Tristesa.

Hi ha persones que, encara que no les coneguis, sembla que siguin com de casa. I t'entristeix molt quan moren, els trobes a faltar malgrat mai no hi has enraonat. Aquest és el cas del Francesc Garrido, un gran actor, feia que qualsevol pel·lícula, sèrie o obra de teatre fos molt millor. I, a més a més, pel que diuen els que l'han conegut, era una gran persona. Sembla ser que vivia a Vilaplana, deu ser per això que un dia ens els vam trobar, a ell i a la seva dona, passejant per Arbolí. Sap molt greu que hagi marxat, acompanyem amb el sentimental la seva dona i la seva filla, que descansi en pau.

Dia dels Agents Rurals.

Assistim convidats a Lleida a la celebració del Dia dels Agents Rurals, amb homenatges als agents traspassats en acte de servei i a tots els que han estat 35 o més anys treballant al Cos. Aquesta és una diada que diuen que ara es farà cada any, aquest, excepcionalment al gener, però normalment coincidint amb el dia del patró. Després de tants anys de no celebrar la festa corporativa és un goig que es torni a agafar el ritme de fer-ho cada any.

Xavier Joanpere, adéu?

Notícia trista, molt trista.

Ens ha deixat el Xavier Joanpere, sí, el Ramiru de Vilaplana, sembla mentida. Una persona compromesa, honesta, activa, intel·ligent...Bona! ha mort.

A Vilaplana, on havia nascut, va fer possible que escoltéssim en directe a Georges Moustaki, el primer concert al qual vam assistir; espectacular!

Però això és una anècdota. El Xavier era actiu i ànima de moltíssimes causes justes, sempre al costat del  feble, del pobre, de la Natura, que tan ens necessita ara, del País.

El trobarem a faltar, molt! Encara que no en teníem una relació freqüent, sabíem i comptàvem que sempre era allí, sempre a punt, sempre amatent.

Per això l'interrogant; queda la seva obra, la seva empenta, el seu record. Cada cop que tornem a Vilaplana pensarem en ell, esperarem de trobar-lo i tenir una agradable conversa a la font de les Creus.

Adéu Xavier, ens veiem.

Moltes gràcies!

Alguns ens entossudim per ser (o estar, si més no) sempre optimistes. De vegades és fàcil, de vegades dif'icil, i, de vegades, molt difícil.

Aquest cap de setmana ha estat dels que ens ho ha posat molt difícil. Demostrant un cop més el que ja fa anys que sabem del nostre ofici; no deixa mai de sorprendre't, preveus un cap de setmana tranquil i feliç, de vacances, vaja, i et trobes treballant 14 hores cada dia i veient com la Natura pateix una greu desgràcia. Suor amb la granota, més de 40 graus...

L'incendi a la Ribera d'Ebre ha estat dels grans, concretament dels tres més grans que hem viscut treballant, devastador!

Però sempre, sempre, hi ha coses positives, si saps trobar-les.

Mercès a aquesta desgràcia, hem confirmat que la gent de l'Ebre, en aquest cas més concretament la gent de la Ribera d'Ebre, és fantàstica. A cap incendi, mai, havíem gaudit d'una atenció tan acurada i amable. No ens ha faltat en cap moment, menjar bo, beure fresc, ombra, lavabos i fins i tot dutxes.

Els espais per a reunions i treball genials, llum, aigua i fins i tot wi-fi!

Fent broma, els hem dit que és el primer cop en una colla d'anys que treballant en un incendi potser ens hem engreixat, normalment perdem pes.

El darrer dia, ens hem volgut fer una foto amb tota aquesta gent per a agrair-los-hi directament.

Podem dir com aquell de la tele, "el foraster" 

SOU MOLT BONA GENT!

De debò. Orgullós i cofoi de ser el Cap d'Àrea Bàsica dels Agents Rurals a la vostra comarca.

Per molts anys!

80 anys no es fan cada dia, no?

Així és que cal celebrar-los com cal. Amb tota la família, bé, quasi tota, que n'hi havia un que treballava. :-(
Apa, sant Photoshop ho soluciona...

Per molts anys, mama!

Adéu Quec.

Ahir ens va deixar en Joan Maria Calbet, per si algú no sap qui era, en Quec, aquest sí que tot Valls i voltants sap qui és.

Amb ell no se'n va solament una persona, se'n va una part de Valls, una part de la història i la geografia d'un poble.

Casteller, de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, amo del popularíssim bar "Cal Quec" i afeccionat al món del cavall i ànima dels tres tombs.

Tot un personatge, un Vallenc irrepetible. El trobarem molt a faltar, tots!

Adéu.

Així és com sempre el recordarem, com a ell li hauria agradat.

