BON ANY NOU!

Bé, això ja s'acaba, a veure si el 2012 és millor.
Si més no, jo us ho desitjo a totes i tots.

Sant Silvestre!

Plego de treballar...i cap a la Sant Silvestre!

Vigilant les galetes.

Enguany per Nadal la Coia ha fet galetes casolanes. Posteriorment hem comprovat que són molt bones, però abans de poder-ne menjar ja es feia evident, perquè tenien una vigilanta voluntària que no les perdia de vista ni un sol moment.

Revista de Duesaigües.

Ves per on, quan s'està a punt d'acabar l'any, encara rebem sorpreses. A la revista de Duesaigües, i sense jo haver fet res, hi surto esmentat, tot gràcies a la Lena Paüls.

Moltes agraït perquè es reconeix la poca cosa que vaig fer, en realitat, tot ho va fer ella.

Tots els sants tenen vuitada.

Encara n'arriben, de fet, encara falten un parell de dies per a començar l'any.

Posta.

Ja sé que és el més fàcil, però no deixen de fascinar-me les sortides i les postes de sol.

Sargantanes de Sant Esteve.

Sí, aquesta foto és feta el mateix dia de Sant Esteve, mentre esperem a menjar canelons. Diverses Sargantanes, Podarcis liolepis, volten pel mur de l'hort al Mas de Riudoms.

Mentrestant, passa volant per damunt una Cigonya.

És hivern de veritat?

Troballa científica.

Mireu el que envien els de BiodiversidadVirtual, ho reprodueixo sencer:

Querid@s amig@s:


Hoy es un día muy especial, a punto de lograr el hito de las 500.000 primeras imágenes en BV nos alegra el día el siguiente hallazgo de uno de nuestros coordinadores


Fran Nieto coordinador de Galicia nos envía y sube a la galería en primicia las primeras fotos realizadas en una oquedad de FOZ en la provincia de Lugo, de una nueva especie de hormiga ciega cavernícola.

No solamente su biología es fascinante como nos comentan varios especialistas que están trabajando en su identificación sino también es soprendente la ausencia de pigmentación y el tamaño del ejemplar.

En palabras de Fran "el tamaño de la pata de un ejemplar reina puede dejar muy atrás la envergadura de una Saturnia piri que es la mayor mariposa europea".

Yo creo que antes incluso de poder disfrutar todos de los interesantes artículos científicos de descripción de esta nueva especie en primicia, os queremos enseñar la primera imágen en su medio de una de estas hormigas que aún no podemos ni nombrar al no haber decisión al respecto:

http://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/jijijiji-img303083.html

Esperamos que os guste tanto como a nosotros este hallazgo.


Un saludo

Cel rogent.

Cel rogent, pluja o vent, no?

La Sinagoga de Valls.

És ben clar que si et dediques a llegir tot el que et cau a les mans aprens moltes coses.

Com que la meva especialitat no és precisament la història, i d'això la revista Cultura en va plena, jo l'acostumo a portar al Mas, així, com que hi tinc poques coses més per a llegir, acabo llegint-me-la també.

Aquests dies m'ha sorprès més que de costum.

Resulta que la casa on vaig néixer, a la cantonada del carrer del Call amb el dels Jueus, a Valls, no solament és d'abans del segle XIV, sinó que, a més a més, era el lloc on hi havia la sinagoga jueva de Valls abans de l'expulsió.

Doncs bé, nosaltres vivíem a aquesta casa, a la que s'entrava pel carrer del Call, i la nostra quadra, on teníem els cavalls i fèiem les festes d'aniversari i altres trobades era el pati que es veu a la foto de la pàgina de sota, el que és dins la porta que es veu a la foto de dalt, és a dir, el núm. divuit del carrer dels Jueus.

És a dir, gairebé sóc jueu, si més no per ubicació geogràfica.

Potser les darreres.

Doncs sí, estic d'acord, una bona col·lecció. Però potser aquestes són les darreres...ja ha passat Nadal.

Més felicitacions.

Gràcies, igualment!

Les darreres publicacions.

 Cultura i paisatge, amb l'article sobre l'Alt Gaià.

 Nabius, amb la referència a la presentació del llinbre a Esterri d'Àneu.

I l'Orella de Farena, que ara també hi és en web -enllaçat al costat- amb la carta dels veïns.
Les darreres publicacions d'enguany on hi tenim alguna cosa.

