Casualitats?

Les casualitats existeixen?

Aquesta podria ser una pregunta interessant, i, com a tal, un bon començament per a un escrit intel·ligent, filosòfic i apassionant...si no fos que sempre disposem d'una resposta estúpida per a cada pregunta trascendent.

En aquest cas, però, sols respondrem amb un exemple.

Només conec dues persones de Casserres, bonic poble de la comarca del Berguedà del qual sols en podria destacar, com a importants i dignes d'esment, les dues persones que conec. Ep! això no vol dir que no hi hagi res ni nigú més interessant i/o important en aquell poble, sols que jo no conec res més. Per a mi, aquestes dues persones són Casserres.

Doncs bé, a una d'elles feia ben bé dos anys que no la veia, i, a l'altra, la darrera vegada que vaig parlar per telèfon va ser fa gairebé un any i que no la veia ni ho recordo, potser més de cinc anys.

Doncs bé, avui, en el curt espai d'unes sis hores, he estat prenent un cafè amb una -a Cornudella del Montsant- i he parlat per telèfon amb l'altra. I, a més, totalment de casualitat les dues coses.

Repeteixo la pregunta. Les casualitats existeixen? O hi ha alguna cosa misteriosa que les produeix?

En fi, les meves poques neurones ja ténen prou feina a mantenir les constants vitals i pensar què he de fer per sopar com per intentar de contestar qüestions de tanta profunditat, així és que em limitaré a penjar una foto de la visita que vam fer al Berguedà i a la Garrotxa amb l'autocaravana l'any passat, concretament, més típic no pot ser, una foto de la visita al Santuari de Queralt, lloc amb unes vistes excel·lents sobre Berga, el Berguedà i part de Catalunya.

Per a donar un toc de realitat, des del meu punt de vista pessimista, comentaré que demà, i dins del programa d'enguany de marcat TOTS els pollets d'àliga perdiuera que han nascut a Catalunya, vénen a marcar els de La Mussara.

En fi! No sé què puc dir, però em sembla que estem arribant al límit en tot aquest tema, potser ja comença a ser hora que algú digui prou a aquesta bogeria...o potser el boig sóc jo, no ho sé.