
En Maleni-tren?
Viatge excel·lent, de luxe si jutgem pel preu: Anar i tornar a Barcelona en moto des de Reus, més de 16 € de peatge, més car que el bitllet de tren. I durant més de la quarta part del trajecte, a vuitanta per hora. Al principi, per les obres -hi ha obres, carrils de tres metres i vuitanta per hora, però del peatge no et deslliura ni Sauron. Al final, perquè a la ciutat no es pot contaminar, màxim a vuitanta un altre cop, si bé representa que aquí ja no pagues peatge, és clar.
Bé, siguem positius, feia un dia molt maco per anar en moto, no he deixat de veure xuris i aligots i m'ha trucat un amic del que feia temps que no en sabia res, l'Steve West, un gran ornitòleg, britànic autèntic, galès, per a ser més precisos. Per a proposar-me un parell de viatges amb guiatge d'observació d'ocells molt interessants. Els podreu trobar al seu lloc, concretament proposa un viatge a Bulgària, on les espècies a veure són moltes i molt interessants. I un altre a la seva terra, País de Gales, amb un ingredient una mica més cultural, d'idioma i senderisme.
El de Bulgària em sembla molt engrescador, són onze dies veient Capsigrany enmascarat, Falcó cama-roig, Àliga imperial, Àliga pomerània i moltes altres espècies interessantíssimes.
Qualsevol dels dos viatges, en companyia de l'Steve, han de ser molt interessants. També em comenta que ha escrit un segon llibre. Ja hi som! Me l'hauré de comprar -l'anterior me'l va regalar a canvi d'una minsa col·laboració.
Ja l'he enllaçat, el seu web, encara que el nom no m'agrada gaire...però s'ha d'entendre, el seu mercat és anglosaxó.
A més, he tingut temps fins i tot de fer una visita a Oryx i firar-me un parell de llibrets, aquí els teniu.
Un, una curiositat per a agafar idees i millorar el meu projecte que és en premsa a Cossetània, un llibre comarcal d'ocells italià, i en italià, és clar. Cal practicar idiomes.
L'altra, un que feia temps que volia comprar, la guia de rapinyaires de W. S. Clark, crec que àmpliament superada per la de Forsman -per cert, l'han reeditada, per a qui encara no la tingui, la de Forsman, dic. Aquesta també ha estat reeditada el 2007, i, encara que no sigui millor, com ja he dit, crec que cal tenir-la per a complementar ajuts en la identificació.
El fet és que anava per comprar la monografia sobre la perdiuera en francès que ha sortit fa poquet, però ja no en tenien, i, per no tornar de buit...
Ara m'adono que torno a caure en un vici que feia temps que tenia controlat; la compra de llibres d'ocells. Però és que amb aquest tipus de llibres no passa com amb d'altres, com els de literatura, que, si no els compres, els tens fàcilment a mà a biblioteques.
Aquests llibres tan especialitzats no els trobes a gaires llocs, els has de comprar gairebé per força si vols tenir-los a disposició.
Ah! I parlant d'això, ahir, xerrant amb el bon naturalista i millor amic Xavier Parellada, em va dir que en un parell de mesos com a molt podrem tenir a les mans la seva, de monografia sobre la perdiuera: Sens dubte serà una veritable joia, ja que el Xavier és, al meu parer, probablement el més gran naturalista que conec, i l'Àliga perdiuera és la seva especialitat. Ja friso!
2 comentaris:
Jo ara per anar a Barcelona passo per la "Nacional" fins el Vendrell. Allí puc anar fins a 90 km/h i sense pagar (bé abans ja ho he pagat en forma d'impostos), en canvi per l'autopista hauria de pagar i no puc passar dels 80. Ah! i la concessionària d'autopistes és propietat de la Caixa (la del Samaranch)
No sé de què et queixes, el Sr.Samaranch ha estat mereixedor, abans d'ahir, de la insignia d'or de la ciutat de Tarragona, lliurada pel seu alcalde socialista...deu ser un home molt estimat per les esquerres, no?
Publica un comentari a l'entrada