viaducte més espectacular; el pont de la via del tren a Duesaigües. Una obra d'enginyeria digna de ser observada.

Oliveres mil·lenàries.

Espectaculars oliveres mil·lenàries, i n'hi ha centenars, milers. Veritables monuments vius, un tresor que cal conservar, ara protegides per llei. Aquestes són les de l'Arion, a Ulldecona, on n'hi ha més quantitat.

Apuntador?

Vaja, el que mai m'hauria pensat és que algun dia faria d'apuntador! És el que té la feina d'Agent Rural, que mai no saps què acabaràs fent cada dia. Avui baixar a sis cisternes a l'Alt Camp i salvar la vida a tres serps verdes, una de blanca i un llargandaix ocel·lat. Feina de preparació per al programa EduCAR.

Els Bardanquins.

Caminant pel camí de Santa Agnès cap a mas d'en Bosc, a Aiguamúrcia, per la zona dels Bardanquins, hi trobem les ruïnes d'un mas, no és petit, fins i tot hi surt als mapes topogràfics, però no hi consta el nom. Qui sap quantes persones hi han viscut i treballat els contorns, els marges de pedra ho testimonien. Ara és tot bosc, bé, amb alguna torre elèctrica, és clar. Un bosc molt variat i interessant, on hi pots trobar àguiles daurades i cabirols.

La desembocadura del Foix.

Les desembocadures dels rius són sempre espais interessants. En aquest cas no hi ha delta, però hi ha un tram ample força llarg on hi podem trobar fauna (a banda de mosques) i flora per a passar bones estones. Fàcilment accessible des de Cubelles, a l'avinguda 11 de setembre.

La moleta de Fatxes.

Cim de 618 m des d'on veurem una bona part del Camp de Tarragona, Priorat i terres de l'Ebre. Un lloc que paga la pena de trescar.

Terrer 2025.

Assistim convidats a la inauguració de la 9a edició del festival Terrer, a ScalaDei. Magnífica interpretacio de música antiga de part del grup Hirundo Maris. Una sonoritat excepcional, la de l'església d'ScalaDei, una atmòsfera única que ens trasllada en el temps. Un goig!

El mas d'Anguera.

El mas d'Abguera, amb una ermita austera i bonica, és al camí de gran recorregut de Reus a Prades, amb sectors molt agraïts de fer fins i tot a l'agost.

Pel Francolí.

Encara que no ho sembli, som al riu Francolí, entre el barri tarragoní de sant Salvador, la industria petroquímica i Constantí. Blauets, bagres, libèlula·lules...la Natura sempre troba la manera de sobreviure.

La torre del Moro.

N'hi ha unes quantes, de torres del Moro, a Catalunya. Però avui on hem estat és a la de les muntanyes de Prades, la que s'hi accedeix per la val de Castellfollit. Un raco ombrívol, un microclima ideal per a l'agost i molta biodiversitat. Un goig!

El Trabucador.

Un clàssic entre els clàssics; la barra del Trabucador. Un paisatge únic i irrepetible a Catalunya. Potser agost no és la millor època per a anar-hi, però avui era un bon dia.

La font del Bullidor.

La font del Bullidor, a Colldejou, es troba en un raco a mig camí de la pujada cap al coll del Guix des de Mont-roig. Sol ser un punt per on passem per pujar a la Mola, però és un indret especial, amb molta vista, vegetació, fauna i microclima ideal per a passar-hi una estona. Paga la pena i, si només hi volem pujar i baixar des de la carretera perquè és estiu i fa peresa caminar massa, ideal!

Història (recent)

Remenant fotos velles trobem trossos d'història: El primer vehicle amb el que vàrem treballar l'any 1989, el land Rover Santana curt D-111. I la fi del segon, el Patrol que es va estimbar al barranc de Rupit. Amb aquests dos cotxes hem fet milers de Km per les carreteres, les pistes forestals i fins i tot camp a través a l'Alt Camp.

Natura aprop.

Realment volem tenir Natura aprop de casa? Sembla que no, perquè quan la tenim, o la podríem tenir en bon estat i fàcil de gaudir-ne, ni la mantenim i, encara menys, la millorem. Plena de brossa, pintades, cap manteniment...els torrents, a Valls o a Cambrils, per exemple, en són un bon exemple; podrien ser veritables parcs públics Km 0 per a gaudir-ne, però estan totalment descuidats. I, on les cases o les edificacions de qualsevol mena son a la vora, plens de brossa. I els parcs públics, com el de Tarragona, amb tots els plafons pintats, brossa per terra on la gent hi ha estat. Tenim el que ens mereixem, sens dubte.