divendres, 30 d’octubre de 2020

La lluna.


 Ufff! Ja hi tornem a ser, tancats! Si més no, però, ara podem sortir de casa, encara que no del poble. Tota una sort viure a un poble com Cambrils.
Bé, a la nit ni això, per tant, a mirar la lluna des de casa.

dilluns, 12 d’octubre de 2020

Àguila daurada.




 Feia temps que anàvem cercant tenir fotos decents del rapinyaire més gran d'Europa. Finalment creiem que ho hem aconseguit, l'Àguila daurada, Aquila chrysaetos, ha posat per nosaltres a plaer. Ha pagat la pena esperar.

diumenge, 27 de setembre de 2020

Cambrils.



 De vegades no cal fer massa Km per a gaudir del paisatge. Viure al Camp de Tarragona ens ho posa fàcil.

dissabte, 26 de setembre de 2020

Tortuga babaua.


I continuem amb les tortugues. Darrerament estem tenint la sort de gaudir del naixement a les nostres platges de tortugues babaues, Caretta caretta.

Tota una experiència poder observar com eclosionen els ous, surten les petites tortuguetes i van ràpidament cap a la mar. 

dimecres, 23 de setembre de 2020

Tortugues d'estany.




 Al nostre país, com a tortuga d'aigua dolça, és relativament freqüent la tortuga de rierol, Mauremys leprosa. Però  n'hi ha una altra espècie molt més escassa, i que fa goig quan la pots observar, fixeu-vos quina preciositat.

És la tortuga d'estany, Emys orbicularis.

dijous, 27 d’agost de 2020

Parc Güell.



 Des de COU que no hi havíem estat, i és que sembla ser que darrerament el parc Güell s'havia massificat, hi havia massa gent.

Doncs bé, el virus famós ha acabat amb tot això, aquests dies es pot visitar el parc amb comoditat, quasi no hi ha ningú, pots gaudir dels espais, les construccions,  la tranquil·litat amb l'única limitació del sentit comú.

Ho hem aprofitat.

divendres, 17 de juliol de 2020

Àrnica, finalment!

Sí, finalment! Una revista de natura en català. I, a més, ben editada i amb articles molt interessants i imatges de qualitat.
En aquests temps que corren, que sembla que sols hi ha d'haver publicacions en línia, per a mòbils i tablets, que neixi una publicació en paper, sobre natura, i en català! Sembla un miracle.
Fem, doncs, que el miracle duri.

diumenge, 12 de juliol de 2020

Prades.


Som al juliol, ja. Ve de gust cercar els punts més alts, a quasi 1.000 m s'està molt millor, sobretot a l'ombra.

dijous, 9 de juliol de 2020

Llibertat per als presos!


Com s'han de veure els corriols camanegres a les platges del Camp de Tarragona si volen poder criar. La femella, literalment engabiada, el mascle, corrent per un petit espai encerclat per Agents Rurals i Policia Local.
Vaja, esperem que tot plegat serveixi per a poder-ho celebrar.

dissabte, 20 de juny de 2020

Senglar Vs. orquídia.

Aquest és el veritable problema de les orquídies autòctones; als senglars no els interessen les flors, ni les fulles ni la tija, els que els interessa és l'"orquis", és a dir, els bulbs.
Fan un forat amb la seva eina eficaç, el morro, i es mengen els dos bulbs, el d'enguany i el de la temporada vinent. És a dir, aquesta orquídia ja no tornarà a sortir més, ha desaparegut del tot.
És per això que hem proposat de fer-ne gestió, fer petits tancats per tal d'impedir als senglars que destrueixin els peus.
Anacamptis pyramidalis a Mont-ral, a les muntanyes de Prades.

dilluns, 15 de juny de 2020

Més orquídies.







Malgrat el confinament, al final la temporada d'orquídies no ha estat tan malament. Aquí en teniu uns quants exemples del bon resultat. Ara mateix, hi ha una florida impressionant a Arbolí i la Mussara d'Anacamptis pyramidalis, la primera foto n'és l'exemplar més gran que hem trobat, però n'hi ha centenars.
La derrera foto ens il·lustra la pitjor desgràcia per a aquestes precioses flors: un senglar ha utilitzat la seva eficaç eina, el morro, per a descolgar els bulbs i menjar-se'ls, aquesta ja no tornarà a florir mai més.

dijous, 4 de juny de 2020

Ambient o primer pla?


L'etern debat; què és millor, la fotografia d'un animal, en aquest cas un ocell, bitxac comú femella, en el seu ambient natural. 
O bé un retrat de primer pla de la mateixa espècie?
Sobre gustos...
Encara que per què triar? ho podem tenir tot, de vegades.

diumenge, 24 de maig de 2020

L'embassament del Gaià.

Havíeu vist mai l'embassament del Gaià tan ple? Jo no, si més no que recordi.
Voleu dir que no podrien deixar anar una mica d'aigua?
Al cap i a la fi el Gaià és un riu, sí, un riu, no un canal artificial. Potser hi ha gent que no ho té clar.

divendres, 22 de maig de 2020

Primavera.


No tot han de ser orquídies, en el món vegetal. Hi ha moltes plantes fascinants, i aquesta primavera és especialment florida.
Aquí tenim, vora de casa, la passiflora, Passiflora incarnata, una flor espectacular.
I una altra molt més discreta, la Reseda, potser Reseda phyteuma, a la voreta del camí.

diumenge, 17 de maig de 2020

Orquídies.





dijous, 14 de maig de 2020

Prehistòria del digiscòping.

Costa una mica de veure, però és el primer Isard que vam veure, i fotografiar (?) al Pirineu, concretament a Benasc, l'any 1979.
Podríem dir que és la prehistòria del digiscòping; la foto és feta amb la Voigtländer VSL1 i l'objectiu de 50 mm, aplicat a l'ocular d'uns binocles de 10 augments, tot plegat a pols.
Afortunadament, hem progressat una mica quant a equip.


dissabte, 9 de maig de 2020

Torb.

Això podríem dir que és el torb. Què és?
Símplement quan fa força vent, la seva força aixeca la neu i la desplaça horitzontalment. Molt estètic, però també molt molest.

dijous, 23 d’abril de 2020

Curraià groc.

Malgrat tots els entrebancs, la primavera s'entesta a fer-se notar. Avui és Sant Jordi, però enlloc d'una rosa conreada hem triat aquest curraià groc, una orquídia autòctona, Caphalanthera damasonium
No em negareu que és tan preciosa com qualsevol rosa.

diumenge, 19 d’abril de 2020

Miracles d'en Google.

Mireu que n'és de curiós, el Món, i quines coses comporta estar-se tancat a casa.
Endreçant i endreçant tot allò que havíem deixat per...mai? Hem trobat aquesta foto, estripada en tres bocins. No recordo exactament d'on va sortir, crec que la vaig trobar fa anys a les runes d'un mas a l'Alt Camp, així mateix, estripada.
Doncs bé, avui ha reaparegut a casa. Una mica de cel·lo i ens apareix la imatge d'una nena de tres o quatre anys. Sembla una mica enfadada.
Però si mirem darrere...

Hi ha una data i un nom complet, nom i els dos cognoms.
Farem una cerca amb Google, senzilla, a veure què surt.
Doncs la primera entrada que surt...
Vaja, aquesta senyora, amb el mateix nom i dos cognoms, mor a Girona el 2012, és a dir, que si tenia aleshores 69 anys, havia nascut el 1943.
Jo no m'hi jugaria un pèsol, però diria que és exactament la mateixa nena de la foto.
Realment, això de Google és quasi miraculós.
He intentat de cercar-ne fotografies, de la senyora Maria, però aquí ja no hi hem arribat.

dissabte, 18 d’abril de 2020

Bon dia!

Aquests dies de confinament és tot un plaer poder gaudir de les primeres hores de llum a la natura. Com aquestes de la Ribera d'Ebre.

dilluns, 13 d’abril de 2020

Posta de sol.

Des de la platja de la Marquesa, al delta de l'Ebre.
Quan en tornarem a gaudir?

dissabte, 11 d’abril de 2020

Roda al Món i torna al born.


