Óssos i truites fumades.

Avui vaig a fer un cafè, perquè tinc festa i està plovent, i llegeixo astorat que l’Honorable Conseller d’Agricultura repta al Govern a alliberar óssos a Collserola.
Recordo els anys que vaig viure al Pallars Sobirà, concretament a Esterri d’Àneu. En aquests anys –pocs però intensos- vaig poder comprovar en la meva pròpia pell com no solament la terra pallaresa és meravellosa, també ho és la seva fauna –inclosos els Homo sapiens- i la gastronomia.
Més concretament, els pallaresos em van ensenyar els millors llocs on menjar a la comarca, els llocs on anaven ells, no els turistes. I un d’ells era l’Hostal la Bonaigua, a València d’Àneu, que, si no vaig errat, era propietat de la família del Sr. Llena, actual Conseller de la Generalitat. Allí vaig poder tastar un dels plats més bons que he menjat mai, una excel·lent truita de riu que fumaven ells mateixos amb llenya...només de recordar-la faig saliva. Per desgràcia, aquell restaurant-hotel va tancar.
L’Honorable Senyor Llena, al meu entendre, ha demostrat que potser en sap molt d’agricultura, encara que els pagesos que jo conec –molts- no solen anar vestits com ho acostuma a fer ell. Però no en té ni idea de fauna.
Si en sabés una mica, no consideraria que l’ós, un cop reintroduït a Collserola, o on sigui, no és pas més perillós que el senglar, que a Collserola és freqüent i qualsevol dia crearà problemes seriosos.
Si en sabés, no criminalitzaria un animal omnívor però fonamentalment vegetarià, un animal que si alguna cosa fa quan detecta la presència d’un humà és fugir cames ajudeu-me en direcció contrària. Més que res perquè històricament l’home ha perseguit, engabiat, torturat, ridiculitzat i matat óssos fins que els ha fet desaparèixer de quasi arreu.

Em permeto apuntar que un dels cognoms més corrents a la península, Garcia, és molt probable que, etimològicament sigui com molts altres cognoms, que provenen de l’ofici, en aquest cas, de hartzia, que, en basc, és el caçador d’óssos.
Si per mi fos, jo preferiria que el negoci de l’hostaleria li hagués anat fantàsticament bé al Sr. Llena, i que no s’hagués dedicat a la política, més que res perquè preferiria poder tornar a gaudir de la magnífica truita fumada de València d’Àneu abans que tornar a sentir opinions sobre la fauna com la que va fer pública ahir un membre del nostre Govern.

Crec que cadascú s’ha d’ocupar del que en sap.