Recuperant bons costums.

Amb l'edat, es fa pesat córrer; les articulacions se'n ressenteixen. Però cal continuar fent esport, mantenir-se en forma és imprescindible, i més en una feina com la nostra. Així és que recuperem bons i vells costums: la bicicleta, una forma de fer exercici, gaudir dels paisatges i no castigar tant l'esquelet. Avui sortida fins al mas de Teixells passant pel passeig marítim i els barrancs, una mica més de 20 Km. Per començar, no està del tot malament.

Biocaiac.

Voleu caminar?

Com cada any, els amics de le muntanyes de Prades organitzen la caminada. Encara hi sou a temps d'inscriure-us a millor preu, fins l'11 de setembre. Aquí:

http://inscripcions.feec.cat/index.php?arxiu=fitxa_esdeveniment&id_esdeveniment=470

Biocaiac.

Ja en tenim un altre a la vista. Els Biocaiac ja comencen a ser un clàssic. Paga la pena!

Muntànyum!

Ens ha arribat la invitació. És aquest cap de setmana, com cada any, Muntànyum, tothom que tingui afició per la muntanya i els eus esports, cap a Duesaigües.

5a edició, ja!

Ocells i caiacs.

Combinar esport i observació de la natura només pot ser positiu. Promet molt, aquesta activitat!

BTT elèctriques!

Vaja, això sí que és un invent, sobretot pels que no som esportistes d'elit.

Una BTT gairebé normal, com totes, però amb un motor elèctric de suport per a les pujades. Pot ser definitiu!

No fan soroll, ja que el motor és elèctric, i la seva lleugeresa i manejabilitat fa que puguem passar per qualsevol lloc, si cal caminant i portant-la al coll. 

Una meravella!

Sant Silvestre.

Faltes uns quants dies, encara, però ja ens podem inscriure per a acabar l'any tot fent salut.

Ep! Que no cal que sigui a Reus, se'n fan a moltíssims llocs de Catalunya.

Tir amb arc.

Heu fet mai tir amb arc?

Nosaltres no, bé, no fins aquest cap de setmana, a la fira de la Selva del Camp ho hem pogut provar. Interessant, molt de concentració. I sempre paga la pena poder fer alguna activitat per primer cop a la vida.

Bé, els arcs de vara d'avellaner que ens fèiem de petits crec que no compten, no?

Ala de pendent.

Què és un Biocaiac?

Ep! Ni idea, però si ho voleu saber, apunteu-vos-hi, a primer cop d'ull sembla interessant i fins i tot divertit.

Muntanyum.

Encara podeu passar-vos per Duesaigües i gaudir de la fira Muntanyum. Ahir hi vam participar i vam poder comprovar que val molt la pena fer aquest petit tomb per la comarca.

Sant Silvestre 2014.

Una bona forma de donar per acabat l'any. Com cada any, i malgrat que ara mateix no estem massa en forma, hi hem tornat.

Sembla ser que érem uns mil. Vaja, el bon ambient de sempre.

Quart de Marató de Reus.

Enguany el bon temps ens ha acompanyat durant tots els deu km, no com l'any passat, que va ploure.

Ha anat perfecte per a cremar les moltes calories que una calçotada com cal ens va aportar ahir.

Magnífic ambient i bona participació, ideal per a preparar les mitges que venen.

Espeleologia.

Una mica de pixarrí, sí, però entrar en aquesta cova ha estat fer una mica d'espeleologia.

Ara, on hi hagi aire lliure...

MCD 2014.

Fotografia: Tretzesports (Sansi Reus 2013)

Avui ha fet un dia magnífic, així és que participar a la Marató Costa Daurada de Tarragona ha estat un plaer.

És clar que l'entrenament enguany no era el necessari, així és que el nostre objectiu era fer la mitja. Doncs bé, perfectament assolit, la mitja marató en un parell d'hores.

A veure si la propera edició la fem complerta.

Sant Silvestre de Reus.

Ara sí que ja podem dir que s'acaba l'any, cinc Km corrent per Reus, una bona dutxa, i el darrer sopar de 2013.

Dues cites.

Dues cites ben diferents, però totes dues ben interessants.

Avui mateix, a l'orfeó reusenc, al C. Sant Llorenç, 14. Podeu veure la pel·lícula de la Via Catalana.

Segur que serà molt emotiu tornar a reviure l'experiència de l'onze de setembre d'enguany.

I més tard, el 20 d'octubre, també a Reus, ens podem tornar a trobar per a córrer. Deu Km o, qui s'hi vegi amb cor, mitja marató.

Procurarem ser a totes dues coses.

Pujada a Miramar.

Avui era el día, una més, i encara hem aguantat fins a l'arengada.

Els de l'organització em comenten que algú demana variar el recorregut, fer-lo més llarg, més dur.

Pel que fa a mi, entenc que aquesta pujada és una de les curses de muntanya amb més tradició, un ambient fantàstic, i un èxit més que demostrat. Si algú vol més duresa, o més llargada, ja n'hi ha de curses més llargues i amb més desnivell, aquesta és la Pujada a Miramar, la de sempre, i entenc que s'ha de mantenir així.

Si de cas, potser es podria donar opció a fer-la d'anar i tornar, és a dir, una tercera via. Ara hi ha les modalitats de pujar corrent o caminant, doncs afegir la de pujar i baixar corrent. De fet, ja hi ha gent que ho fa pel seu compte, torna a Valls corrent o caminant.
Per cert, el dorsal és reciclat, en realitat és la 32a edició, fins aquí ha arribat la crisi!

Ah! No us perdeu els darrers vídeos de les òlibes, cada cop són més espectaculars i interessants. Al bloc de moixons.

Cap de setmana gelat i esportiu.

El cap de setmana, finalment, ha estat assolellat, un parell de dies esplèndids per a gaudir de la neu que encara abellia les muntanyes de la Catalunya meridional, amb Prades i el Caro com a punts més emblemàtics. La gent ha pogut portar els nens a fer ninots i batalles amb boles de neu. O cremar targetes de memòria a càmeres i iphones.

El diumenge, la mitja marató de Cambrils, amb el millor dels temps atmosfèrics per córrer a la vora del mar. Si es pot fer alguna crítica, cosa difícil perquè estava tot molt ben organitzat, diré que hagués preferit un recorregut més lineal, no donar dos tombs a un circuit. Però, és clar, potser això són manies pròpies. 

En temps, vaig fer 1h49'39'' de temps real, a 5'12" el km, com quasi sempre, sembla que estic clavat en aquest resultat. No sé si és curiós o normal, però és.