E la nave va.

La davallada d'ERC ha estat brutal, catastròfica. Només s'ha aguantat on algunes persones determinades i molt concretes han decidit mantenir les sigles i, no obstant això, han guanyat igualment per ells mateixos, no pas pel partit.

Dos casos per a mi molt significatius: Arbolí, el meu poble, on vaig fer de president i el Jordi Juncosa va tornar a guanyar -encara que sols per tres vots- i la Bisbal del Penedès, el poble del meu company, Josep M. Puigibet, que gairebé dobla els vots del 2007.

Des d'ací felicitats al Pugi, company i amic, que sembla demostrar que fa bé d'alcalde.

La resta de resultats la comentaré, si em ve de gust, un altre moment, ja que per motius d'agenda, i malgrat que en teoria podria fer quatre hores de festa en compensació a la tasca d'ahir, hauré d'anar a treballar més puntual que mai.

Ostres! M’acabo d’assabentar d’aquesta desgraciada notícia:

http://www.europapress.cat/esports/noticia-av-ciclisme-mor-ciclista-espanyol-xavi-tondo-movistar-team-20110523120529.html

Tot plegat, costa molt mantenir-se optimista, no?

Ep! Que malgrat el que hi llegiu, el Xavi era català, de Valls concretament.

En realitat aquesta entrada és vella, òbviament, però hi havia un error greu que he corregit i ara surt amb data d'avui...vaja.

Vaccinat!

Això del coronavirus no s'acaba mai, és terrible. Sort en tenim que ja s'han fabricat una colla de vaccines i a molta gent ja ens l'han administrat. Sembla ser que més de la meitat dels catalans estem protegits. Podem estar més tranquils, suposo. N'hi ha que no hi creuen, en tot plegat, que diuen que és un muntatge. No creiem que tinguin raó, i, de tota manera, per si de cas...

Confinats!

Mentre nosaltres estem confinats, allà a fora hi ha una primavera, els ocells crien, ponen ous els griupaus, floreixen les orquídies, com aquest curraià.

Aquest cap de setmana de guàrdia, treballant per la muntanya, hem viscut unes experiències que mai hauríem pensat de viure, i menys a Catalunya.

Voltant molts i molts quilòmetres per la natura sense trobar absolutament ningú. Sols animals, fins i tot alguns que habitualment solament veiem a la nit. Ara de dia sense cap problema.

Ens hem  sentit privilegiats; poca gent al Món pot fer el que hem fet aquest cap de setmana. 

Però tot plegat porta a la reflexió:

Què hem fet malament? 

O, més ben dit, 

Hem fet alguna cosa bé?

Ens creiem superiors, intel·ligents. No, no ho som.

De debò és possible el "creixement sostenible"?

És absurd! 

La natura no és infinita, el creixement ha de tenir un límit, per força!

Quantes coses a la natura creixen sense fi?

I una altra:

Ara sabem què és realment essencial, fins i tot els governs ho han dit; hi ha serveis essencials.

Els sanitaris, els que produeixen aliments, els que ens els venen, els que construeixen i reparen habitatges, els que vetllen per la nostra seguretat. Aquests són essencials.

Aleshores, per què els més ben pagats, fins i tot a nivells pornogràfics, són tots aquells que són absolutament prescindibles?

¿És lògic que una persona que dona cops de peu a una pilota cobri milions al mes, i les que ens estan descobrint la vacuna contra aquest bitxo poc més de mil?

Gent que fa sexe sota els llençols amb una càmera que ho grava tot cobra centenars de cops més que els que tenen cura de la nostra salut.

Això no pot ser!

Es parla molt de tornar ben aviat a la "normalitat".

Però és que no ens n'adonem que aquesta "normalitat" és la que ens ha portat on som?

No ha de tornar, aquesta normalitat, n'hi ha d'haver una altra.

Més humana, més humil, més lògica, més respectuosa amb la Natura.

A veure si tot plegat serveix per a que canviï alguna cosa cap a millor.

Pensem-hi, pensem-hi molt, però, i sobretot, quan acabi això, ACTUEM!

De debò?

A veure; tot aquest tema de patinets, estris elèctrics que corren per la ciutat i tal crec que se'ns en va de les mans.

Això no és una moto? 

Si no ho és, ho sembla molt!

De debò que cal un carnet (o permís) per portar un ciclomotor d'1,5 cv i no cal absolutament res per a portar això?

D'una forma o altra caldria una regulació, abans no hi hagi accidents greus. Crec que ja n'hi ha hagut, per això.

Congrés AEFONA

Mireu quin comentari més simpàtic em dedica AEFONA referint-se a la meva intervenció en el seu congrés.

Bé, molt content i agraït que s'hagin molestat a esmentar-me, sols vull comentar-ho breument:

Molt coherent, criticar el llaç groc com a distintiu "d'alt contingut polític", sobretot quan a Espanya no reconeixen que els presos polítics ho siguin, de polítics. Aleshores, com és que demanar el seu alliberament és polític?

És ben clar que el llaç groc és un símbol purament humanitari, per a protestar que hi ha una colla de persones que són a la presó des de fa més d'un any, sense judici, i, el que és més important; sense haver comès CAP DELICTE!

Si hagués portat un pin d'ERC o de la CUP sí que hauria estat un distintiu polític. Però el llaç groc, no.

Que consti que m'importa tant el que pensi (malament) ningú sobre si porto o no llaç groc com el que trigui a caure una fulla de roure a Finlàndia. El porto sempre i el portaré fins que siguin lliures.
Gràcies per res, amics. Bé, sí, gràcies per retratar-vos i així deixar-me clar que no vull ser soci d'una associació on no hi ha cap mena de llibertat de pensament.
Sort en tenim que la SCFN no té res a veure amb aquesta mena d'actituds.

Aquí teniu l'enllaç per si ho voleu veure sencer:

https://www.aefona.org/wp-content/uploads/2019/01/un-congreso-para-el-recuerdo-i.pdf
 

Llibertat!

Per si us n'havíeu oblidat, hi ha quatre presos polítics. Bona gent innocent que l'estat veí ha tancat sense judici ni oportunitat de defensa.

Presos polítics.

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Torneu-los ja!

Ull!

Ajornament.

És clar, hi ha prioritats, i tenir presos polítics és molt i molt greu. Cal recordar que som al s XXI i a la en teoria democràtica Europa Occidental?

En fi, que demà hi ha convocada una gran manifestació en suport als nostres presidents, de l'ANC i d'Òmnium, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Que ens els tornin ja!

Per cert...Ajornat!

Presos polítics!

Encara estem en shock.

Naturalment, no ho hauríem pogut expressar millor.

Hispanofàstic.

De debò, mai, mai de la vida havia sentit el que des d'allà en diuen "hispanofòbia", símplement sóc independentista de tota la vida perquè no sóc espanyol...ni suec, ni rus, ni japonès. No ho sóc, no és que tingui res en contra de cap nació. Són totes molt dignes i maques, però la meva solament és Catalunya.

Malgrat això, crec que ahir va començar a néixer en mi una cosa diferent: "hispanofàstic".

Com volen que ens sentim identificats amb aquesta gent!?

De tota manera, espero que em vagi passant amb el temps, sé perfectament que tots no són iguals.

Agents Rurals pel referèndum.

Ja tenim el dia aquí. Sí, és demà, ara és el moment, no podem fallar. No us enganyeu, NOMÉS depèn de nosaltres.

Visca catalunya lliure!

Delta Birding Festival...malgrat tot.

Sí, malgrat tot el que està passant, el Delta Birding Festival ha començat, i va força bé.

Sembla que l'Estat espanyol està fent una certa "treva" el cap de setmana per a agafar forces de cara a l'atac definitiu -perquè serà això, un atac, una presa militar- la setmana que ve.

Així és que gaudim ara que encara estem tranquils, perquè venen temps difícils. Catalunya està sent objecte d'un setge com feia tres segles que no es veia.

Oblideu legalitats i legitimitats, aquí només hi ha la força d'un estat on manen els hereus de la dictadura que alguns encara hem viscut.

Cop d'Estat: España Vs. Catalunya.

Sí, en ple s. XXI, España pren Catalunya, la Generalitat. 

Un cos militar, la Guàrdia Civil, entra a molts Departaments del Govern Català i detè a alts càrrecs.

Definitivament, el govern espanyol s'ha tret la careta, ja és ben clar que de democràcia això no en té res, no ens podem quedar creuats de braços.

Visca Catalunya Lliure!

Dues tasses!

No vols Cambrils? Dues tasses!

No tinc por!

TRISTESA.

Tristesa, preocupació, neguit...terror?

Ostres, no hi ha paraules!

Educant amb l'exemple.

En fi, a casa seva cadascú educa com vol, però això potser és un gra massa, no? Un nadó amb un fusell!?

Intensitat política.

Són dies intensos, no s'hi val a badar, congressos, assemblees, jornades...hi ha molta feina a fer, i cal fer-la bé! No podem limitar-nos a repetir errors d'altri, fer un País nou demana fer-lo millor, amb honestedat i seriositat.

Som-hi!

Visca la diversitat!