Vandellòs ben bé val una ventada.

Avui dia ventós i aprofitat. A Vandellòs, país del vent on n'hi hagi, hem tombat força a la recerca de l'aigua perduda. Ep! que no la volem pendre cap a Barcelona, sols era per mirar quanta n'hi ha per a preparar l'estiu.
Ja de passada, mirar punts adients per a la fauna amfibia, que en calen molt, en aquests paratges ressecs. I n'hem trobat, certament força i molt interessants. Particulament bonic el racó de la font i el rentador del Beltran, a les obagues de Castelló, un indret fescal, amb teixos i molt adient per a la presència de fauna.
Per acabar de distreure el tema, mentre erem als Acampadors, al final del terme, ens han passat més detrenta milans negres en migració just per damunt, tot donant-nos ua lliçó de com es pot volar fins i tot amb un vent que a nosaltres ens feia difícil d'aguantar-nos drets. A la foto dedalt, tot i que petits, se'n poden comptar disset, i a la de baix en podem veure un de sol, però més a prop.
En un dels punts d'aigua una egagròpila ben espectacular, de mida considerable i que conté pràcticament sencera una pota d'esplugabous. Lògicament, només pot ser de duc, ja que cap rapinyaire diürn s'empassaria una pota tan gran. Si més no això crec.