Aiguamolls i amics.

Ahir vaig passar pels alguamolls del Pla. Una sensació força contrastada amb la de la darrera visita: Decepció, sí, és decebedor veure com l'estany està sent envaït pel canyís, quasi no queden aigües lliures -no obstant això, hi havia dos bernats pescaires i un cabusset amb un pollet. A més, ni tan sols vaig poder entrar a l'aguait, ja que un vesper a la porta em va fer desistir, si no volia quedar amb la cara marcada...s'està onflant la fusta i es fa malbé...en fi, l'espai requereix manteniment, manteniment que ningú no fa des que jo no treballo a l'Alt Camp.

L'Ajuntament, pel que sembla, sols té un cert interès per Corral del Branca que, en canvi, sí que està en perfecte estat, amb aigua, llum, etc. Fins i tot hi ha barbacoes, neveres de bar...no sé si és ben bé l'ús que cal donar-li a l'espai, però què hi puc fer, jo?

Avui rellegeixo les memòries de l'Andreu de Fau, l'Andreu Barberà, que va morir fa pocs dies. Una gran persona, sens dubte. Ara que ja és mort encara m'impresiona més llegir-lo. Sembla que no pugui ser que una persona tan culta, tan treballadora, que ha fet tant per tothom pugui ser tan modesta. Explica les coses que ha fet a la vida com si res, com si qualsevol altre hagués fet el mateix en les seves circumstàncies, i no és així, ni de bon tros.

És ben clar que l'Andreu no ha actuat com qualsevol altre persona a la vida. El Món seria ben diferent si qualsevol persona actués com ell, seria, de ben segur, molt millor.

Així doncs, torno a recordar que estic molt content d'haver passat d'alguna manera per la vida de l'Andreu, i llegeixo amb orgull el llibre dedicat de les seves memòries. Per cert, el recomano, a més, es llegeix en un nores; L'Andreu éra tan modest que ni tan sols volia de fer-les, les memòries, per això són tan breus.

No sé si ell em considerava un amic, però està clar que a mi sí que m'agradaria de poder-lo tenir com un dels meus amics.