S'han acabat les vacances.

Doncs sí, s'han acabat del tot, encara que no treballo fins la setmana que vé, però avui ja hem tornat a Reus, i hem deixat Arbolí, de moment.

Han estat unes vacances bàsicament tranquil·les, amb poques sorpreses des del punt de vista naturalístic.

Contràriament al que algú deia, les orenetes cua-rogenques segueixen criant a les Muntanyes de Prades amb el mateix nombre. Siurana segueix essent un dels pobles més bonics del Món, les Marcenques, perdiueres, astors, falcons i aligots es veuen des de casa i, en definitiva, tot segueix més o menys igual.

Una variació, això sí, no he vist les cornelles, sembla que han estat desplaçades pels corbs, si més no, als corbs els he vist quasi cada dia, fins i tot movent-se pel cingle on criaven les cornelles, i d'aquestes, ni rastre.

Pel que fa a activitats diverses, hem recuperat, de la mà del Manel i del Roger, l'afecció als barrancs que hi havia encriptada des de feia anys, ja ni me'n recordo, el darrer que havia baixat era el de Viu, i en fa més de sis.

Bé, hem anat a fer el de Gurp, impressionant paisatge, sempre rodejats de voltors, aufranys i daurades, hem gaudit de salts -pocs- i ràpels. Hem fet un munt de fotos, algunes sorprenents, com la que il·lustra aquest missatge, feta disparant la càmera sense mirar sota una pedra; molts cops salta la sorpresa, i, en aquest cas, a totes hi sortia un tritó pirinenc o un bocinet. Aquesta era la que el tritó es veia més sencer i -relativament- enfocat.

A l'àlbum de Picassa adjunt les podeu veure totes. Especialment dedicat al Salvador, el Manel, el Marc i cia. Barranquistes del Garraf, que ens van salvar d'una situació una mica conflictiva i, al final, vam baixar tots junts i ens vam acomiadar entre beures a la Baronia de Sant Oïsme.

http://picasaweb.google.es/mariusdepedro/Gurp200802

Aquí us podeu baixar les fotos...heu quedat bé, no?

Ara que ja hem començat, cal no deixar-ho. Potser un altre barranc la setmana que vé?

Unes vacances sense internet, telèfon fix ni cobertura de mòbil poden ser molt útils, si s'administren bé...

Ah! També ens hem banyat al toll de la Cinteta, el que surt a la foto de fa uns dies.

Premsa diversa.

Com que encara estic subscrit a "El Pati", manera de no perdre el contacte amb l'actualitat de Valls i comarca. Em vaig assabentant de coses diverses que d'altra manera em passarien per alt.

Ahir vaig tenir una sorpresa majúscula; veig el que li està passant al Manel Concernau i al·lucino. L'he trucat i m'he assabentat que això no és res excepcional, ben al contrari, es veu que passa sovint. És ben bé que el perfeccionament dels mitjans -internet al capdavant- pot ser utilitzat de moltes formes, fins i tot de mala manera.

També ha sortit publicat el tema de l'Ararat, amb la foto del Joan i el Toni. Altre cop felicitats.

Avui, doncs, enlloc de fotos penjaré els dos articles de què parlo, així no caldrà cercar al Pati per a poder-los llegir.

A dia d'avui, em falten hores per a començar les vacances...fins al setembre. Allà on vaig hi ha ordinadors, sí, però no tinc conexió d'internet, per tant, és probable que no pugui penjar mçes missatges fins que torni. Ja ho veurem.

Alta Anoia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest cap de setmana, com que la Cèlia era de colònies a Sant Martí de Tous, hem agafat l'autocaravana i ens hi hem passejat des de divendres fins diumenge.

Quina comarca més maca i més desconeguda. Hi ha tan poc turisme, que quan passes amb l'autocaravana et miren com si anessis amb un ovni. En canvi, està tot molt ben preparat, amb castells, torres de guaita, enterraments megalítics...i un ecosistema força ben conservat, amb un mosaic de conreus i boscos molt interessant.

Especialment, ens ha agradat molt la xarxa de punts de guaita d'Anoia Panoràmica, amb plafons explicatius de les vistes. Un exemple molt bo és el de la Manresana, una torre on cal no tenir vertigen per a pujar-hi. O la Tossa de Montbui, on hi ha l'església que surt a la foto i unes magnífiques vistes que són il·lustratives fins i tot de geologia, ja que s'hi veuen uns badlans de manual.

