Ja surten de la capsa.

Fa més de deu dies que van arribar les tres òlibes de Lleida a Alforja. Fins ahir els pollets els hi hem anat donant dins la capsa, no en sortien.

Però el sistema de càmeres ens revela que la nit del vint-i-nou ja han sortit a l'exterior.

Sí, la imatge té una qualitat pèsima, però es veu com surten dues i fins i tot en sabem l'hora.

Observar cigales.

No, no és broma ni és el que esteu pensant, trapelles.

És que des d'ara ja es poden anotar també les observacions de cigales a Ornitho.cat. 
Fins ara hi havia un llistat d'ocells, papallones, libèl·lules, amfibis, rèptils, cetacis, mamífers i ratpenats. Però ara també es poden anotar cigales (Cicadidae): Fins ara n'hi ha observades set espècies, però es calcula que se'n poden trobar més d'una dotzena, i al web que us enllacem podeu aprendre a identificar-les.

http://cicadacat.wix.com/index

Des d'ací ens confessem totalment llecs en aquesta matèria, però potser ens hi posarem, ja ho veurem.
Sona una mica rar, això de posar-se a observar cigales, no?

Prunus dulcis.

Sí, Prunus dulcis, o, com el coneixem la majoria de la gent, ametller.

Aquest és l'arbre que normalment s'avança a tots els altres en fer les primeres flors, encara en ple hivern. I enguany no ha estat una excepció, vet ací les primeres flors, encara poques, però de seguida n'hi haurà moltes més.

Un arbre valent, l'ametller?

Segon SOCC d'hivern a Pratdip.

Sí, aquesta setmana hem pogut fer el segon recorregut del SOCC d'hivern a Pratdip, amb una mica de vent, però encara es podia treballar i els ocells es comportaven amb certa normalitat.

Potser allò més estrany és el que no hem vist, les gralles de bec vermell, que molt probablement és el primer cop que en un recorregut de SOCC al torrent de la Dòvia no les veiem.

La resta, com sempre, és a dir, fent honor al nom del monitoratge, Ocells Comuns.

Un racó extraordinari del Baix Camp que sempre ve de gust caminar, la Dòvia.

Les espècies exòtiques invasores.

Molt interessant, ho recomanem especialment:

Dr. Jesús Ortiz
President de l'associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals
 
Cada dia, es transporten milions d'organismes vius a grans distàncies sense gaire control. Algunes d'aquestes espècies proliferen desmesuradament sense que ens adonem i provoquen l'extinció d'espècies autòctones i alteracions greus sobre la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes on es naturalitzen. A més, també tenen efectes negatius sobre l'economia i la salut i seguretat humana.
Algunes d'aquestes espècies van arribar fa alguns segles, com la canya i la carpa però la majoria han arribat gràcies a la dèria de la globalització, com el cranc vermell americà, l'ailant, el mosquit tigre o el caragol poma, entre moltes altres.
En aquesta conferència ens centrarem en les espècies exòtiques que afecten els ecosistemes fluvials del Camp de Tarragona, tot destacant les mesures de prevenció i control que fan entitats i administracions sense oblidar algunes indicacions destinades a particulars.

Lloc: Museu d'Alcover
Dia: divendres 30 de gener de 2015
Hora: 19:30
Preu: gratuït (s'accepten donatius)

Organitza:
Museu d'Alcover

Xatrac becllarg.

Un ocell preciós  que, tot i no ser freqüent, el podem veure tot l'hivern a les nostres costes, per exemple, a Cambrils, com aquest.

És el Xatrac becllarg, Sterna sandvicensis.

Ja hi tornen.

Sí, com cada any, els Xoriguers de la Roureda tornen al niu artificial que els vam instal·lar fa un parell d'anys, cinc pollets el primer any, quatre o cinc el segon, i ara a veure què passa.

Un encert, posar aquest niu aquí.