Sembla que l'evolució pel que fa als vehicles s'hagi aturat, o, més ben dit, ha tornat enrere.
El Land-rover de dalt, Santana, va ser el primer vehicle que vam utilitzar quan vam entrar al Cos d'Agents Rurals, a l'Alt Camp, ara fa més de trenta anys.
Posteriorment, els vehicles oficials amb que hem treballat han estat Renault 4L, Fiat Panda 4X4, Nissan Navara, Nissan Patrol, Nissan Terrano II, Mitsubishi Montero, Dacia Duster, Ford Ranger i Toyota Hi Lux.
Però no fa ni deu dies que tornem a utilitzar un Land-rover, aquest cop un original Defender, pràcticament igual que l'altre. Amb tot això del coronavirus, ens hem assignat un vehicle d'ús exclusiu, i els més moderns i ben equipats els deixem per als Agents.
De fet, però, és un dels millor tot terrenys que s'han fabricat mai (ja ha desaparegut del catàleg Land-rover), i, per tant el cotxe ideal per a treballar com a Agent Rural.
Una bona eina, que duri!

diumenge, 5 d’abril de 2020

Confinats!

Mentre nosaltres estem confinats, allà a fora hi ha una primavera, els ocells crien, ponen ous els griupaus, floreixen les orquídies, com aquest curraià.
Aquest cap de setmana de guàrdia, treballant per la muntanya, hem viscut unes experiències que mai hauríem pensat de viure, i menys a Catalunya.
Voltant molts i molts quilòmetres per la natura sense trobar absolutament ningú. Sols animals, fins i tot alguns que habitualment solament veiem a la nit. Ara de dia sense cap problema.
Ens hem  sentit privilegiats; poca gent al Món pot fer el que hem fet aquest cap de setmana. 
Però tot plegat porta a la reflexió:
Què hem fet malament? 
O, més ben dit, 
Hem fet alguna cosa bé?
Ens creiem superiors, intel·ligents. No, no ho som.
De debò és possible el "creixement sostenible"?
És absurd! 
La natura no és infinita, el creixement ha de tenir un límit, per força!
Quantes coses a la natura creixen sense fi?
I una altra:
Ara sabem què és realment essencial, fins i tot els governs ho han dit; hi ha serveis essencials.
Els sanitaris, els que produeixen aliments, els que ens els venen, els que construeixen i reparen habitatges, els que vetllen per la nostra seguretat. Aquests són essencials.
Aleshores, per què els més ben pagats, fins i tot a nivells pornogràfics, són tots aquells que són absolutament prescindibles?
¿És lògic que una persona que dona cops de peu a una pilota cobri milions al mes, i les que ens estan descobrint la vacuna contra aquest bitxo poc més de mil?
Gent que fa sexe sota els llençols amb una càmera que ho grava tot cobra centenars de cops més que els que tenen cura de la nostra salut.
Això no pot ser!
Es parla molt de tornar ben aviat a la "normalitat".
Però és que no ens n'adonem que aquesta "normalitat" és la que ens ha portat on som?
No ha de tornar, aquesta normalitat, n'hi ha d'haver una altra.
Més humana, més humil, més lògica, més respectuosa amb la Natura.
A veure si tot plegat serveix per a que canviï alguna cosa cap a millor.
Pensem-hi, pensem-hi molt, però, i sobretot, quan acabi això, ACTUEM!

divendres, 3 d’abril de 2020

El vol de l'arpella.

Un mascle d'arpella, Circus aeruginosus, volant a la reserva natural de Sebes, a Flix.

dilluns, 30 de març de 2020

Fototrampeig.




Un senglar atropellat pot donar molt de resultat, la desgràcia d'haver mort a la carretera i haver quasi provocat un accident, es pot aprofitar per a alguna cosa bona.
En aquest cas, el portem a un lloc on habitualment s'hi posen cadàvers per als voltors. Hi posem una càmera de fototrampeig per a controlar qui hi va i què fa.
Els voltors encara no hi han acudit, però tenim visites interessants; uns quants senglars que sembla que vinguin a fer el dol del seu parent mort. 
Uns corbs, intenten de menjar, però poden obrir el cadàver.
Una guineu, potser ella sí que menjarà alguna cosa.
I el més sorprenent, una femella d'arpella, no sabíem que s'alimentava d'aquesta mena de carronyes.
Seguim vigilant!

dimarts, 24 de març de 2020

Mascle de cabirol.

Sorpreses de les càmeres de fototrampeig...sorpreses per ambdues bandes!
Gràcies a aquestes càmeres automàtiques els fotògrafs de natura podem seguir "treballant" sense sortir de casa.

dilluns, 16 de març de 2020

Flors!


Vaja, tot just en el millor moment de la floració dels fruiters de fruita dolça ens hem de quedar a casa.
Ja és ben bé una llàstima. Doncs aquí teniu un parell de fotos fetes abans del confinament.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.