Caminada per les Muntanyes de Prades

Ahir vam fer la novena caminada per les Muntanyes de Prades, organitzada, com cada any, per l'Associació d'Amics de les M. de P.

Aquest cop, a més, vam col·laborar amb l'organització. Ja era hora, per això, ja que en som socis...ehem!

Doncs bé, vam fer d'escobres, és a dir, tancàvem tot el grup de més de tres-centes persones que s'hi van animar.

S'ha de dir que el recoregut d'enguany era excel·lent, passant per indrets preciosos i amb molt trossos d'autèntics senders, poques pistes i gens de carretera -bé, cinquanta metrets inevitables. En total, uns trenta-cinc quilòmetres de magnífic camí.

Realment, se'm va fer curt. No sé si per la companyia, per la poca velocitat -evidentment, haviem de ser els darrers i, per tant, lents-, o perquè la feina d'anar recollint les cintes senyalitzadores ens va distreure molt.

El cas és que va ser una jornada força positiva, i, a més, mai m'havia passat que, arribant els últims, ens aplaudíssin...increïble!

En definitiva, que, com cada any, aquesta caminada és per a no perdre-se-la, a veure l'any que vé, que serà la desena, i serà Prades-Prades, com va. Si no és per causa de força major, de ben segur que no hi faltarem.

La foto d'avui podria ser d'un dels meravellosos racons que vam trepitjar, però, per tal d'animar la gent que els descobreixi i els vegi en directe, ens limitarem a penjar una foto del grup d'escombres, en falta un, però és que va haver de resoldre una emergència -algú es va dedicar a retirar senyals, amb la qual cosa es van haver de reposar precipitadament.