Oliveres monumentals.

Així és com protegim les oliveres monumentals a Catalunya. Encara que no ho sembli, és el mateix arbre, amb pocs mesos de diferència.

La creu de l'Aneto.

Sembla ser que algú ha arrencat amb una radial la creu que hi havia al cim de l'Aneto, la muntanya més alta del Pirineu. Sembla mentida fins on pot arribar la imbecilitat i la capacitat de fer bretolades de la gent. Tant de bo aviat agafin qui ho ha fet i tornin la creu al cim. És ben evident que no és un símbol religiós, és una tradició i una fita on la gent que hi pugem ens hi podem fer una foto. Nosaltres hi vam pujar amb amics fa molts anys, encara teníem tots els cabells negres :-)

Sant Jordi.

Aquesta setmana és la de Sant Jordi, sí, Sant Jordi, el dia de la rosa, dels enamorats, la diada tradicionalment no festiva i també també el dia del llibre. Doncs això, una tradició de les que cal gaudir i, és clar, de les que hem de conservar. Així que gaudirem d'aquesta diada, sens dubte, i, mentrestant, dues lectures més de Cossetània: El goig de caminar. Una selecció de textos sobre una activitat que tot just venim de fer ara mateix: sis Km a Pratdip, a la Dòvia. Si us agrada caminar i llegir, no us el perdeu. Ep, però tot alhora no, que cal anar mirant per on passem! Nosaltres els animals del camp. Un deliciós llibre il·lustrat on els animals ens escriuen en primera persona, bé, mitjançant un torsimany, en Raphael Sané. Ens ha recordat un recull d'articles que vam publicar a la revista l'Orella de Farena; Cartes dels vostres veïns. La idea és la mateixa, però, és clar, en Raphael ho ha fet molt millor. Anem escalfant de cara a Sant Jordi!

El darrer dia.

Avui, a les 6 de la tarda, hem donat per l'emissora per darrer cop la fi del servei a la comarca del Baix Camp, hem estat fins el darrer dia treballant en feines diverses: un foc, una recollida d'una oreneta, custòdia d'àguila cuabarrada, etc. Rebut fi. Un dia per a recordar, sens dubte.

El roure de cal Mandil.

Tot llegint l'interessantíssim llibre d'en Jaume Marlès, del qual vàrem tenir el goig d'assistir a la presentacio a Querol, comprovem que el primer arbre de què parla és del roure de cal Mandil. Aquest espectacular arbre és a dia d'avui mort. En Jaume diu al llibre que fa uns cinquanta anys. Doncs bé, personalment podem assegurar que no fa tant, aquesta foto la vam fer al principi de treballar d'Agent Rural a l'Alt Camp, és a dir, fa com a molt trenta-set anys, i podria ser que algun menys, no ho sabem del cert. Com es pot apreciar, és ben viu i amb força, no com avui, malauradament. Nosaltres hi tenim un apreci especial, amb aquest arbre, i encara més amb el seu entorn, és un indret únic i salvatge de l'Alt Camp, on hem passat bones estones gaudint de la fauna, la flora i el paisatge. Cal Baldric, cal Mandil, Saborella, Salmella, alguns dels racons més espectaculars i feréstecs de la comarca. Si en voleu saber més, d'aquest i dels altres arbres singulars del terme de Querol, no dubteu a llegir el llibre d'en Jaume Marlès.

Magnífica lectura.

Cossetània ho ha tornat a encertar. Editar en català aquest deliciós llibre ha estat sens dubte una excel·lent tria. Una lectura imprescindible, entenedora i en la que ens sentim plenament identificats. Breu, unes 100 pàgines, però intens, posa en dubte tots els valors que, desgraciadament, imperen avui en la nostra societat. L'autora és indígena americana, doctora en botànica, i m'atreveixo a dir que sàvia. Si teniu ocasió, agafeu-lo i gaudiu-lo, segur que apreneu algunes coses, coses que potser ja havíeu intuït, però que no havíeu trobat escrites.

Els Gorgs de la Febró a la primavera.

Al gener vam ser als gorgs de la Febró, la Gorguina, el Gorg i el Gorguet eren plens, hi corria l'aigua, però al gorg gran, el del mas dels Frares, completament sec. Avui, a pocs dies de començar la primavera, llu espectacular, posant la cirereta a un dia magnífic.

Ciutadilla.

El castell de Ciutadilla és espectacular i, pel lloc on és, el veiem molt i molt sovint. No podia faltar-hi una pujada. Una vista única, i, amb el que ha plogut enguany, preciosament verda.

Fotografies a la Colla Vella.

Fa pocs dies vaig tenir el goig d'esmorzar amb els que van ser Cap de Colla i President de la Colla Vella dels Xiquets de Valls quan jo hi era més actiu. Concretament durant uns anys en vaig ser el fotògraf oficial. En aquelles dates vaig fotografíar totes les diades i sortides, algunes de les quals m'han proporcionat records especials. Aquestes dues fotos, per exemple, les recordo més que la resta: la primera és quan el President MH. Jordi Pujol, el 1993, ens va lliurar la Creu de Sant Jordi, per cert, el Cap de Colla que surt a la foto és un Gallineta, el meu cosí Eusebi Domingo. I la segona és quan vam actuar a Lausanne, el 1986, com a part de la promocio dels Jocs Olímpics de Barcelona. Dues fotos que vam fer que, com la resta, enlloc no hi consta que en siguem autors, ja que arreu hi consta als crèdits: Arxiu Colla Vella.