diumenge, 18 d’agost de 2019

Ulldemolins.



Coneixeu Ulldemolins? Ara que no és tancat pel nivell 3 del Pla Alfa és el moment de fer un recorregut per les ermites, el Montsant i acabar amb un bon dinar a la fonda Toldrà, per exemple.

dimecres, 7 d’agost de 2019

Els Ullals de Baltasar.



Heu visitat mai els ullals del Delta? Segur que són els racons menys coneguts del delta de l'Ebre.
Aquests són els de Baltasar, però n'hi ha més.

diumenge, 4 d’agost de 2019

Monarca.

Doncs sí, hi hem tornat, i aquest cop sí, hem aconseguit fotografiar-la, de lluny, ja que es posa als cims dels eucaliptus.
Preciosa, realment, sembla ser que feia dotze anys que s'havia vist per darrer cop. Aprofiteu-ho!
Papallona monarca, Danaus plexippus.

dilluns, 22 de juliol de 2019

Insectes!

Sovint fem algun desplaçament d'una certa entitat, quasi mai més de 100 Km, per a observar un ocell que mai hem vist, una espècie accidental o excepcional.
Més rarament, és el primer cop, fem el mateix per a observar un insecte. Però és que aquesta situació és realment interessant i excepcional; ha aparegut una papallona Monarca, Danaus plexipus, al Delta de l'Ebre.
Viatge llamp, amb la moto, expressament, un parell d'horetes per a arribar-nos a la casa de fusta, vora l'Encanyissada.
A banda de fer donació involuntària de sang a una colla de convidats que, per cert, aquests no donen entrepans ni suc de fruita, aconseguim de veure la magnífica papallona.
Espectacular! Ha pagat la pena, és gran, de colors molt vius, i vola gairebé com un ocell, planant i aletejant molt poc. Res a veure amb la majoria de les nostres petites papallones. Preciosa, realment.
De tota manera, segurament hi haurem de tornar, ja que no hem aconseguit fotografiar-la, sempre es posava al capdamunt dels eucaliptus.
Un cop a casa, sembla que aquest Llantió elegant, Ischnura elegans, sembla que ha tingut gelosia de l'atenció a la papallona i ha entrat dins de casa per tal que la puguem identificar i fotografiar.
I és que a l'Encanyissada hi havia milers de libèl·lules, i no ens hem entretingut a identificar-ne cap.

dilluns, 1 de juliol de 2019

Moltes gràcies!

Alguns ens entossudim per ser (o estar, si més no) sempre optimistes. De vegades és fàcil, de vegades dif'icil, i, de vegades, molt difícil.
Aquest cap de setmana ha estat dels que ens ho ha posat molt difícil. Demostrant un cop més el que ja fa anys que sabem del nostre ofici; no deixa mai de sorprendre't, preveus un cap de setmana tranquil i feliç, de vacances, vaja, i et trobes treballant 14 hores cada dia i veient com la Natura pateix una greu desgràcia. Suor amb la granota, més de 40 graus...
L'incendi a la Ribera d'Ebre ha estat dels grans, concretament dels tres més grans que hem viscut treballant, devastador!
Però sempre, sempre, hi ha coses positives, si saps trobar-les.
Mercès a aquesta desgràcia, hem confirmat que la gent de l'Ebre, en aquest cas més concretament la gent de la Ribera d'Ebre, és fantàstica. A cap incendi, mai, havíem gaudit d'una atenció tan acurada i amable. No ens ha faltat en cap moment, menjar bo, beure fresc, ombra, lavabos i fins i tot dutxes.
Els espais per a reunions i treball genials, llum, aigua i fins i tot wi-fi!
Fent broma, els hem dit que és el primer cop en una colla d'anys que treballant en un incendi potser ens hem engreixat, normalment perdem pes.
El darrer dia, ens hem volgut fer una foto amb tota aquesta gent per a agrair-los-hi directament.
Podem dir com aquell de la tele, "el foraster" 
SOU MOLT BONA GENT!
De debò. Orgullós i cofoi de ser el Cap d'Àrea Bàsica dels Agents Rurals a la vostra comarca.


dilluns, 17 de juny de 2019

Sortida pelàgica.


Interessantíssimes 24 hores viscudes amb l'associació Pelagicus; www.pelagicus.cat. 
Sortida per a censar mamífers marins i ocells pelàgics a la Mediterrània.
Com a afegitó, breu estada al parc natural de les salines d'Eivissa, mercès a la qual hem pogut observar endemismes baleàrics; la Tallareta balear, Sylvia balearica, el Capsigrany  Lanius senator badius i el Papamosques gris, Muscicapa tyrrhenica balearica. Tots ells ben vistos.


