Avui un altre cop curs, aquest cop de primers auxilis. Bé, és el de sempre, canviant la freqüència de cadascuna de les accions de la RCP. La resta, igual. Ara, això sí, reconec que s'ha d'anar recordant, ja que, si no, quan et trobes en un cas real, et quedes bloquejat pels nervis. Cal tenir clar el que es pot fer i el que no, molt clar.
Ahir, però, vam poder tombar una mica, pels Motllats, sentint el cant del trobat, per exemple, i veient aquest magnífic paisatge de com es prepara una tempesta. Potser la darrera?
No ens podem queixar, al final la primavera ha estat més que generosa pel que fa a aigua, al maig hi ha hagut cada dia més d'un raig.
En fi, adjunto aquest senzill -precisament per això magnífic- paisatge fet amb la compacta de la Coia, a veure si així no s'enfada perquè li he pres...És el Mas del Grau, amb la seva magnífica torre de guaita, inconfusible, i els camps conreats que l'envolten.






Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada