dimarts, 26 de novembre de 2019

Educació ambiental.



L'educació ambiental ha de començar de ben petits. Amb infants de 0 a 3 anys ja podem gaudir de la natura i animar als més petits que estimin l'entorn.
L'albereda de Santes Creus a la tardor pot ser un lloc excel·lent per a començar.

dissabte, 23 de novembre de 2019

Cel rogent...



Sí, el vent és molest, fins i tot empipador, a voltes, però fa uns paisatges magnífics!

dimarts, 19 de novembre de 2019

Nabius.



Ja s'ha publicat el darrer núm. de Nabius, la revista del Consell Cultural de les Valls d'Àneu.
Com sempre, molt interessant, molt variada, hi aprenem moltes coses i gaudim amb imatges molt interessants.
Nosaltres també hi hem aportat un petit granet de sorra.
La podeu aconseguir al web completa. En paper cal demanar-la a ells.

dissabte, 2 de novembre de 2019

Projecte rius.

Fa pocs dies, la riera de Maspujols, a Cambrils, va baixar d'ample a ample, una riuada impressionant, l'aigua tocava la base dels ponts per on travessem d'una banda a l'altra cada dia. Un episodi que no es veia des de 1994.
Doncs bé, justament una mica abans, havíem anat a col·laborar, com fem regularment, amb l'escola de Vilaplana, a fer la visita de tardor del Projecte Rius.
Cal a dir que la font del Roure, on es fa la tasca, al torrent de les Tosques, és al mateix curs fluvial de la riera que arriba al mar a Cambrils.
Doncs bé, un dels paràmetres que s'estudia és precisament el cabal, i aquell dia no vam poder mesurar-lo, de tant poc com n'hi havia. La natura és -i ha de ser- imprevisible.
Bé, veurem a la primavera si l'efecte de les pluges es nota.

dilluns, 28 d’octubre de 2019

El riu Gaià.





Al bloc de campanars publiquem unes quantes fotos de la sessió que vam fer expressament per al llibre del santuari de Montserrat a Montferri, i que finalment no hi han estat incloses.
Aquestes també pertanyen a dues sessions de fotografies que vam fer expressament per al mateix llibre, i que tampoc no han acabat essent incloses.
Doncs bé, si les posem al bloc, si més no els viatges hauran pagat una mica la pena.

dissabte, 26 d’octubre de 2019

Sempre hi ha un primer cop.

Sí, sempre hi ha d'haver un primer cop de cada cosa. I ara ha estat la presentació d'un llibre a una església.
Però, és clar, es tracta d'un llibre sobre un santuari, el de la Mare de Déu de Montserrat, a Montferri, i el seu autor és un mossèn, en Josep M. Jané, nascut també a Montferri.
No es podia esperar un lloc diferent.
La nostra aportació modesta és en forma de diverses fotografies d'ocells, la majoria d'arxiu, i unes quantes -poques- d'altre tamàtica, aquestes fetes expressament.
Val a dir que en vam fer més, de fotografies expressament, però no han sortit, algunes les hem publicat a Instagram, per si a algú li fa gràcia veure-les. Concretament ens va agradar molt fer-ne una sèrie al campanar de Valls, el de Sant Joan, estrenant un objectiu angular per a la càmera full frame.
També hem fet diverses gestions més, com ara "presentar" l'editorial a l'autor, amb la seguretat que el lllibre així, fet a Cossetània, sortiria magníficament bé. 
I aconseguir també les fotografies que amablement han cedit les colles castelleres de Valls i l'amic Pep Aguadé.
En resum, ha quedat un llibre de regal preciós i molt interessant, no podia faltar a la nostra biblioteca.
Ah! I potser ens hem guanyat una mica el Cel? 


dijous, 24 d’octubre de 2019

Finalment, el llibre!

Han estat un parell d'anys de treballs, fotografies d'arxiu i moltes fetes expressament, una feinada, agradable, això sí. La majoria d'ocells, però algunes d'altra temàtica.
I, al final, vet-lo ací, el llibre de l'ermita de Montferri.
Jo encara no l'he vist, de fet, me n'acabo d'assabentar avui, que ja existeix, friso per tenir-lo a les mans i, sobretot, per engrapar l'aperitiu, me l'he guanyat!
Haurem d'esperar a dissabte, a les 11, a Tarragona.

dimecres, 23 d’octubre de 2019

Llacuna nova, aguait nou.



Un cop ja s'ha consolidat la nova llacuna als aiguamolls del Pla, amb presència de moltes espècies interessants d'ocells, ara calia un aguait per a poder observar-les amb comoditat i sense espantar-les.
Doncs vet-lo ací, fet a mà, Km 0. Una mica lleig, sí, perquè és tot metàl·lic i molt fred. Però és que així es fa més difícil que algú el faci malbé, és més sòlid.
A més a més, aquest és completament obert, sense ni portes, tothom hi pot entrar. La vista hi és molt bona, orientat al NO, és a dir, de cara a la serra de Miramar.
Apa, ara a treure'n rendiment!

dimarts, 15 d’octubre de 2019

El pilar d'Almenara.


Heu estat mai, al pilar d'Almenara?
Un lloc fantàstic, espectacular, es domina una bona part del País, i s'hi poden veure fins i tot àguiles daurades!

dijous, 3 d’octubre de 2019

Xavier Joanpere, adéu?

Notícia trista, molt trista.
Ens ha deixat el Xavier Joanpere, sí, el Ramiru de Vilaplana, sembla mentida. Una persona compromesa, honesta, activa, intel·ligent...Bona! ha mort.
A Vilaplana, on havia nascut, va fer possible que escoltéssim en directe a Georges Moustaki, el primer concert al qual vam assistir; espectacular!
Però això és una anècdota. El Xavier era actiu i ànima de moltíssimes causes justes, sempre al costat del  feble, del pobre, de la Natura, que tan ens necessita ara, del País.
El trobarem a faltar, molt! Encara que no en teníem una relació freqüent, sabíem i comptàvem que sempre era allí, sempre a punt, sempre amatent.
Per això l'interrogant; queda la seva obra, la seva empenta, el seu record. Cada cop que tornem a Vilaplana pensarem en ell, esperarem de trobar-lo i tenir una agradable conversa a la font de les Creus.
Adéu Xavier, ens veiem.

dissabte, 28 de setembre de 2019

Alliberament.



L'alliberament d'espècies protegides procedents de centres de recuperació és un dels moments més agraïts de la feina d'Agent Rural.
Sempre que es pot, es fa aprofitant sessions del programa EDUCAR, és a dir, en presència de públic preferentment en edat escolar. La canalla gaudeix molt de l'acte de tornar a la llibertat un animal que ha estat ferit o malalt i que, mercès a una trucada del 112, la majoria de cops, és recollida pel CAR i ingressa a un centre de recuperació.
Després de dies, setmanes o fins i tot mesos en alguna ocasió, pot tornar al lloc del qual mai no hauria d'haver marxat: la llibertat!
En el marc del Delta Birding Festival, al delta de l'Ebre, realitzem cada any un alliberament amb un gran èxit de públic i d'organització.
Les fotos de l'amiga Mariska de Graaff són tan bones que farem una excepció a la norma que intentem no sortir mai a les fotos, preferim ser-ne els autors.

diumenge, 22 de setembre de 2019

Delta Birding Festival 2019

Enguany hem tornat a participar en el DBF, com sempre, molt interessant. Molta gent hi ha intervingut, alguns han destacat per damunt d'altres, però, sens dubte, l'estrella absoluta d'enguany ha estat aquesta.
Un exemplar preciós de Martinet dels esculls, Egretta gularis, que tothom anava empaitant amunt i avall, s'enviaven les localitzacions, trucades, whattsup...
Probablement l'ha acabat veient la majoria de la gent.
Vet-lo ací, com sempre, admirat per unes quantes ornitòlogues i ornitòlegs, amagadet sota el pont.
Preciós!

dimecres, 18 de setembre de 2019

De debò?