Però l'objecte principal de la sortida no era a terra, era al mar, i allí vam poder veure sobre un centenar de dofins llistats, Stenella coeruleualba, un parell dels rars dofins comuns, Delphinus delphis, tres balenes amb bec de Cuvier, Ziphius cavirostris i una tortuga babaua, Caretta caretta.
Quant a ocells, destacar les tres espècies de Virots, que és com en diuen a les balears de les baldrigues, i unes quantes espècies més no tan rares.
El temps i el menjar van acompanyar perfectament, i la cirereta va ser l'ensenyament del Ricard Gutiérrez i l'Emma Guinart, que generosament van compartir en una classe prèvia al vaixell.
A veure, de debò, assabenteu-vos de les properes edicions i no us les perdeu, realment paga molt la pena.


divendres, 17 de maig de 2019

IntersindicalCSC.

Finalment podem comptar amb un sindicat de País, un sindicat que lluita pels drets dels treballadors i les treballadores, com cal, però sense oblidar on som, on vivim.
Vivim en una república en formació, un país nou que entre tots hem de fer. No s'hi val a copiar esquemes fracassats. Cal aprofitar l'avinentesa per a fer bé les coses.
I que això era molt necessari es veu dia rere dia, guanyem elecccions sindicals una rere l'altre. passem a molts lloc de cap delegat a ser majoria.
Ara cal no decebre, cal ser realment diferents; més ètics, més igualitaris i, sobretot, molt més seriosos i compromesos.
Aquesta fotografia és la de l'assemblea del Camp de Tarragona, a Valls, fa pocs dies.
Comencem amb força!

dissabte, 20 d’abril de 2019

Roselles.

Cal anar a un camp abandonat o conreat amb criteris ecològics per a gaudir de l'espectacular presència de les roselles, Papaver rhoeas, aquests dies. Però cerqueu-les, paga la pena!

dilluns, 1 d’abril de 2019

Per molts anys!




80 anys no es fan cada dia, no?
Així és que cal celebrar-los com cal. Amb tota la família, bé, quasi tota, que n'hi havia un que treballava. :-(
Apa, sant Photoshop ho soluciona...

Per molts anys, mama!

dimecres, 13 de març de 2019

Primavera?





Bé, finalment sí que sembla que arriba la primavera. Falten pocs dies, però ja podem gaudir de l'espectacular florida dels arbres fruiters.
Els ametllers ja quasi no tenen flor, però ara presseguers i cirerers els prenen el relleu.
Quanta bellesa!

divendres, 1 de març de 2019

Santes Creus.





No cal anar a Florència per a patir síndrome d'Stendhal. Feu un tomb llarg i tranquil pel monestir de Santes Creus, per dins i per fora, tan a prop, i us n'adonareu.
Església, claustres, palau reial, enterraments de reis catalans...bellesa per donar i per vendre.
I si només us interessa la Natura, sempre podeu voltar per l'Albereda, més bellesa!

dimecres, 6 de febrer de 2019

Adéu Quec.

Ahir ens va deixar en Joan Maria Calbet, per si algú no sap qui era, en Quec, aquest sí que tot Valls i voltants sap qui és.
Amb ell no se'n va solament una persona, se'n va una part de Valls, una part de la història i la geografia d'un poble.
Casteller, de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, amo del popularíssim bar "Cal Quec" i afeccionat al món del cavall i ànima dels tres tombs.
Tot un personatge, un Vallenc irrepetible. El trobarem molt a faltar, tots!

dijous, 17 de gener de 2019

Congrés AEFONA

Mireu quin comentari més simpàtic em dedica AEFONA referint-se a la meva intervenció en el seu congrés.
Bé, molt content i agraït que s'hagin molestat a esmentar-me, sols vull comentar-ho breument:
Molt coherent, criticar el llaç groc com a distintiu "d'alt contingut polític", sobretot quan a Espanya no reconeixen que els presos polítics ho siguin, de polítics. Aleshores, com és que demanar el seu alliberament és polític?
És ben clar que el llaç groc és un símbol purament humanitari, per a protestar que hi ha una colla de persones que són a la presó des de fa més d'un any, sense judici, i, el que és més important; sense haver comès CAP DELICTE!
Si hagués portat un pin d'ERC o de la CUP sí que hauria estat un distintiu polític. Però el llaç groc, no.
Que consti que m'importa tant el que pensi (malament) ningú sobre si porto o no llaç groc com el que trigui a caure una fulla de roure a Finlàndia. El porto sempre i el portaré fins que siguin lliures.
Gràcies per res, amics. Bé, sí, gràcies per retratar-vos i així deixar-me clar que no vull ser soci d'una associació on no hi ha cap mena de llibertat de pensament.
Sort en tenim que la SCFN no té res a veure amb aquesta mena d'actituds.

Aquí teniu l'enllaç per si ho voleu veure sencer:

https://www.aefona.org/wp-content/uploads/2019/01/un-congreso-para-el-recuerdo-i.pdf
 

dimecres, 9 de gener de 2019

2019

Sí, darrerament tenim el bloc poc actiu, és veritat. Però no per això hem de deixar de canviar l'encapçalament cada any, com sempre.
Una panoràmica de la magnífica serra de Llaberia, a cavall entre el Camp de Tarragona, on vivim i hem nascut, i la Ribera d'Ebre, on treballem, ens ha semblat la millor portada per enguany.
Que sigui el de l'alliberament!

dimarts, 25 de desembre de 2018

Bon Nadal!



Nadal una mica diferent. El primer a Cambrils, el primer que només som tres a casa, el segon amb presos polítics...de tota manera, intentarem que siguin festes felices.
Apa, que ho siguin per a tothom...que s'ho mereix.

dissabte, 8 de desembre de 2018

Grande Place a Brusel·les.

Preciós!

diumenge, 11 de novembre de 2018

Gaianada.

També el Gaià baixa fort aquests dies, és el que en diuen els que viuen a la seva conca "Gaianada". Aquesta no és la més gran, però sí que és de les maques.

dimarts, 6 de novembre de 2018

El riu (avui sí) d'Arbolí.

Encara que costi de creure a qui ho conegui bé, aquest és el riu d'Arbolí, just sota el pont a l'entrada del poble.
Ahir al vespre, Espectacular, no?

dilluns, 29 d’octubre de 2018

Tornem a l'atac?

Vaja, sembla que això de la República Catalana va per mooooolt llarg.
Volia fer vaga de bloc fins a gaudir d'una Catalunya independent, sense presos ni exiliats. Però crec que rependrem l'activitat.
De moment, aquest agró blanc, Casmerodius albus, anant a amagar-se al bosc de ribera de l'Ebre a primera hora de matí m'ha demanat de sortir al boc.
A veure què us sembla.
Ah! Però que els alliberin ja!

dissabte, 19 de maig de 2018

NaturalMemory



En plena època de saturació de pantalles, l'amic Toni ha fet amb les nostres fotos una veritable meravella: un joc de fusta natural, fet a mà, amb tot de possibilitats.
N'hi ha dues versions, amb ocells petits -moixons- i amb ocells grans.
Ha quedat fantàstic, i no se li acaba mai la bateria!

divendres, 18 de maig de 2018

Felicitats!


Ens hem de felicitar tots i els hem de felicitar, a ells i a elles.
El nostre Molt Honorable President, Joaquim Torra, i tots els nous consellers, especialment -perquè és la nostra- na Teresa Jordà, al capdavant d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural.
FELICITATS!

diumenge, 15 d’abril de 2018

Els volem a casa!



Quan s'acabarà tanta injustícia, tanta ingnomínia, tanta manca d'humanitat?
Fem república d'un cop i deslliurem-nos d'aquest estat opressor.

divendres, 16 de març de 2018

Adéu.


Així és com sempre el recordarem, com a ell li hauria agradat.

Mireu quin escrit més maco li ha fet en Josep Bages...moltes gràcies, Josep!

https://elmondereus.wordpress.com/2018/03/16/les-llagrimes-de-sant-antoni/


dimarts, 16 de gener de 2018

Llibertat!

Una bona convocatòria. Avui mateix, falta poquet.
Aprofitem per a canviar la imatge del bloc, amb aquesta excepcional vista del meandre de l'Ebre a Flix.

dimarts, 2 de gener de 2018

Llibertat!

Per si us n'havíeu oblidat, hi ha quatre presos polítics. Bona gent innocent que l'estat veí ha tancat sense judici ni oportunitat de defensa.

diumenge, 24 de desembre de 2017

Arbolí.

Tant que es queixen els de C's que la llei electoral no és bona -ignorants, si fos més proporcional haurien tingut 3 diputats menys- en proposem una diferent:

Només cal votar a Arbolí i extrapolem els resultats a la resta del País.
Què us sembla?

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.