Aquest cap de setmana, com que la Cèlia era de colònies a Sant Martí de Tous, hem agafat l'autocaravana i ens hi hem passejat des de divendres fins diumenge.
Quina comarca més maca i més desconeguda. Hi ha tan poc turisme, que quan passes amb l'autocaravana et miren com si anessis amb un ovni. En canvi, està tot molt ben preparat, amb castells, torres de guaita, enterraments megalítics...i un ecosistema força ben conservat, amb un mosaic de conreus i boscos molt interessant.
Especialment, ens ha agradat molt la xarxa de punts de guaita d'Anoia Panoràmica, amb plafons explicatius de les vistes. Un exemple molt bo és el de la Manresana, una torre on cal no tenir vertigen per a pujar-hi. O la Tossa de Montbui, on hi ha l'església que surt a la foto i unes magnífiques vistes que són il·lustratives fins i tot de geologia, ja que s'hi veuen uns badlans de manual.
Hem desfet alguna llegenda urbana, per exemple, el mercat de Calaf no és més sorollós que qualsevol altre mercat del país, encara que, observant l'arquitectura de la plaça de l'església, es pot deduir que, si el mercat era abans allí, sí que devia ser molt sorollós, ja que sembla una plaça amb una acústica molt especial.
El dissabte, una decepció més; dormim sota el castell de Tous, i no, les finestres no tenen forma d'osset de peluix. Això sí, però, un altre cop unes vistes precioses i una sortida de sol nova i magnífica des de la finestra de la casa amb rodes.
En fi, que l'Anoia paga molt la pena i val ben bé uns dies per a descobrir-la.
De tornada a casa, a treballar un altre cop...sorpresa! Tornem a sortir als diaris:
Sembla ser que la feina va sortint, i tot gràcies a la capacitat i vocació dels agents, que trenquen una llegenda urbana més: Tots els funcionaris no són dropos i inútils, si més no, els Agents Rurals del Baix Camp, no.
La fotografia, com s'ha dit, és de la Tossa de Montbui, on hi ha una impressionant església del segle X, amb una teulada de lloses!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada