dijous, 17 de gener del 2008

Per variar.


Avui, per tal de variar una mica, inclouré un escrit que he fet per a publicar a la premsa de l'Alt Camp, és sobre estalvi d'aigua i tal...més que res per no parlar sempre d'ocells!


Sequera!

En una altra ocasió, ja vam parlar de que si canvi climàtic si, o no, o depèn...és un tema molt discutit i sobre el qual encara queda molt per discutir. Però una qüestió que hi va íntimament relacionada i sobre la qual ningú dubta que serà el gran problema del futur és l’aigua, la sequera.
Si bé actualment la majoria de les guerres es fan pel petroli, de ben segur que en un futur no massa llunyà les disputes territorials, entre països i fins i tot entre la gent d’un mateix país seran per l’aigua. De fet, ja n’hem tingut algun exemple actualment, en països africans i alguna disputa sense sang –de moment- a casa nostra. Cal recordar tota la lluita contra el transvassament de l’Ebre.
L’aigua dolça és escassa i cada dia ho serà més. I, davant d’això, l’home com sempre, demostrant la seva intel·ligència superior, en gasta més i més cada dia i per als usos més absurds.
Llegim astorats i esparverats –tots dos rapinyaires del gènere Accipiter- que volen fer una mena de Las Vegas enmig dels Monegros, amb hotels, casinos, camps de golf (!?). ¿Algú s’ha adonat que els Monegros són un semidesert?
¿Algú amb tot l’ús de raó d’una persona adulta i responsable em pot explicar per què cal jugar a golf als països de l’àrea Mediterrània? O, més encara: ¿Per què cal gespa sempre fresca i verda per a jugar a golf?
De la mateixa manera, i ja posats: ¿La mateixa persona em podria explicar per què cal que cada família tingui un jardí ple d’espècies vegetals exòtiques a les quals els cal un munt d’aigua...ah! I, és clar, una piscina, que la pública del poble és per als pobres?

I més: ¿Realment cal malversar tanta aigua per tal que els urbanites de les grans ciutats puguin esquiar cada any, encara que no hagi nevat?

La solució per al problema de l’aigua no és anar a cercar-ne més i més cada cop més lluny. La solució és minimitzar-ne el malversament, amb recs racionals per a l’agricultura, jardins amb espècies autòctones menys higròfiles, restricció de piscines per a particulars, res de golf on calgui regar gespa...i moltes altres mesures que cal implantar, si cal, per força, amb la llei a la mà.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.

Neula

Neula
La Neula, una gossa d'atura que ens va acompanyar molts anys.

La Bruna.

La Bruna.
Va ser una més de la família des que la vam adoptar.