Feina pura.

Avui dia de feina més "normal". Són els contrastos d'aquest ofici; ahir tot el matí rodejat de més d'una cinquantena de nens i nenes que, menys silenci, anaven deixant tota mena de coses al seu pas.

En canvi, avui, tot el dia amb dos companys més realitzant el cens de cabirols a la comarca. Recorrent indrets on no hem vist cap humà més en tot el matí.

El cens de cabirols, Capreolus capreolus, per a qui no en tingui ni idea, conisteix en, bàsicament, comptar excrements, femtes o, més clarament, caques -merda, vaja- d'aquests animals.

Amb un procediment matemàtic, basat en l'atzar informàtic combinat amb un sistema geogràfic on hi ha la superfície amb presència, s'estableixen parcel·les de cinc metres de radi on es compten els excrements i es retiren per a poder tornar a fer un segon recompte.

Bé, hi ha molts altres mètodes, però en ser el cabirol una espècie molt esquiva i discreta, a més de molt territorial, no es pot fer un recompte a vista com es fa amb la cabra salvatge. El triat pot ser un dels millors procediments, el temps ho dirà.

És clar que és molt important saber reconèixer les femtes dels cabirols de les dels altres ungulats, aquí rau una de les claus de l'èxit.

Un aspecte positiu més és que, al mateix temps que es pentina minuciosament el terreny a la recerca dels petits rastres d'aquest animaló, es troben molts altres rastres i molts altres animals.

Avui, per exemple, hem trobat diversos exemplars de les dues espècies de Cepaea -un caragol molt interessant- hem vist trencapinyes, Loxia curvirostra, hem sentit cantar els cotolius, Lullula arborea. I moltes altres coses interessants.