dimarts, 9 de desembre del 2008

Manis de nova generació.


Aquest cap de setmana llegeixo el Punt: Hi ha una manifestació a Les contra la reintroducció de l'ós, exigint la retirada de tots els exemplars.
Encara no s'ha acabat, això?
Amb una foto sensacional, en que es veu una nena petita com mira amb cara de llàstima l'ós de peluix que exhibeixen els manifestants penjat del coll, el text parla de que els motius de la mani van més enllà de la reintroducció de l'ós, que es tracta més d'una reivindicació de la no-intromisió dels urbanites amb el futur de les comarques pirinenques. És a dir, que els de ciutat no anem a ensenyar als pirinencs el què han de fer amb els seus Pirineus.
Aquí hi veig molta mala fe, molta demagògia i molta, parlant clar, cara.
Diu el text que hi havia més de cinc-centes persones, tot un èxit si tenim en compte la població de la zona.
Anem per parts, con diria Jack, l'esbudellador...
Com és que la mani ha coincidit amb el pont de la constitució?
Jo, que sóc una mica malpensat, crec que ha estat per a aprofitar que és el moment que més gent va a passar les minivacances a la muntanya. Personalment, conec tres persones que hi van ser, a la famosa mani, i us puc assegurar que no són aranesos, ni viuen de la ramaderia, ni de l'agricultura...són de ciutat, de Reus, i l'única condició que els uneix amb la pobra víctima de l'atac de Hvala és que són caçadors, quina casualitat, no?
Una cosa més que em fa mala olor...els seus Pirineus?
Jo pensava que la Natura era de tots, dels que hi viuen i dels que no hi viuen. Penso que, a dia d'avui, els que viuen a la muntanya mantenen el nivell de vida que hi ha mercès als que no hi viuen i hi van a passar temporades, ja sigui a esquiar, a passejar, a caçar, a fer ràfting o al que sigui. Qui es pensi que al Pirineu encara es pot viure de la ramaderia i de l'agricultura és que no s'ha adonat que hem canviat de segle altre cop, som al XXI, senyors!
Va home va! una mica de seriositat, deixeu els ossos en pau i dediqueu-vos a escurar les butxaques dels urbanites, que això és perfectament legítim, mentre no els tracteu d'imbècils.
No penso repetir els arguments en defensa de l'ós que ja s'han dit i escrit arreu, em sembla que no cal, és de sentit comú.
Aquí he trobat un argument per a ser menys optimista, desgraciadament, he de reconèixer que els asturians tenen les idees més clares, conviuen amb una població molt més gran d'ós que la nostra i no sembla que en manifestin rebuig, ben al contrari, en veuen una oportunitat per a fomentar el turisme de qualitat. Vull creure -i, en el fons, ho sé- que aquests manifestants no representen tots els pobladors del Pirineu, sols en són una minoria cridanera...si més no, la nena petita de la foto està més a favor de l'ós, malgrat el seu pare.
Aquí us deixo un enllaç interessant per a ampliar informació:
La foto és d'Era Artiga de Lin, un dels indrets més bells del nostre país...o potser no ho és, nostre, és clar.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.