dimecres, 9 de juliol del 2008

Dia gris.


Avui que tinc festa resulta que la Cèlia es queda a casa, no va al casal d'estiu perquè no es troba bé. En fi, intentarem de treure'n el millor resultat. Cal transformar les amenaces en oportunitats, com diuen ara els modenrs del DAFO.

M'he dedicat a retocar algunes fotos, com les de la darrera visita a Barcelona, quan vam anar al zoo i al Palau Sant Jordi amb la família.

El zoo és un lloc on, malgrat tot -vull dir que en el fons és depriment per a un que està acostumat a veure fauna en llibertat- paga la pena d'anar de tant en tant.

Ens animals estan agobiats en grau divers. Vull dir que n'hi ha que segueixen estan fatal, com tota la vida -per exemple els grans felins i els ossos- però n'hi ha que estan molt millor que fa anys, com ara alguns primats, els suricates, etc. En general, animals petits i que a la natura són espècies-presa.

Ens estan venent contínuament la gran tasca que es fa des d'aquesta mena d'institucions per a salvar algunes espècies en perill, amb programes de cria en captivitat, etc.

Però, en el fons, a mi sempre em deprimeix tan veure animals en captivitat com veure animals dels que en diuen naturalitzats, que abans en deien dissecats -em sembla un terme més adient, menys eufemístic.

De tota manera, alguna cosa se'n pot treure, si més no, en alguns casos molt comptats sí que és veritat que l'existència de parcs zoològics ha salvat alguna espècie de l'extinció, encara que en d'altres ha fet precisament tot el contrari.

No canviarem el curs de la història ni farem que desapareguin del tot aquestes col·lecions d'animals vius, -potser tampoc caldria- de manera que treiem-ne allò que puguin tenir de positiu.

En el meu cas, poca cosa, a banda que la meva filla pugui veure alguns animals que encara trigarà anys a veure en llibertat, si els veu -i jo mateix, alguns també- Potser també treure algunes imatges més, algunes fotos per a il·lustrar treballs, com aquesta que adjunto d'un ós bru que s'ho passava d'alló més bé remullant-se tot el dia. Una il·lustració molt estètica, amb totes aquestes flors...

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.