Tenim salut!

Doncs finalment sembla que sí, que unes quantes de les persones que han fet cua a l'administració de loteria de prop de casa han tingut sort. Gairebé dos milions d'euros, han repartit en un cinquè premi.

Avui, abans que obrissin, ja hi havia cua.

Ara ve quan penses: Per què no en vaig comprar, jo?

De fet, si ho he entès bé, Catalunya s'ha quedat el cinc per cent del que ha jugat. És a dir, com sempre, el noranta-cinc per cent ha anat a Espanya.

És urgent una loteria nacional catalana.

Ah! I  encara arriben nadales.

I més felicitacions.

Gràcies a tots, igualment!

Molts desitjos de felicitat.

Amics, entitats, institucions, molta gent s'esforça a desitjar-nos bones festes. Nadal és Nadal, i a tothom li surt el millor de dins.

Jo els dic, igualment, que 2012 sigui millor, molt millor que 2011, si pot ser, és clar.

La solució a la crisi.

Sembla ser que un parell de cops ha tocat la loteria de Nadal a una administració de prop de casa, i ara la gent ja hi ha trobat la solució a la crisi.

Cada dia es fan unes cues impressionants durant tota l'estona que és oberta.

No sé què fem anant a treballar cada dia. Total, el sou es va retallant, retallant...

Més nadales.

Aquesta l'envien els Agents Rurals del Bages. Em sembla notar la influència del Xavier Burgos...
Gràcies, igualment!

Calendari i Marató.

Els amics d'Acrocephalus blog ofereixen de forma totalment gratuïta un excel·lent calendari amb fotos d'ocells, es pot baixar, imprimir i penjar a la paret. El bloc és enllaçat al costat.

Per cert, m'envien una interessant reflexió sobre la Marató de TV3, a la que molts hi col·laborem cada any i que és un èxit creixent, la transcric completa:

Una observació impertinent sobre la Marató.

La recaptació de la Marató és ara mateix (matí del 19 de desembre) de
7'3 milions d'euros.

Suposem que l'espoliació fiscal anual que pateix Catalunya és de
17.520 milions d'euros (segons algunes fonts és molt superior).

A cada dia corresponen 17.520/365, és a dir, 48 milions d'euros: dos cada hora.

La Marató ha recollit, doncs, una mica menys del que Espanya ens roba en 4 hores.

El recapte de la Marató s'incrementarà en els propers
dies, però difícilment arribarà a l'espoliació corresponent només a
mig dia dels 365 que té l'any (24 milions d'euros).

Pensem en tot el que els catalans podríem fer si fóssim amos dels
nostres recursos!

Renovació al pessebre.

Enguany, atenent al fracàs de l'any passat, ens hem decidit a fer grans canvis en el pessebre, inspirant-nos en la renovació total al PSC, hem fet el mateix a la representació del naixement.

Per si algú no es recorda de l'any passat, l'home que estira el ruc i el que llaura amb els bous han intercanviat les seves posicions, i la que porta l'aigua ha canviat de costat respecte al pou.

L'àngel, el que volava més alt, ha estat retirat de la família, crec que ha marxat volant a Amèrica per si de cas.

Grans canvis per a afrontar el futur amb esperança.

El bastard.

Un cop acabat el llibre d'en Cabré -el comento al dia que li correspon-, i per a esvair del cervell tanta erudició, filosofia, música clàssica, etc. Ara llegirem un text una mica més desenfadat, més lleuger i divertit. En Tom Sharpe sempre garanteix aquestes qualitats. A veure què tal.
Un cop acabat, confirmo que respon absolutament a les espectatives, un llibre divertit i fàcil de llegir, amb el típic punt irònic britànic.
Per cert, un moixonet m'ha explicat que la productora de Pa negre ha comprat els drets d'Incerta glòria.
S'atansa una gran pel·lícula!

Cargol poma + musclo zebra.

Si barregem un Cargol poma -maçana per als amics i Pomacea paludosa per a la ciència- i un Musclo zebra, Dreissena polymorpha, podem tenir un musclo poma, que jo sàpiga no existeix, o un Cargol zebra.

Ep! Aquest sí que existeix, aquí el teniu, es diu Nerita natalensis, és un cargol d'aigua dolça, molt més petit que el poma, i el venen a les botigues de peixos.