Mireu quin escrit més maco li ha fet en Josep Bages...moltes gràcies, Josep!

https://elmondereus.wordpress.com/2018/03/16/les-llagrimes-de-sant-antoni/

Sempre en el nostre record.

El David i el Xavier ja no hi són, ens els han pres, però el que no ens han pres és el seu record. Ahir tots vam venir, de prop o de lluny, per a retre'ls homenatge.

Ens va emocionar especialment el parlament dels germans, el germà del Xavier i la germana del David. No n'hauríem pas estat capaços.

Ara cal extremar les mesures per a que no torni a passar i, és clar, escatir responsabilitats. No s'hi val a treure's les puces del damunt, hi hem de ser a les verdes i a les madures, i cadascú ha d'assumir la seva part de responsabilitat.

Homenatge.

No us oblidem!

Funeral.

Fotografies de la xarxa.

Tots vam voler donar suport a la família, amics i companys dels Agents Rurals morts en acte de servei. Un dia trist i dur, sens dubte, serà difícil seguir amb la rutina diària de la feina.

Homenatge a Eudald Solà.

A Sant Pere de Torelló han organitzat tot un seguit d'activitats per a homenatjar al fotògraf Eudald Solà, comencen avui mateix, a les 11, al casal cultural Jaume Balmes, on s'inaugura una exposició, després, al mateix lloc a les 6 de la tarda en david Guixé i en Pere Soler ens parlaran amb el títol: Els Pirineus amb un click.

Tot plegat segueix demà, diumenge, amb itineraris i una sortida, i ho clou el gran Oriol Alamany, amb una xerrada sobre fotografia i paisatge.

Promet molt i molt!

Adéu!

Fotografia de la xarxa.

Un dia trist, sens dubte. Adéu Muriel, el país et trobarà a faltar.

Exposició del Joan Astor.

Ja fa un any que ens va deixar, però gràcies a la seva generositat encara podem gaudir de la seva obra. No us perdeu aquesta exposició, la feina del Joan és de les que paga la pena gaudir amb calma.

Homenatge.

Homenatge a l'Ovidi.

Amb tot això de l'aniversari de la desaparició de l'Ovidi Montllor crec que jo no hi puc aportar res de nou, tothom hi ha dit la seva, però sí que li puc fer un humil homenatge, crec que se'ls mereix tots.

La foto l'he baixat de l'amic Alfred, de la línia de Wallace.

Homenatge a Jaume Rey.

Malgrat que aquest blog vol ser sempre optimista, aquest caràcter no es pot mantenir invariablement, hi ha dies que per força ha de decaure l'ànim i costa molt mirar amunt amb un somriure.

Aquest dissabte, per exemple una bona colla de persones ens hem arribat a la Seu d'Urgell per a sumar-nos a l'homenatge al company Jaume Rey que ha organitzat l'associació professional d'Agents Rurals.

El Jaume era el Cap d'Àrea Regional de l'Alt Urgell, i ens va deixar abans d'hora ara fa un parell d'anys. Personalment, no havíem tingut ocasió de conèixer-lo a fons, però pel poc contacte que havíem tingut i pel que ens expliquen els que hi han viscut molt a prop, era un bon professional i, el que és més important, una bona persona.

Així doncs, per a retre homenatge a una bona persona, ens hem arribat expressament a La Seu i li hem dedicat un record acompanyats de força gent. 

Un arbre nou, una nova vida ha estat plantada al parc de la Valira, un arbre que serà un record permanent d'en Jaume Rey.

Homenatge a en Joan Astor.

A la sessió d'avui a la SCFN recordarem l'amic i incansable treballador Joan Astor, que ens ha deixat.

Trobarem a faltar la seva mirada.

Adéu, Joan, i moltes gràcies!

Una molt mala notícia; l'amic i soci de la SCFN Joan Astor ens ha deixat.

Personalment, he de dir que gràcies a ell he descobert la bellesa que hi pot haver amagada en el que vulgarment en diem una pedra.

Efectivament, els seus àlbums d'Issu de fotografies de minerals són una veritable meravella, i serà un dels seus llegats que més apreciarem.

Moltes gràcies, Joan, que tinguis el descans que mereixes.

10 anys sense Margalef.

Ja falta poc, dimecres comença el curs de l'ICHN amb un homenatge a Ramon Margalef. 

Quan algú és realment important, qui l'ha conegut no l'oblida mai. I fins i tot els que no l'hem conegut personalment, li hem de retornar el que li devem.

Valdrà la pena, segur.

Mestre de mestes.

Com sabeu, s'han organitzat diversos actes d'homenatge al Dr. Margalef, alguns ja s'han acabat, però per d'altres encara hi sou a temps:

http://www.ub.edu/laubdivulga/margalef/acte_llegat.html