A veure; tot aquest tema de patinets, estris elèctrics que corren per la ciutat i tal crec que se'ns en va de les mans.
Això no és una moto? 
Si no ho és, ho sembla molt!
De debò que cal un carnet (o permís) per portar un ciclomotor d'1,5 cv i no cal absolutament res per a portar això?
D'una forma o altra caldria una regulació, abans no hi hagi accidents greus. Crec que ja n'hi ha hagut, per això.

divendres, 13 de setembre de 2019

Montserrat.

Fa temps, mesos, potser fins i tot anys, que s'està gestant un llibre sobre l'ermita de Montserrat, a Montferri.
un magnífic i original edifici obra inicialment de Jujol però que va deixar inacabada i es va finalitzar molt a posteriori.
Un lloc interessant de visitar, rodejat de vinyes i amb la vista de bona part de la plana de l'Alt Camp.
Diuen que el llibre pot sortir a la venda abans de final d'any...esperem!
Nosaltres hi hem contribuït amb algunes fotografies.

dilluns, 2 de setembre de 2019

Castells a Cambrils.



És el que té ser de Valls. Fan castells a la plaça de la Vila, molt a la vora de casa, a Cambrils. I no puc evitar la temptació d'anar a veure'ls i fer quatre fotos.
Són els Xiquets de Cambrils i els de Reus, actuació per la festa Major de la Vila, la Verge del Camí.
No és la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la que a Vilafranca va carregar el quatre de nou net fa quatre dies, però també ho fan força bé.

dilluns, 26 d’agost de 2019

Sanatori Pere Mata.



Un exemple fantàstic de modernisme, molt a prop de casa.

dissabte, 24 d’agost de 2019

Ordesa.






Un tomb pel Parc Nacional d'Ordesa sempre val la pena, encara que a l'estiu pot semblar la mateixa Rambla!

diumenge, 18 d’agost de 2019

Ulldemolins.



Coneixeu Ulldemolins? Ara que no és tancat pel nivell 3 del Pla Alfa és el moment de fer un recorregut per les ermites, el Montsant i acabar amb un bon dinar a la fonda Toldrà, per exemple.

dimecres, 7 d’agost de 2019

Els Ullals de Baltasar.



Heu visitat mai els ullals del Delta? Segur que són els racons menys coneguts del delta de l'Ebre.
Aquests són els de Baltasar, però n'hi ha més.

diumenge, 4 d’agost de 2019

Monarca.

Doncs sí, hi hem tornat, i aquest cop sí, hem aconseguit fotografiar-la, de lluny, ja que es posa als cims dels eucaliptus.
Preciosa, realment, sembla ser que feia dotze anys que s'havia vist per darrer cop. Aprofiteu-ho!
Papallona monarca, Danaus plexippus.

dilluns, 22 de juliol de 2019

Insectes!

Sovint fem algun desplaçament d'una certa entitat, quasi mai més de 100 Km, per a observar un ocell que mai hem vist, una espècie accidental o excepcional.
Més rarament, és el primer cop, fem el mateix per a observar un insecte. Però és que aquesta situació és realment interessant i excepcional; ha aparegut una papallona Monarca, Danaus plexipus, al Delta de l'Ebre.
Viatge llamp, amb la moto, expressament, un parell d'horetes per a arribar-nos a la casa de fusta, vora l'Encanyissada.
A banda de fer donació involuntària de sang a una colla de convidats que, per cert, aquests no donen entrepans ni suc de fruita, aconseguim de veure la magnífica papallona.
Espectacular! Ha pagat la pena, és gran, de colors molt vius, i vola gairebé com un ocell, planant i aletejant molt poc. Res a veure amb la majoria de les nostres petites papallones. Preciosa, realment.
De tota manera, segurament hi haurem de tornar, ja que no hem aconseguit fotografiar-la, sempre es posava al capdamunt dels eucaliptus.
Un cop a casa, sembla que aquest Llantió elegant, Ischnura elegans, sembla que ha tingut gelosia de l'atenció a la papallona i ha entrat dins de casa per tal que la puguem identificar i fotografiar.
I és que a l'Encanyissada hi havia milers de libèl·lules, i no ens hem entretingut a identificar-ne cap.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.