L'Aigualcoll.

Dia de molts quilòmetres i molta calor, sort que hi ha aire condicionat al cotxe, que si no...

Sí, ja sé que no és gens sostenibleeeeeeeeeeeee -llegiu com al Polònia- ni ecològic, però treballar a 31 graus tampoc és massa correcte, sobretot quan t'has de presentar davant d'algú i no vols que sembli que portes aixetes a les aixelles.

Tombant per quasi tot el Camp de Tarragona, he fet cap a la font de l'Aigualcoll, al mai prou conegut terme de Vandellòs.

Quin lloc més fantàstic!

Allí no hi ha ningú i, si hi va, és que s'ha perdut. Sembla mentida que hi hagi racons així tan a prop del mar a Catalunya.

Entre d'altres coses, he vist un moixó que em sembla que feia anys que no veia, es tracta del bonic còlit ros, si feu clic ací sabreu de seguida de qui parlo:

http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=OENHIS

És realment una espècie molt interessant i bellament acolorida, i cada dia més escassa, no sols a la nostra comarca. sino a tot Catalunya, com ho prova la fitxa de l'enllaç.

En un altre tema, he comprovat que el bloc del fugitivo ha corregit molt el seu comentari sobre l'escalada a la Dòvia. Me n'alegro i li ho faig saber amb una nota, estic segur que ara les coses poden tornar al seu curs. Al cap i a la fi, hi ha parets a casa nostra per a donar i per a vendre, no se les acabariem ni que escaléssim cada dia.

La foto és dels darrers cingles del barranc, els de més amunt al vessant esquerre. Espectacular!