Gairebé un segle.

Als que ens agraden els llibres gaudim de vegades d'exemplars únics i irrepetibles com aquest. Gairebé un segle fa que es va publicar aquesta guia d'excursions per les serres del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. Una veritable joia que honora la nostra humil biblioteca.

Presentació del llibre d'excursions a Cambrils.

Un goig poder presentar "Excursions a peu per les muntanyes de Prades" a 50 m de casa, gràcies a Cambrils Cultura. L'amic Andreu ens va enrojolir i la gent que ens va acompanyar sembla que va quedar satisfeta, ara sols cal esperar que el llibre ajudi a conèixer i estimar més les nostres muntanyes.

Volta per la serra de Cardó.

A quin lloc de Catalunya podem caminar tot el matí de diumenge sense trobar-nos ningú? Ep! que sigui un lloc ben maco des del punt de vista natural i, si pot ser, amb interès històric. Doncs vet-ho ací, l'ermitori de la serra de Cardó, un indret magnífic, preciós i tranquil.

Voleu caminar?

Com cada any, els amics de le muntanyes de Prades organitzen la caminada. Encara hi sou a temps d'inscriure-us a millor preu, fins l'11 de setembre. Aquí:

http://inscripcions.feec.cat/index.php?arxiu=fitxa_esdeveniment&id_esdeveniment=470

L'Assut.

Un indret que he descobert recentment, gràcies a l'Ornitho.cat: l'Assut de la Venta del Pubill.

És clar que Ornitho.cat no és una persona, molt probablement ho hauré d'agrair al Santi Borràs  i/o a l'Andreu Escolà, que fins ara eren els únics que hi havien fet observacions d'ocells.

Molt interessant. Us en dec una!

Un llibre de Cossetània.

Cossetània presenta un llibre a Sant Llorenç Savall. Si sou aprop o hi voleu fer un tomb, ja ho sabeu.

Què és la custòdia del territori.

Molt probablement hi hagi gent que es faci aquesta pregunta, doncs si en sou i teniu una estona el divendres, us interessa assitir a aquesta conferència dels de CEN.
Per cert, ja he acabat de penjar al bloc d'Excursions a les Muntanyes de Prades els tracks de cadascuna de les rutes a Wikiloc, així serà més fàcil de fer-les per a tothom que utilitzi gps.

Decebut però amb GPS.

Avui he penjat per primer cop una ruta a Wikiloc, és molt més fàcil del que em pensava. I a més és espectacular, et fa el perfil directament, i pots enllaçar amb fotos de Panoramio. Quina eina!

La ruta és una mica pobre, és clar, era un experiment i, a més, s'han acabat les piles del GPS quan començava a baixar, de forma que queda totalment penjada a mitja baixada de la Mola. 

De fet, ho podria haver parat perfectament al cim, perquè vaig baixar pel mateix lloc de la pujada.

Enllaçaré aquest web a un parell de blocs.

He d'agrair al Petit Roc la idea -ho vaig veure al seu bloc- i al Xavi Brenchat el guiatge tècnic.

I en un altre tema absolutament diferent, comprovo un cop més que no hi ha res millor que els anuncis per a l'aprenentatge del català.

Fa poc descobríem que alguns sabons cundeixen i que l'aigua de casa circula per tuberies, ara, a més, sabem que els aerosols decepcionen.

Cada dia una paraula nova.

Excursió independentista.

L'Amic Andreu Ferré m'envia aquest correu-e, que retallo i enganxo sense modificar. Crec que pot interessar molta gent.

Excursió per la Independència 21 de novembre de 2010

Un grup d'excursionistes que volem que el nostre país assoleixi ben aviat la independència hem pensat d'organitzar pel diumenge abans de les Eleccions al Parlament una excursió matinal a la Roca Corbatera del Montsant on hi puguin assistir tots els que compartim el mateix ideal de muntanya i país. Sortiríem des d'Albarca a les 9 del matí i pujant pel Grau Gran del Montsant arribaríem fins la Roca Corbatera on esmorzaríem tots plegats.

Aquesta caminada és unitària i està adreçada a tots els Independentistes molts dels quals estem aclaparats per tanta oferta electoral que "gaudeix" la nostra opció política de cara a les eleccions del dia 28

Feu còrrer aquesta convocatòria a qui creieu que pugui interessar-li i inscriviu-vos a l'Excursió mitjançant email a excursio21.11.10@gmail.com o mitjançant el facebook i gaudim d'una bona diada tots junts el dia 21 de novembre !!

Carros de...cendra?

Ahir, intent de fer els Carros de foc en versió Sky running. I dic intent perquè s'ha quedat en això, intent.
Anava sol, i força bé, però al Port de Ratera d'Espot m'he equivocat, he girat a la dreta enlloc d'anar seguint el GR, estava ja molt a prop d'Amitges, però he anat totalment errat en direcció als estanys de les Obagues de Ratera. I crec que pujant pujant per veure si m'orientava i veia el rfugi d'Amitges, he acabat al Portarró d'Espot o, si més no, molt a prop.
Ja eren més de les sis de la tarda, sol i desorientat, he pensat que el millor és fer una sortida relativament digna, però segura, i me n'he entornat avall, per on havia pujat, i seguint el GR ara de baixada, acabar el meu particular Carros altre cop al refugi de Colomers.
Bé, no em puc queixar, no m'he fet mal, he resistit força, i molt probablement ho hauria acabat perfectament en unes vint-i-dues hores, però no ha pogut ser.
De tota manera, crec que és molt millor fer-ho com ho vam fer fa anys amb una altra gent, en versió open, dormint en tres refugis i gaudint intensament de la muntanya, els paisatges i la caminada plaent. Fer-ho en menys de vint-i-quatre hores és anar només a caminar de pressa amb el temps just de mirar al terra per a no caure. Com a repte està bé, però poca cosa més.
Per cert, em trec el barret i em poso de genolls davant els companys Miquel Arilla i Miquel Flores, sols qui ho ha provat en persona sap el què vol dir fer els Caros de Foc Sky runner en poc menys de setze hores. A més a més, és la sisena vegada consecutiva que ho fan, i una d'elles baixant de les setze hores, això és estar molt en forma i conèixer la muntanya. Felicitats!

Paisatges i actes.

L'amic i company d'estudis Ricard Ibarra, avui director de l'Arxiu Històric de Tarragona, m'envia la invitació a un parell d'actes que sens dubte seran interessants, ho repeteixo aquí:

El dia 16 de novembre tindran lloc al Castell de La Selva del Camp els actes d’homenatge a l’estudiós i erudit Eufemià Fort i Cogul (1908-1979) en el centenari del seu naixement.
L’homenatge inclou una conferència del Sr. Jaume Sobrequés i Callicó i la inauguració d’una exposició fruit de la col·laboració de l’Ajuntament de La Selva del Camp amb l’Arxiu Històric de Tarragona.

JOVES que canvien el món...com a motor de canvi social
A càrrec de Nour Al Mousawi, jove llicenciada en medecina, que col.labora amb la organització Iraq Health Aid Organization, com a responsable de programes de formació i empoderament juvenil. Impactant testimoni de mobilització social juvenil per fer front a les conseqüències de la guerra.
Dijous, 13 de Novembre, a les 19’30 h. Sala d’actes de l’ Arxiu Històric.

També pot ser interessant informar-vos que el company, i regidor d'ERC per Vilabella, Anselm Aguadé acaba de publicar el llibre "Rabassa Morta" i que la seva presentació tindrà lloc el proper diumenge, 16 de novembre, a les 12:00de migdia a la Sala de la Pinacoteca Mn. Romà Comamala de Vilabella.

Pel que fa a la Natura, aquests dies hi ha uns paisatges magnífics, mercès a la llum de la tardor i als colors de la vegetació. A més, amb el que ha plogut hi ha una eclosió de vida que quasi sembla primavera, gaudiu-ne!

Avui he pogut tornar a comprovar els efectes combinats de la febre del rovelló i la crisi -hi deu haver molts prejubilats- perquè, tot i ser dimecres, les Muntanyes de Prades eren plenes de cotxes de collidors del que sigui -em resisteixo a nomenar boletaire segons qui.

Com a foto d'avui penjaré una nova visió de La Mussara, pocs dies després de la que vaig penjar amb tanta neu, aquesta imatge és molt més habitual, tot i que no té res a envejar.

Pluja de tardor.

Un altre cop igual, quan decidim anar a la recerca de crancs, plou a bots i barrals. No sé si ho podrem fer, però ara mateix ho dubto, ja veurem.
El fet positiu, però, és que plou, i plou molt, a més, ara és quan toca, no? Doncs benvinguda la pluja.
Ahir vam poder gaudir dels Motllats sense boletaires, la pista està tan malament, que ja pocs cotxes s'atreveixen a pujar-hi, fins i tot amb tot terreny es fa difícil, més ben dit, es fa dur per al vehicle, de manera que sempre sembla que alguna cosa s'hagi de trencar. Caminar per aquell indret és, doncs, un plaer, la tranquil·litat i l'aïllament fa que l'única cosa que trenca l'harmonia del soroll de les fulles dels arbres és el crit de dos corbs, o el cant dels pits-roigs.
En altres temes, a punt d'acabar l'església del mar ja he completat la trilogia amb els dos llibres de Ken Follet, ara ja estic a punt de començar una església, o enfrontar-me amb la pesta!
Han estat tres lectures prou bones, recomanables del tot, ara n'haurem de cercar de noves, possiblement El joc de l'àngel, ja que me'l va regalar la Coia. Encara que m'han dit que no és com L'ombra del vent, sols comparant la foto de l'autor als dos llibres ja em fa la impressió que al Sr. Cercas li ha augmentat una mica massa l'autoestima...no sé, millor si m'equivoco, jutjarem millor quan ho haguem llegit.

Per cert, he afegit un altre enllaç, es tracta d'un bloc d'una persona amb la qual comparteixo força aficions...el Món és petit!
Fa uns quants dies, em vaig plantejar de fer una mena de catàleg de bons amics. Més que res per a recordar-los i tenir-los sempre presents, ja que, com deia, són potser l'única cosa bona que he fet a la vida.
Sembla ser, però, que tenia aquesta tasca una mica deixada, no sé ben bé perquè. El fet que el Ramon Ferré m'hagi fet un comentari al bloc m'ha fet pensar que hi he de tornar, i, evidentment, ho faré amb ell.
El Ramon Ferré és un Torrenc -viu a Torredembarra- que va ser co-fundador del GEPEC, és així com vaig tenir la sort de conèixer-lo. Juntament amb el seu germà, l'Òscar, van treballar força per a aixecar el grup a les seves beceroles. Ben aviat, l'Òscar va agafar altres camins -que desconec- i el Ramon ha seguit demostrant que no sols la seva passió és autèntica i inqüestionable, sino que la seva vàlua ho és encara més.
Els Aiguamolls de Torredembarra, entre altres indrets de la nostra terra, li deuen molt. I tots nosaltres li devem agraïment per la feina que ha fet, fa i seguirà fent, ja que la fa sempre de forma altruïsta i de bona fe, ho he pogut comprovar en moltes ocasions. de vegades, fins i tot amb massa bona fe. I és que el Ramon és, per damunt de moltes altres coses, una bellíssima persona. Des d'aquí una abraçada, Ramon.
La foto me la va enviar ell mateix, és del dia del seu casament...per molts anys!

Endevineu quin és el paisatge de fons?

Ruta de la caminada i altres temes.

Atenent a la sol·licitud del Martell de Reus, explicaré una mica la ruta de la caminada d'ahir.

Sortint de Vilaplana, planegem cap a l'E fins al Mas d'Anguera, per una pista que passa per diversos trossos de conreu més o menys conservats. Aleshores, resseguim el GR una estona cap al NW, enfilant de seguida cap a la Font del Llop i la Font del Roure. Aleshores, pel sender de sota els cingles, el que més usen els escaladors, anem cap a l'W fins a un grau que ens surt a la dreta que remunta cap al Mas de Morenet, allí enfilem el Maset de les Tosques i l'Hospital dels Carlins i el Mas del Joan Pau. Aleshores, pugem als Motllats i anem cap als Avencs de la Febró, tornem a baixar, passem per La Mussara, vora el refugi, el poble i baixem per les Airasses i Campanilles. Ara vé quan el maten: Enlloc de baixar per les Tosques, hi baixem sols una estona, i tot d'un plegat planegem cap a l'W pel Camí dels Cingles i el Camí dels Masos, cap al Pla de la Mola, és a dir, pujant altre cop, i ja tornem a baixar, però pel Camí dels Garrigots.

En aquest sector del camí dels Cingles és on vaig descobrir un racó preciós on no havia estat mai, és el Barranc de la Vall d'en Bassa, que és el de la foto.

Si us passeu pel restaurant Brugent de Farena podeu aconseguir el llibret de la ruta d'enguany, amb un plànol on s'hi ressenya, encara que a una escala tan petita que ens cal transcriure-la a un mapa excursionista d'escala més gran.

En un altre ordre de coses, avui llegeixo esfereït a diversos diaris que l'Ajuntament d'Ascó vol presentar-se a la candidatura d'acollir el cementiri nuclear...Au! Ja sols ens faltava això!

I perquè no ens tanquen a tots directament a camps d'extermini...total, som simples tarragonins, catalans de tercera.

De la mateixa manera, unió de Pagesos protesta per com s'està portant el projecte de central eòlica a la serra de la Voltorera -una part de la serra Carbonària o de Miramar. En part, està bé que lluitin, però l'experiència d'altres cops em diu que els pagesos deixaran de protestar quan es considerin ben compensats econòmicament pels drets de pas de les línies i les taxes per acollir cada aerogenerador. Quan, en realitat, aquesta central serà, amb diferència, la més perillosa per als rapinyaires de tot el País...tan de bó m'equivoqui, però, desgraciadament, no ho crec. Al meu post sobre el Mapa de Miramar ho explico una mica. Però un dia penjaré l'article sencer d'A vol d'ocell.

Aquesta central no s'hauria de fer mai, simplement.

Caminada per les Muntanyes de Prades

Ahir vam fer la novena caminada per les Muntanyes de Prades, organitzada, com cada any, per l'Associació d'Amics de les M. de P.

Aquest cop, a més, vam col·laborar amb l'organització. Ja era hora, per això, ja que en som socis...ehem!

Doncs bé, vam fer d'escobres, és a dir, tancàvem tot el grup de més de tres-centes persones que s'hi van animar.

S'ha de dir que el recoregut d'enguany era excel·lent, passant per indrets preciosos i amb molt trossos d'autèntics senders, poques pistes i gens de carretera -bé, cinquanta metrets inevitables. En total, uns trenta-cinc quilòmetres de magnífic camí.

Realment, se'm va fer curt. No sé si per la companyia, per la poca velocitat -evidentment, haviem de ser els darrers i, per tant, lents-, o perquè la feina d'anar recollint les cintes senyalitzadores ens va distreure molt.

El cas és que va ser una jornada força positiva, i, a més, mai m'havia passat que, arribant els últims, ens aplaudíssin...increïble!

En definitiva, que, com cada any, aquesta caminada és per a no perdre-se-la, a veure l'any que vé, que serà la desena, i serà Prades-Prades, com va. Si no és per causa de força major, de ben segur que no hi faltarem.

La foto d'avui podria ser d'un dels meravellosos racons que vam trepitjar, però, per tal d'animar la gent que els descobreixi i els vegi en directe, ens limitarem a penjar una foto del grup d'escombres, en falta un, però és que va haver de resoldre una emergència -algú es va dedicar a retirar senyals, amb la qual cosa es van haver de reposar precipitadament.

Rojala i platja del Torn.

Ahir va ser un dia excel·lent per a fer una de les excursions del llibre que estem preparant. El tomb per l'Espai d'Interès Natural de la Rojala i la platja del Torn, a Hospitalet de l'Infant.

El tomb és realment increïble, carenejant per una zona forestal sense cap mena de costrucció -bé, sense cap mena d'habitatge, vull dir- a primera línia de mar. I després tornar pel camí de ronda, també a primeríssima línia de mar i gaudint del bon temps que encara fa.

Gavians, gavines rialleres i corses, xatracs bec llargs i moltes espècies vegetals interessants. En fi, una excursió que paga molt la pena, i, a més, la podem acabar amb un bany refrescant a una platja única, amb l'illot del Torn presidint-la. Un tomb diferent, no acostumem a fer ressenyes de caminades a la vora del mar, per la senzilla raó que, al nostre país, ja queden poques zones de costa que pagui la pena visitar amb mirada de naturalista.

D'ací pocs dies l'excursió serà tan o més interessant des del punt de vista de fauna i flora, però no la podrem rematar amb el bany a la Mediterrània si no és que som molt resistents al fred.

Colldejou, Dòvia i Altres.

Avui dia molt ventós, com que hem dinat molt...és diumenge. He pujat a la Mola de Coldejou, 27 minuts des del Coll Roig; Una excursioneta.

La visibilitat era excel·lent, una vista sobre tot el Camp de Tarragona com es dóna a poques muntanyes, ja que la Mola és molt aïllada i alta. He pogut gaudir de la vista, la migració i altres moixons no migradors però no menys interessants.

Del que no he gaudit és del brutal impacte del ràdar meteorològic de la Miranda de Llaberia. Espero que sigui molt útil, perquè paisatgísticament és un desastre.

Al matí ja havia anat a la Dòvia, uns alemays que només parlaven alemany m'han dit que han vist l'àliga daurada avui mateix, però jo sols he vist la marcenca.

A l'estany gelat un milà negre ha passat quasi a punt de tocar terra, mentre els corriols caminaven per la platja i els francesos -humans- marxaven cap al seu país amb les autocaravanes i caravanes, deixant també buits gairebé tots els apartaments i xalets. Ara és quan es posarà interessant la costa del Baix Camp.

No he pujat cap càmera a la Mola, però els mòbils d'avui serveixen per a tot, aquí va una foto que he fet amb el telèfon...a veure si un dia puc trucar amb la D-70!

Fi de l'estiu.

Fa poquets dies, deia que s'havien acabat les vacances, ara podem dir que s'ha acabat l'estiu. El cap de setmana, a Arbolí, ha estat pràcticament tardoral, havent-nos de tapar al llit i tot.

I, és clar, ara sí que he tornat a la feina de debó, amb una muntanya de papers impressionant que m'esperava.

La foto d'avui és el Toll de la Palla, magnífic indret del riu Siurana.

Siurana i Argentera.

Avui altre cop tombar molt amb el cotxe, és el que passa quan et quedes encarregat de molt de territori. Però aquest cop també he caminat, amb la qual cosa he suat la samarreta de debó, ha quedat en un estat lamentable.

Però ha servit de molt, a banda de fer feina, observar xoriguers i mussols i salvar algun tudó despistat, he visitat el Toll de la Palla, un racó meravellós i màgic de les Muntanyes de Prades, on el bany és de privilegi...jo no he pogut, estava treballant!

I, finalment, també destacar la visita als Estrets, a Argentera, sota la Serra de Pradell, un lloc digne de sortir en aquelles típiques pel·lícules de l'oest on els indis sempre feien una emboscada al "desfiladero" i mataven tots els vaquers. En aquest lloc, un cotxe hi passa ben just, probablement un Hummer no hi passaria.

Avui hi ha dues imatges destacades, doncs, la del congost de què parlava i la del Toll de la Palla, doncs en penjaré cap d'aquestes dues, ho faré amb l'altra tolllet que hi ha més amunt, -mercès al Rafel sé que és el toll de la Cinteta- que potser és més petit, sí, però és més espectacular, des del meu punt de vista. Les altres fotos les reservo per a un altre dia.

L'Aigualcoll.

Dia de molts quilòmetres i molta calor, sort que hi ha aire condicionat al cotxe, que si no...

Sí, ja sé que no és gens sostenibleeeeeeeeeeeee -llegiu com al Polònia- ni ecològic, però treballar a 31 graus tampoc és massa correcte, sobretot quan t'has de presentar davant d'algú i no vols que sembli que portes aixetes a les aixelles.

Tombant per quasi tot el Camp de Tarragona, he fet cap a la font de l'Aigualcoll, al mai prou conegut terme de Vandellòs.

Quin lloc més fantàstic!

Allí no hi ha ningú i, si hi va, és que s'ha perdut. Sembla mentida que hi hagi racons així tan a prop del mar a Catalunya.

Entre d'altres coses, he vist un moixó que em sembla que feia anys que no veia, es tracta del bonic còlit ros, si feu clic ací sabreu de seguida de qui parlo:

http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=OENHIS

És realment una espècie molt interessant i bellament acolorida, i cada dia més escassa, no sols a la nostra comarca. sino a tot Catalunya, com ho prova la fitxa de l'enllaç.

En un altre tema, he comprovat que el bloc del fugitivo ha corregit molt el seu comentari sobre l'escalada a la Dòvia. Me n'alegro i li ho faig saber amb una nota, estic segur que ara les coses poden tornar al seu curs. Al cap i a la fi, hi ha parets a casa nostra per a donar i per a vendre, no se les acabariem ni que escaléssim cada dia.

La foto és dels darrers cingles del barranc, els de més amunt al vessant esquerre. Espectacular!

El Salt.

Ostres! Porto uns dies sense poder sortir al camp...reunions i més reunions, oficina i més oficina.

Què hi farem! és el que té l'administració.

El darrer dia que vaig poder sortir al camp, tot fent una tasca de feina, vaig anar al Salt, a l'Aleixar, així vaig poder comprovar que encara baixa aigua, com es pot veure a la foto.

No és el cabal impressionant que havia arribat a haver, però és alguna cosa, encara. I, per ser la data que és, és prou.

Sembla que de cop ha vingut la calor amb la seva màxima expressió, i ara vé l'època pitjor per a la meva feina. Farem el que podrem quant a actualització del bloc; qui fa el que pot...