Manresa.

Finalment, hem fet història...o no, ja ho veurem!

El cas és que l'assemblea de Reagrupament.cat, al meu entendre, ha estat un èxit. No sé exactament quanta gent hi havia, però de ben segur més de 400. A més, l'ambient ha estat molt optimista, realment es veuen possibilitats de redreçar el rumb d'aquest històric partit.

ERC pot tornar a ser, ben aviat, d'Esquerres (E), Republicà de debó (R) i decididament defensor de l'estat català independent (C). A veure si aconseguim eliminar aquest nou logo Esquerra. Que representa la claudicació de dos dels nostres principals objectius, assumint que sols podem ser un petit partit d'esquerres dins una espanya monàrquica -borbònica-.

Tinc confiança en la gent que vol portar endavant aquest projecte, tant el Joan Carretero com la Rut Carandell semblen persones honestes, ambicioses per al país però humils per a elles mateixes. Amb ganes de treballar i sense cap intenció de vendre's per un plat de llenties, encara que siguin llenties d'alta cuina, esferificades i amb aires de tòfona del Perigord. Ja falta menys per al juny, que és el mes dels segadors, la falç ja és a les nostres mans -ep! sense violència, és una metàfora!

A més, resulta que ha fet un dia magnífic, hi he anat amb la moto per carreteres i carreteretes, gaudint del paisatge del nostre territori i de la conducció. Un aligot s'ha aixecat de la vora de la carretera quan he passat.

Dinant, amb tot de gent que combrega amb la mateixa idea, he gaudit de la companyia i la conversa de persones intel·ligents, i de les bones menges del Bages, concretament de Rajadell, en fi, gairebé perfecte.

La imatge del dia serà per a recordar l'única cosa de la que he gaudit poc avui, encara que sí que ho vaig fer ahir, un dibuix increïblement descriptiu fet per la Cèlia -la meva filla- fa força anys. Malgrat que era molt petita, va aconseguir amb poques línies i menys colors, resumir en una imatge tot un Món.