Hem desfet alguna llegenda urbana, per exemple, el mercat de Calaf no és més sorollós que qualsevol altre mercat del país, encara que, observant l'arquitectura de la plaça de l'església, es pot deduir que, si el mercat era abans allí, sí que devia ser molt sorollós, ja que sembla una plaça amb una acústica molt especial.

El dissabte, una decepció més; dormim sota el castell de Tous, i no, les finestres no tenen forma d'osset de peluix. Això sí, però, un altre cop unes vistes precioses i una sortida de sol nova i magnífica des de la finestra de la casa amb rodes.

En fi, que l'Anoia paga molt la pena i val ben bé uns dies per a descobrir-la.

De tornada a casa, a treballar un altre cop...sorpresa! Tornem a sortir als diaris:

http://wwww.avui.cat/article/barcelona//38076/identificat/suposat/autor/lenverinament/dos/gossos/la/febro/desembre.html

Sembla ser que la feina va sortint, i tot gràcies a la capacitat i vocació dels agents, que trenquen una llegenda urbana més: Tots els funcionaris no són dropos i inútils, si més no, els Agents Rurals del Baix Camp, no.

La fotografia, com s'ha dit, és de la Tossa de Montbui, on hi ha una impressionant església del segle X, amb una teulada de lloses!

Recuperacions de fauna.

Aquests dies he tingut un parell d'experiències curioses amb el tema de la fauna que cal anar a recollir.

Ja passa sovint que et truquen per anar a recollir un ave rapaz que acaba essent un falciot comú.--És que té aquestes grapes tan fortes!

Et diuen.

Altres cops he anat a recollir periquitos que són xoriguers o viceversa; rapinyaires que són cotorretes.

En general, qualsevol animal que vas a recollir, disminueix la seva mida quan tu el veus entre un 50 i un 75%. Les serps són l'exemple més clar, la majoria, quan et truquen, et diuen que fan uns dos metres, i, normalment, quan arribes rarament superen el metre deu centímetres.

Hi ha casos excepcionals, però; Un cop vaig anar a capturar una serp enorme i perillosa que va resultar ser una serp verda de més de metre vuitanta-cinc de llargada i que estrenyia la meva cama amb més força que la meva filla. Sort que no era verinosa de debó, que si no...

Els dos darrers casos també han estat curiosos.

El primer, dos presumptes gavots que havien nidificat a una terrassa a Cambrils, han estat duts a la clínia veterinària per tal i com són espècies protegides. Assabentat del tema, me n'hi vaig, ja que, sí fos cert, seria una dada de molt d'interès -moltíssim- a nivell nacional i fins i tot peninsular...eren dos coloms domèstics!

El segon, una presumpta gavina que ha estat portada, també, a la clínica Mediterrània. Jo que me n'hi vaig sense gaires il·lusiona de res original, ja que solen ser gavians argentats o gavines rialleres, i em trobo -sopresa- amb un preciós xatrac, que s'ha trobat a la platja del Cap Sant Pere.

La foto d'avui també és d'un fet anecdòtic d'aquest estil, és un perillós ratapatxec -ratpenat en la llengua de Fabra, i Pipistrellus pipistrellus en la de Ratzinger- que vaig anar a recollir a l'Ajuntament de Vinyols. Com es veu, era un cadell més petit que l'ungla del meu dit gros de la mà.

El Bou de Reus.

Estic content altre cop. Miro el bloc del Bou de Reus, un bloc molt ben fet, optimista tant o més que el meu, i, sobretot, ple de bona gent -els conec prou. Veig que m'han enllaçat i fins i tot en fan notícia, malgrat que, com diuen, sóc portador en excedència. I és que és veritat, em sap molt greu, però, des de fa molt temps, la llei de Murphy vol que no pugui anar a les sortides, quan no és per naps és per cols...la majoria dels dies coincideix que treballo. És el que té treballar algunes festes, i més a l'estiu que a l'hivern.
En fi, que malgrat que no exerceixo massa, em sento orgullós de ser portador del Bou i encara més que m'enllacin al bloc. Gràcies.
La foto d'avui serà del Bou, és clar, una foto de quan encara era a punt de néixer, al taller de l'escultor Manel Llauradó, que és el seu pare veritable.

Un Bou magnífic, sens dubte...i independentista!