Aquests dos dies han estat gairebé un intensiu de crancs. Per diversos indrets el nom dels quals no me'n puc recordar -maleïda mort de neurones- hem estat prospectant a la recerca del cranc autòcton, probablement un dels invertebrats als quals hem dedicat més temps.
Desafortunadament, només n'hem localitzat un parell...la cosa està força malament. Però amb el mateix trajecte, hem pogut observar diverses espècies de rapinyaires i altres ocells, plantes molt interessants, orquídiesque ja esclaten, paisatges que no es poden perdre i, entremig, altres feines de menes menys agradables.
Sembla que ara vénen pluges, a veure si és veritat, però que no siguin com a Myanmar -que tothom s'entesta a dir que abans es deia Birmània-
Tot just el cap de setmana que toca SOCC. Bé, és igual, si és per ploure, que plogui.
La foto d'avui és, òbviament, d'un Austropotamobius pallipes lusitanicus, altrament dit pel comú dels mortals, cranc de riu autòcton.
.JPG)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada