Libèl·lules.

Espectaculars, les trobades reproductives de libèl·lules que tenen lloc a l'estiu a les zones humides de la comarca.

En aquest cas és en un rierol gens contaminat, on la varietat d'espècies és molt alta, aquestes són Blavetes, Coenagrion coerulescens. I podem veure com s'apressen a aprofitar el bon temps per a assegurar el futur de l'espècie.

Orgia zoofílica, per Pere Josa.

Fotografies: Pere Josa.

Molts cops ens fa gràcia llegir o escoltar com la gent pontifica sobre l'etologia -la conducta dels animals- o la compara amb la humana tot dient coses com que l'homosexualitat, per exemple, és antinatural. O la masturbació, o simplement que els animals no tenen sentiments. Sense arribar a falsedats tan grans com que els peixos tenen uns segons de memòria...

És ben clar que això és degut a la ignorància total que té la gent sobre la conducta o la intel·ligència dels animals.

Aquests dies l'amic Pere Josa ens n'ha proporcionat un exemple espectacular: Els animals també fan orgies i practiquen el que en podríem dir zoofília. Sí, perquè si un humà practica el sexe amb un animal d'una espècie diferent se'n diu zoofília, no? Doncs si dos animals d'espècies diferents practiquen el sexe també s'hauria de utilitzar la mateixa paraula.

I si en són tres?

Orgia zoofílica?

Doncs aquí la teniu: Tres gripaus corredors, Bufo calamita i tres gripaus comuns, Bufo spinosus a la foto de dalt, i a la de sota, a més a més, un ofegabous, Pleurodeles waltl en el que s'anomena un amplexus -còpula- en amfibis.

Tres espècies diferents copulant juntes…quin escàndol! És antinatural?

En fi, Pere, que has copsat una escena impressionant pel que fa a la biologia i l'etologia, moltes gràcies per compartir-ho.

El corb llest.

Fixeu-vos quin corb més llest, veritablement al·lucinant!

http://www.megainformacion.com/index.php/muy-interesante/357?utm_source=newsletter_28&utm_medium=email&utm_campaign=este-cuervo-lleva-a-cabo-el-rompecabezas-mas-complejo-que-un-animal-haya-podido-resolver-jamas-temerarios-suben-a-la-cima-del-2-edificio-mas-alto-del-mundo-y-filman-un-video-de-vertigo-el-top-10-de-las-calles-mas-extranas-del-mundo

Porno aquàtic.

Els ànecs mascles són els únics ocells d'Europa -els estruços i família també- que tenen un  penis per a poder fer una veritable còpula amb les femelles. Bé, no és exacte, però molt semblant. 

Aquí els veiem en plena feina, la femella corre una mica de risc d'ofegament, però la van salvar dos mascles més, que van acudir a destorbar el procès.

Què hi farem!

Conductes exemplars.

Amb les catàstrofes es poden trobar exemples de les conductes més humanes i les més bèsties.

Un exemple d'això el podem llegir al diari d'ahir. Dues notícies relacionades amb incendis ens demostren conductes extremes en el sentit que hem parlat.

La primera, parla d'un veí Tarragona, Homo sapiens, que pedrega un helicópter quan aquest baixa a agafar aigua per a apagar un incendi, arriscant la vida dels pilots per a salvar l'aigua que hi ha a la bassa. 

I, al mateix diari, podem veure com una gossa, Canis familiaris, a sudamèrica, salva tots els seus cadells un a un de l'incendi d'un habitatge i els deixa al camió de bombers, arriscant la seva pròpia vida per a salvar la d'ells.
Per a reflexionar una estona sobre l'etologia de les diferents espècies animals, no?

Com cada any, cigonyes.

Mentre compto capons reials -hi dedico un parell d'hores cada dia i encara no he acabat- torno a comprovar la meravella de les comunicacions d'avui. Dues cigonyes que van morir el dia 18 a Botarell, a la riera de l'Ànima blanca, probablement per col·lisió amb una línia elèctrica, eren anellades a Alemanya. Ahir vaig fer un correu electrònic i avui ja tinc la resposta d'una d'elles.

Resulta que va ser anellada a la bonica població de Theisbergstegen -sí, és aquella de la plaça amb l'església i tal- a Rheinhessen-Pfalz (Deutschland).

Bé, per als incultes que no coneguin aquesta bonica població, direm que és exactament a 1059 Km de Botarell en direcció 208º en línia recta. Hi penjaré una foto que m'acaba d'enviar el bon amic Hermann Hauber -GoogleEarth ens assiteixi- ja que ara mateix no tinc temps d'anar a fer-la i tornar abans de dinar. Detall interessant que a la foto hi apareix una torre elèctrica de mitja tensió, però que és de disseny no perillós. No sé si és casualitat o intencionat, caldria veure els seccionadors i les torres posades en terreny pla per a saber-ho.

Afegir que va ser anellada el dia 4 de juliol com a pollet al niu, és a dir, que la seva vida ha estat curta, però ha viatjat prou, per tan pocs dies.

En fi, el que deia, que cada any en cauen unes quantes, de cigonyes, ja que les que trobem són la punta de l'iceberg de les que realment moren.

A la tarda, finalment, he acabat el recompte, ara de debó, m'ha portat una estoneta retallar i enganxar un total de deu fotos que han fet un muntatge de més d'un metre i mig. L'error ha de ser molt petit, ja que et permet de comptar-los d'un en un. N'hi ha un total de 581, la qual cosa demostra que, a ull, tinc molt poca precisió.

Descens frustrat.

Avui tocava descens de barrancs, però el mal temps ho ha impedit. Bé, si és perquè plou, benvingut sigui el canvi de plans, ja que calia que plogués.

En compensació, hem tingut una jornada ben agradable de mas, en família.

Com que no hi tinc gran cosa per a explicar de natura, aprofitaré per a adjuntar un article que vaig fer fa molt temps i que es va publicar al butlletí del GCA -avui ICO-, es tracta de l'article que més feina m'ha donat malgrat que sols ocupa dues pàgines, i és que el vaig haver de modificar i reescriure una colla de cops, atenent als suggeriments i correccions del personal de l'ICO. Finalment, va quedar una cosa passable i una primícia mundial. El primer cas de poligamia -concretament poliàndria- en àliga perdiuera, és a dir, un trio amb dos mascles i una femella, aquest trio encara es mantenia fa tres temporades, el darrer cicle reproductiu que encara els vaig controlar.

L'article, amb un devessall d'originalitat, s'intitula: Poliàndria en l'Àliga perdiuera, Hieraaetus fasciatus. I és al volum 11 del Butlletí del GCA de 1994.

Un parell d'anys més tard, el 1996, el malaguanyat David Gómez també publicava que a l'Aragó va trobar un altre trio de la mateixa espècie, la qual cosa no fa més que confirmar que, possiblement, ja n'hi havia algun altre, el que passa és que encara no s'havia descobert.

Cal aclarir que aquesta descoberta va ser feta sols amb binocles i telescopi, és a dir, no es va capturar cap àliga per a marcar-la amb anelles, marques de plàstic ni equiparla amb cap aparell electrònic de radioseguiment. Aquí solament hi ha hores d'observació sense cap mena de destorb al trio.

Cacera en directe.

Avui semblava un dia normal, molt gris, després de ploure ahir gairebé tot el dia, però hem anat igualment a fer el darrer recorregut del SOCC de Pratdip d'enguany.

Tot normal, doncs, no ha plogut, fins i tot una lleugera ulladeta de sol...les espècies de sempre.

Quan ja tornava cap al cotxe, de cop, sento xiscles de falcó. Encaro els binocles amunt, ja que de seguida he vist la silueta d'un falcó...i veig una femella de falcó que porta aferrat a les grapes un xoriguer. El xoriguer, xisclant i defensant-se, intentant alliberar-se del falcó.

Els seguia el mascle, molt de prop. Tots tres -algun per força- han anat cap al cingle de la vora, ja no els he pogut veure, però imagino que la cosa no deu haver acabat gaire bé per al xoriguer.

Es coneix perfectament la predació de falcó sobre altres rapinyaires més petits. Per exemple, al cingle de Cal Salín, a Cornudella, vam trobar un mostatxut predat pel falcó, però mai havia vist en directe una cacera d'un rapinyaire cap a un altre.

A la tarda, hem anat a segar -sí, a segar, a dallar aufalç per als cavalls- prop del sanatori Villablanca, a la carretera de Bellisens. Com és habitual darrerament, un gaig blau ens ha amenitzat la feina i, més tard, un mussolet que cria en un mas abandonat.

La foto d'avui és, doncs, de l'indret, el Racó de la Dòvia; cau meravellós de feristeles i agaussos, fins i tot de dips?