Ep, per si no la veieu, la femella és a dalt, a la dreta, acaba de sortir de l'interior del niu.

una nova víctima.

Un altre cop a córrer, un pobre aligot comú, Buteo buteo, ha caigut ferit de l'ala a Alforja, encara no en sabem les causes, però ja ha anat cap al CRFS a veure si el recuperem.

Tertúlia literària.

M'arriba aquesta proposta, que pot ser interessant, segur, si en voleu més detalls, transcric exactament

casaldones@reus.cat

i anota't l'activitat a l'agenda.

25 de febrer, dimecres, 18:30

Tertúlia literària al Casal de les Dones
(Plaça de la Patacada, 9, Reus)

Llibre: Biblioteques personals, 

de Reusenques de lletres

*

Els catalans, gasius?

Vaja, ara resulta que indemnitzaran amb tres mil euros una família la nena de la qual no ha rebut l'escolarització en castellà que ells pensaven que necessitava.

Quins pebrots!

Doncs jo reclamo a l'estat espanyol tots els diners que em deuen perquè el seu cap durant molts anys, el senyor F. Franco, no solament no em va escolaritzar en català, no. A més a més no em deixava utilitzar el català a classe ni al pati, i els seus funcionaris m'insultaven i se'n reien d'aquest costum meu d'utilitzar aquest dialecto.

Jo no vaig rebre cap mena d'ensenyament de català ni en català fins al BUP, així que ja poden anar comptant el que em deuen.

En fi, que després diuen que els catalans som garrepes!

Il·lustrarem aquest apunt amb una foto de la Xivitona, Actitis hypoleucos feta aquesta mateixa setmana.

Blanques de la col.

Aquestes orugues les vam fotografiar al mas del Molí de Vent aquest estiu. Mitjançant l'aplicació BiodiversidadVirtual hem sabut que són de la papallona Blanca de la col, Pieris brassicae.

Molt pràctic, això de la bv mòbil!

Tres tombs de Vila-seca.

Els primers de l'any, i molt celebrats perquè quasi no ens ho esperàvem, els tres tombs de Vila-seca, a banda de destrossar-nos els timpans, han estat prou lluïts.

La propera sessió de la SCFN.

Ja tenim programada la propera sessió de la SCFN, serà  a càrrec de Joan de la Malla i anirà sobre la relació de la fotografia de la natura i la conservació.

Tema molt interessant i polèmic.

Han arribat més Òlibes.

Ja fa molts dies que a la casa de les òlibes d'Alforja no n'entra cap. Aquesta setmana, a més a més, des de Lleida ens demanen si tenim lloc per a tres exemplars que han de sortir i allà hi fa massa fred i boira.

Doncs endavant, ja són a Alforja, ara a alimentar-les fins que volin fora.

A caçar crancs.

Fotografia: CEN

No és nova, la proposta dels amics de CEN, però la considerem molt interessant, mireu:

El cranc vermell americà és una espècie exòtica invasora que està causant l’extinció de moltes poblacions de cranc de riu ibèric i provoca greus alteracions als ecosistemes.
Des de l'any 2013, treballem per protegir el cranc de riu ibèric i la biodiversitat del riu Glorieta. Ens hem proposat eradicar totalment el cranc vermell americà d'Alcover aquest any i per això intensificarem les actuacions.

Si vols, pots venir a donar-nos un cop de mà.

Durant aquest mes de gener, anirem els dies:
Dissabte 17
Dimecres 21
Divendres 23
Dissabte 24
Dimecres 28
Divendres 30
Dissabte 31

Horari: de 20:30 a 22:30

Preu: 3 €/persona (gratuït per als socis de l'associació CEN)

Per fer la inscripció, envia nom complet, edat, correu electrònic, telèfon mòbil i població com a mínim 2 dies abans del dia que vols venir a info@assoc-cen.org.

A partir de 12 anys. Els menors d'edat hauran de venir acompanyats per un adult.

Assecant-se al sol que neix.

A primera hora del matí, amb les primeres llums i escalfors del sol, els corbs marins s'assequen de les seves immersions per  a esmorzar.

Cavalca de nou.

Sembla ser que ja ens anem treient pesos del damunt. Tornem a poder captar imatges com aquesta. Bona notícia per l'any nou.

Culpable!?

Aquests dies hi havia un alt nivell de contaminació a Barcelona, sembla ser que els gasos que genera la ciutat amb els cotxes, motos, calefaccions i fàbriques -entre altres- no poden marxar ja que no fa gens de vent, un anticicló fa que no es mogui gens l'aire.

Bé, fins aquí d'acord. Ara, el que no ens sembla gens bé és el que hem sentit en una emissora de ràdio, textualment van dir:

-Hi ha un alt nivell de contaminació PER CULPA de l'anticicló.

Vaja, ara resulta que cotxes, motos, calefacció, fàbriques…no contaminen, el que contamina és l'anticicló. La humanitat no és culpable, ho és la meteorologia.

En fi, sense comentaris, no?

Com que aquest blog vol ser sempre optimista, il·lustrarem amb una fotografia d'uns ocells bells i espectaculars, que potser tenen la culpa de moltes coses, però nosaltres, personalment, els ho perdonem.

Becada.

Un ocell escàs i difícil de veure, la Becada, Scolopax rusticola.

Aquesta ha caigut ferida al Baix Camp.

Cagamànecs.

El Bitxac comú, Saxicola rubicola, és un dels insectívors més comuns dels nostres matollars, segurament per això té nom popular: Cagamànecs.

Però per ser abundant no deixa de ser delicat i preciós. Aquí en tenim una femella, a dalt, i un mascle, a sota.

Cala Justell.

Sens dubte, la millor època de l'any per a anar a la platja si ets naturalista. I una de les millors és aquesta, Cala Justell, o Cala Gestell, a l'Hospitalet de l'Infant.

Un indret magnífic i maltractat de forma exagerada per la mà de l'home.

L'eriçó torna.

Sí, l'eriçó africà que va ser trobat fa temps a Cambrils, i adoptat per la mateixa persona que el va trobar, ara torna amb nosaltres. Li haurem de cercar una nova llar.

El problema és que es tracta d'un Eriçó africà, Atelerix albiventris, és a dir, una espècie considerada exòtica i invasora. Per a tenir-lo cal esterilitzar-lo i identificar-lo amb xip.

Sorpresa fotogràfica.

Les trobades familiars de les festes de Nadal porten coses com aquesta. Em fan arribar aquesta fotografia que ha de ser de finals dels anys 40, és feta a La Pineda, i hi ha, entre molts joves que van a gaudir de la platja, un familiar molt molt directe.

I això és molt abans de l'època dels selfies.

Regal de reis.

Tots els Sants tenen vuitada, sí.

I aquesta aparició ho confirma. Un Territ fosc, Calidris maritima, s'està des de fa dies a l'Ampolla, i tots els ornitòlegs amb un grau més o menys acusat de Frikisme l'hem pogut anar a veure.

Es tracta d'una raresa, un migrant del nord que es presenta escadusserament per les nostres terres.

Un ocellet molt bonic, sens dubte.

Encapçalament alternatiu.

Cada any canviem l'encapçalament del blog. I enguany hem tornat als paisatges, però, com deia sempre la revista El Jueves, ignorem si encara ho diu:

-Solament hi ha una portada, i en tenim més.

Aquesta altra foto ens ha fet dubtar, però potser una sortida de sol des del Mas, malgrat que sigui força espectacular, ja està molt vist, no?

Ens quedarem amb el Baix Camp enmig de la boira des de la Mussara.

Segon SOCC d'hivern a Arbolí.

Fantàstic dia per a fer el segon recorregut del SOCC. Hem triat Arbolí.

