dissabte, 20 de setembre del 2008

Oposicions al CAR.


M'ha omplert de satisfacció tornar a donar classes a futurs agents rurals, vull dir; Avui he estat un dels primers profes del cinquè curs que el sindicat CCOO organitza per als opositors al Cos d'Agents Rurals, en aquest cas per la convocatòria que és a punt de publicar-se el mes vinent, si tot va bé.
Em sembla molt, però, que ho he fet molt malament, i ho sento de debó, s'han ajuntat un cúmul de circumstàncies personals i conjunturals que han fet que tot vagi força malament. He fet el que he pogut, però. I, el que tenen les noves tecnologies, només arribar a casa un dels presents com a alumnes ja m'ha enviat un correu dient que ha estat prou bé.
Ara no sé si pensar que és una opinió sols d'ell o més general. En fi, no sempre es pot estar al 100%, no?
En qualsevol cas, però, deia que m'omple de satisfacció ja que m'agrada molt ajudar a una colla de nois i noies que es veuen molt il·lusionats per entrar al cos -no en féu segones lectures, sisplau- i que, en alguns casos prou reeixits, ja s'ha donat la feliç coincidència que fins i tot els he tingut després treballant a la meva comarca.
És per això, entre d'altres coses, pel que sóc -crec- l'únic agent que ha estat profe a tots els cursos que ha organitzat CCOO, des del primer de 1998 fins avui mateix.
Tot això compensa una mica la frustració d'ahir, dia en què, sota l'atenta mirada d'un jubilat belga, amb el qual finalment vaig parlar llargament, vaig estar intentant comprovar si encara hi havia fartets a l'Estany Gelat, recerca completament infructuosa. Hi ha una plaga enorme de nedadors d'esquena, larves de libel·lula i altres simpàtics predadors al que queda del ja diminut toll, però ni rastre de peixos...haurieu d'haver vist la cara del senyor belga, estava a punt de trucar al Pere Mata, sort que després li he explicat el què feia.
Espero que això sols sigui fruit de la meva ignorància en el tema piscícola, i que encara n'hi hagi, d'aquests petits peixets protegits.
Finalment, una altra bona notícia; Vaig assitir -és clar- al Congrés de la Federació Regional d'Esquerra, i ara puc dir tranquil·lament d'Esquerra Republicana de Catalunya. Ja que, per sorpresa de propis i estranys, va guanyar la candidatura del bon amic Albert Pereira, Secuitenc i pare de tres fills, és a dir, una persona admirable.
Aquesta victòria ajustadíssima, 195 vots per a ell, 183 per a l'Adam Manyé. Suposa, al meu entendre, un punt d'inflexió, un primer efecte de la unió que s'ha donat fa molt poc entre el sector de Reagrupament i el de les JERC, Esquerra independentista.
Estic molt esperançat amb aquest resultat, crec que ERC pot tornar a agafar el rumb que a mi m'agrada, i que crec que vol la majoria de la gent independentista d'aquest país: un partit honest, valent, decidit i que sols lluita per a aconseguir, d'un cop, la independència per a Catalunya.
ERC ha de tornar a ser el vot útil independentista, hem de tornar a acollir tothom que ja no sap a qui votar per a deixar clar que el que vol és la independència.
Les darreres davallades de vot d'ERC combinades amb la pujada de les CUP's arreu o la CORI a Reus ens han de fer adonar que qui vol la independència ja no sap a qui votar; ¿Com han de votar una ERC que va estar a punt de votar a favor de l'estatutet que tenim, que no serveix ni per a aconseguir una miqueteta de millora del finançament?
Es veu una llum al final del túnel.
La foto d'avui serà d'un animaló tan petit com bonic i útil -recordem que menja larves de mosquit- Però com que no en vaig poder veure cap, he baixat la imatge d'internet, del web del GEPEC, és del bon amic i millor fotògraf -aquest sí que ho és de debó- Ferran Aguilar. Espero que no t'enfadis, Ferran!

3 comentaris:

j ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
j ha dit...

Bones,
espectaculars les fotos del blog. Vaig ser alumne teu el dissabte passat i hagués estat bé tenir moltes més hores per parlar sobre la feina, però ja se sap, dissabte ja estem cansats com per això.
Em sembla que tinc el teu llibre de les muntanyes de Prades. Una pena que no sigui parc natural.
De moment em vaig miraré més a fons el teu blog, per cert no tens coneixement d'altres blogs d'agents rurals?
Fins ara,

Ps. Per cert tenia una altra pregunta, vas estar destinat al Pallars Jussà, vas dir? O Sobirà? Com va anar, com era la vida allà d'agent rural?
I a classe vas comentar que per allà dalt hi havia una de les excursions més bòniques per una vall on encara no passava cap carretera ni res, com es deia?

Màrius ha dit...

Hola Joan.

Primer, gràcies per tot; per ser alumne, per tenir el llibre, per mirar-te el bloc, etc.

Responent preguntes.

1- No, encara no hi ha hagut cap company que m'hagi dit que té bloc. Ho esbrinaré.

2- No hi vaig estar destinat, vaig estar visquent una mica més de dos anys a Esterri d'Àneu -Pallars Sobirà- però no treballava encara al CAR. Et puc dir, però, que ser AR allà no té quasi absolutament res a veure amb ser AR al Camp.

3- Le'excursió és el congost de Bonremei o Mot-rebei, jo quasi sempre l'he feta des de Pont de Muntanyana, no té pèrdua, i et pots informar a llibres i webs. Fins i tot la pots fer en caiac, quan ja te'n cansis de passar-hi a peu.

Ens veiem...espero!

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.