Temps de castanyes.

Temps de castanyes, sí, i de castanyers, és clar. Espectacular, l'aspecte d'aquests venerables arbres a la tardor!

Santa Úrsula 2025.

Avui hem gaudit de l'extraordinari privilegi de poder fotografiar els castells de la diada de Santa Úrsula, sens dubte la més important del món casteller, des d'un balcó a primeríssima línia de la plaça del Blat. Vet ací algunes fotos. La Colla Vella ha descarregat quatre de nou sense folre, quatre de deu i dos de vuit. La Joves també ha descarregat el quatre de nou sense folre i el dos de nou amb folre. No hem pogut veure ni fotografiar el tercer castell de la Joves ni els pilars, ho veurem per la tele.

Sirenes?

Una lectura molt interessant i entretinguda, fins i tot si no us interessa gens la fauna. Molt recomanable.

Torroella de Mongrí.

El castellanoleonés de Torroella de Mongrí, presidint la zona de forma indiscutible.

Arbres monumentals a Cambrils.

Dos dels arbres monumentals, catalogats d'interès comarcal, que podem trobar a Cambrils: el Pi Rodó, que tothom coneix perquè és al bell mig del passeig marítim. I el Pi dels Teixells, vora el mas de Teixells. Un pi pinyer i un pi blanc, magnífics!

El pont d'Enseula.

Probablement el nostre viaducte més espectacular; el pont de la via del tren a Duesaigües. Una obra d'enginyeria digna de ser observada.

Oliveres mil·lenàries.

Espectaculars oliveres mil·lenàries, i n'hi ha centenars, milers. Veritables monuments vius, un tresor que cal conservar, ara protegides per llei. Aquestes són les de l'Arion, a Ulldecona, on n'hi ha més quantitat.

Apuntador?

Vaja, el que mai m'hauria pensat és que algun dia faria d'apuntador! És el que té la feina d'Agent Rural, que mai no saps què acabaràs fent cada dia. Avui baixar a sis cisternes a l'Alt Camp i salvar la vida a tres serps verdes, una de blanca i un llargandaix ocel·lat. Feina de preparació per al programa EduCAR.

Els Bardanquins.

Caminant pel camí de Santa Agnès cap a mas d'en Bosc, a Aiguamúrcia, per la zona dels Bardanquins, hi trobem les ruïnes d'un mas, no és petit, fins i tot hi surt als mapes topogràfics, però no hi consta el nom. Qui sap quantes persones hi han viscut i treballat els contorns, els marges de pedra ho testimonien. Ara és tot bosc, bé, amb alguna torre elèctrica, és clar. Un bosc molt variat i interessant, on hi pots trobar àguiles daurades i cabirols.

La desembocadura del Foix.

Les desembocadures dels rius són sempre espais interessants. En aquest cas no hi ha delta, però hi ha un tram ample força llarg on hi podem trobar fauna (a banda de mosques) i flora per a passar bones estones. Fàcilment accessible des de Cubelles, a l'avinguda 11 de setembre.

La moleta de Fatxes.

Cim de 618 m des d'on veurem una bona part del Camp de Tarragona, Priorat i terres de l'Ebre. Un lloc que paga la pena de trescar.

Terrer 2025.

Assistim convidats a la inauguració de la 9a edició del festival Terrer, a ScalaDei. Magnífica interpretacio de música antiga de part del grup Hirundo Maris. Una sonoritat excepcional, la de l'església d'ScalaDei, una atmòsfera única que ens trasllada en el temps. Un goig!

El mas d'Anguera.

El mas d'Abguera, amb una ermita austera i bonica, és al camí de gran recorregut de Reus a Prades, amb sectors molt agraïts de fer fins i tot a l'agost.

Pel Francolí.

Encara que no ho sembli, som al riu Francolí, entre el barri tarragoní de sant Salvador, la industria petroquímica i Constantí. Blauets, bagres, libèlula·lules...la Natura sempre troba la manera de sobreviure.

La torre del Moro.

N'hi ha unes quantes, de torres del Moro, a Catalunya. Però avui on hem estat és a la de les muntanyes de Prades, la que s'hi accedeix per la val de Castellfollit. Un raco ombrívol, un microclima ideal per a l'agost i molta biodiversitat. Un goig!

El Trabucador.

Un clàssic entre els clàssics; la barra del Trabucador. Un paisatge únic i irrepetible a Catalunya. Potser agost no és la millor època per a anar-hi, però avui era un bon dia.

La font del Bullidor.

La font del Bullidor, a Colldejou, es troba en un raco a mig camí de la pujada cap al coll del Guix des de Mont-roig. Sol ser un punt per on passem per pujar a la Mola, però és un indret especial, amb molta vista, vegetació, fauna i microclima ideal per a passar-hi una estona. Paga la pena i, si només hi volem pujar i baixar des de la carretera perquè és estiu i fa peresa caminar massa, ideal!

Història (recent)

Remenant fotos velles trobem trossos d'història: El primer vehicle amb el que vàrem treballar l'any 1989, el land Rover Santana curt D-111. I la fi del segon, el Patrol que es va estimbar al barranc de Rupit. Amb aquests dos cotxes hem fet milers de Km per les carreteres, les pistes forestals i fins i tot camp a través a l'Alt Camp.

Natura aprop.

Realment volem tenir Natura aprop de casa? Sembla que no, perquè quan la tenim, o la podríem tenir en bon estat i fàcil de gaudir-ne, ni la mantenim i, encara menys, la millorem. Plena de brossa, pintades, cap manteniment...els torrents, a Valls o a Cambrils, per exemple, en són un bon exemple; podrien ser veritables parcs públics Km 0 per a gaudir-ne, però estan totalment descuidats. I, on les cases o les edificacions de qualsevol mena son a la vora, plens de brossa. I els parcs públics, com el de Tarragona, amb tots els plafons pintats, brossa per terra on la gent hi ha estat. Tenim el que ens mereixem, sens dubte.

La vall de Gràcia.

Un dels racons imprescindibles de les muntanyes de Prades, la vall de Gràcia, entre Alcover, Mont-ral i la Riba. El nom li deu a l'ermita de la mare de Déu de Gràcia. Una llàstima com està actualment. Deixem que el nostre patrimoni es perdi dia rere dia. Les administracions haurien de vetllar perquè això no passés, no? Com ho fan per la llengua o pels transports públics.

La Sallida.

Una caminada agradable, sense pendents, fàcil, i, a més a més, la gent de Montblanc la pot fer sortint a peu des de casa, sense haver d'agafar cap vehicle. Un goig fins i tot els dies més calents de l'estiu.

La cova d'en Pere.

Un clàssic des de Prades, pujar al tossal de la Baltasana, punt més alt de les muntanyes de Prades i del Camp de Tarragona, i passar per la cova del Pere. Gaudir de l'únic bosc de roure reboll del principat a mil metres d'alçada. Molt adient per a mig estiu.

Mas de Tegells (o Teixells).

Una caminada agradable i des de casa, Km. 0. Genial.

Parc Natural?

Quan sembla imminent (?) la declaració de Parc Natural per a les Muntanyes de Prades han comnençat a aparèixer pintades en contra. Com es pot veure, són de gent amb un gran respecte per la terra i també per la llengua, la castellana, és clar.

Ermita de la M d D de la Roca.

Una caminada fàcil, agradable i agraïda: pujar a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca des de Mont-roig, podem fer circuit, pujant pel camí vell i baixant pel camí asfaltat.

Parc Natural!

Fa molts i molts anys que lluitem per tal que les muntanyes de Prades siguin, finalment, un Parc Natural. Ara sembla que hi estem més a punt que mai...o no, com sempre? Bé, el nostre granet de sorra; que les muntanyes de Prades siguin ben aviat un Parc Natural!

Quaranta aniversari.

El GEPEC celebra aquests dies el 40 aniversari. Cal felicitar-nos tots plegats, és tot un èxit excepcional que un grup ecologista continui treballant i sigui cada cop més actiu després de tants anys. De tota manera, a nivell personal, no puc deixar d'estar dolgut; qui vulgui en pot conèixer la història de la seva creació aqui mateix, en aquest bloc: https://mariusdomingo.blogspot.com/search?q=Gepec I ara, vint anys més tad, tot continua igual, l'actual president encara no m'ha demanat perdó per haver-me acusat injustament i provocat la meva expulsió, i més encara, en cap dels actes o referències a la història del GEPEC no se m'esmenta per enlloc, malgrat que en sóc el veritable fundador. En fi, potser és el que ens mereixem. Llarga vida al GEPEC, doncs, malgrat tot.