I ha estat tot un encert, un èxit total, no solament pel que fa als ocells, amb pinsans mecs, pinsans borroners, una griva cerdana i molts, molts pinsans comuns. També pels paisatges, al·lucinants. 
Aquesta foto només té afegit l'interior de la lluna, que la càmera només ha captat com un enorme cercle blanc amb la lluïsor que l'envolta.

Ara, això sí, quatre graus i ni una gota de vent. Autèntic hivern.

Bé, doncs fins Reis!

Ep! Havíem dit que fins Reis no s'acaben les festes, doncs encara n'ha arribat una més.

Igualment!

Per cert, tocava canviar l'encapçalament, i així ho fem. Tornem als paisatges, un de fa molts pocs dies.

Sant Silvestre 2014.

Una bona forma de donar per acabat l'any. Com cada any, i malgrat que ara mateix no estem massa en forma, hi hem tornat.

Sembla ser que érem uns mil. Vaja, el bon ambient de sempre.

Pels pèls.

Sí, permeteu-nos els accents diacrítics, però a darrera hora -bé, fins que passin els reis no s'acaba Nadal-  

encara ens arriben felicitacions.

I aquestes són de categoría, de l'amic Pep Aguadé. Es nota la professionalitat. Moltes gràcies.

Puden

No, no m'he errat, és la Tercera persona del plural del present del verb pudir.

Ara feia temps que no comentàvem temes polítics. I és que darrerament no teníem massa cosa a aportar, el nostre discurs, el nostre pensament, era assumit i expressat de forma molt més correcta per moltíssima gent.

Però el que està a punt de passar amb les properes eleccions -esperem que no- no ens deixa callar.

Amb tots els respectes, però penso que tot això de Podemos no fa més que demostrar que a Catalunya  anem amb molts temes uns quants anys endavant dels nostres veïns ibèrics. I en política això és especialment notable.

Ara resulta que ha de venir un noi amb cua format a una universitat de la capital de la villa i corte a ensenyar-nos als Catalans què és revolució, què és progrés, què és guanyar-se la llibertat.

Tot aquest discurs de Podemos sona a antic aquí, a Catalunya. 

Potser una nova forma de lerrouxisme o populisme tindrà un gran èxit a España, on ha guanyat el PP en majoria absoluta més d'un cop, però crec -i espero- que el nostre país demostrarà un cop més que tenim una mica més de cultura política i que aquí no suposarà més que una anècdota.

El terreny revolucionari i de classe que vol ocupar Podem aquí fa molts anys que l'ocupen de forma molt més digna i solvent, amb uns valors i un discurs molt més de fons, formacions com ara el PSUC, FAI, CNT o més recentment les CUP.

No us deixeu entabanar, aquí ja en tenim, de gent que lluita per la igualtat social i contra les elits de poder, i son gent d'aquí, no dirigides des de Madrid, i que tenen clar que el primer que cal fer per a alliberar-se de les classes dominants és alliberar-se dels estats dominants.

Si realment sou revolucionaris, si voleu canviar alguna cosa d'un cop, no torneu a caure en un segon apoyaré que ben segur que acabarà igual o pitjor que el d'en ZP. 

Si voleu revolució ja tenim la CUP.

Si no sou tan radicals tenim ERC. 

I, si sou més de centre, una mica conservadors, encara tenim CiU que de moment també té clar que cal anar cap a la independència.

A mi aquests de Podemos em fan més por que una pedregada, sincerament, més que Podem, crec que puden a presa de pèl.

Il·lustrarem aquest apunt amb un parell de fotografies d'un bonic ocell, una cuereta torrentera, Motacilla cinerea. Feta l'any passat, tot just fa tres dies.

Aquest pàjaru té la cua més llarga, encara.

I potser les darreres.

                                    

A tots, absolutament tots, moltes gràcies, i que tingueu tot el que desitgeu als altres.