divendres, 23 de gener del 2009

Llengua catalana.


Escolto per la ràdio i llegeixo a la premsa l'opinió de l'Enorme escriptor -ho confeso, m'agrada molt- Quim Monzó sobre el català, la llengua, vull dir.
No hi puc estar més d'acord, té tota la raó.
Aquell senyor baixet que ara torna al Polònia ho està aconseguint, ara, que fa anys que és mort. La seva tasca ha estat feta a llarg termini, però de forma eficaç.
Si analitzo el tema des de la meva perspectiva modesta i personal, en les quatre generacions que conec, puc recordar:
El meu avi, per part de pare, nascut just amb el segle passat (XX) no parlava, no llegia ni tan sols entenia el castellà. A Valls ningú no parlava el castellà, quan ell era jove, no hi havia tele, ni ràdio, i si va anar a l'escola -ho ignoro, suposo que sí però poc, ja que era carreter, tenia una agència de transport- ho devia fer en català, és clar. Això de no entendre ho dic literalment, quan parlava amb algú emigrant que no sabia català necessitava un intèrpret, que sovint era la meva mare.
El meu pare, nascut el 1929, ja va viure l'etapa fosca, evidentment, sabia castellà, però malament, i en poques ocasions el necessitava, ja que el català seguia sent l'idioma majoritari a Valls. El català era clarament la seva llengua gairebé exclusiva, la prova és que és la llengua materna de tots els meus germans i la llengua, és clar, de la meva mare.
Jo, que encara vaig viure l'educació en temps de Franco -va morir quan jo feia vuitè d'EGB- ja es pot dir que domino tan o més el castellà com el català. He rebut la primera etapa de la meva educació en castellà, he viscut la tele, la ràdio i els diaris en castellà. I, segons on vaig, em sento estranger a la meva terra -no cal massa lluny, a Barcelona mateix. Però la meva llengua materna encara és el català, i tot el que he escrit ho he fet en aquesta llengua.
La meva filla, tot i que el català és la llengua de casa i de l'escola i que va a una d'excepcional -d'escola, vull dir- ja viu tant en castellà com en català. La tele, la ràdio, la premsa...gairebé tot és en castellà -malgrat el que diguin- Fins i tot la llegua majoritària al carrer i al pati de l'escola és el castellà.
No sóc pessimista, al contrari, sempre dic que sóc optimista -he viatjat a Irlanda, i allò sí que és una situació trista, per al Gaèlic -però ells tenen una república, no ho oblidem.
Però s'ha de ser realista, el català està malament.
Tots hi hem de posar el coll. Paga la pena.
La foto d'avui és dels meus avis, a l'esquerra, el Rafel de ca la Gallineta, de Valls, i a la dreta, el Nicolàs, inmigrant vingut de Campisàbalos -Guadalajara- i, enmig, el mossèn, que havia de fer d'intrèrpret perquè els dos senyors no parlaven el mateix idioma, ni l'entenien.
Una anècdota del franquisme. A l'hora de fer-li el DNI al meu avi, ell va dir que vivia al carrer dels Jueus, on teníem la casa pairal. Doncs bé, el funcionari de torn, devia identificar de forma igualitària tots els estrangers indesitjables, per la qual cosa, a l'adreça hi diu:
Calle Indios.
En tinc una fotocòpia, us ho asseguro.

Canviant de tema, avui més fer el dinar; tenim aquest vici, dinem cada dia.
Després de l'àpat d'ahir, carregat de colesterol, toca verdureta i cosa sana, políticament i regligiosament correcta: Musclos i verdura al vapor -bajoques, patates i pastanaga.
Primer, demanar perdó als musclos, a tots alhora, és clar. Això no és com el porc, n'hi ha molts i no saps on són les orelles. És clar que a les costelles del porc tampoc els hi veia, les orelles. Em sembla que a partir d'ara no demanaré més perdó, al cap i a la fi potser ho ha de fer qui mata l'animal, no?
Eina fantàstica, la cuineta de vapor, poses aigua, tot talladet i net, tot alhora, ho programes cinquanta minutets...i sols cal esperar. Menjar molt sa i conserva millor els gustos, la verdura és molt més bona.

2 comentaris:

Agnès Setrill. ha dit...

Els nostres avis entendrien i estarien contents de veure que defensem la llengua, però les nostres àvies potser no entendríen que ens fotessim tant de menjar al vapor, bullides i/o a la planxa, poder-nos fer un bon suquet. Jejeje!

MARTELL DE REUS ha dit...

A Irlanda basen la seva identitat nacional amb la religió i no pas amb la llengua. El seu tret diferencial es la religió catòlica enlloc de l'anglicana del seus veïns. Pels irlandesos, si perden la religió perdran la seva identitat, en canvi la pèrdua del Gaèlic és només un tema subsdiari.

En canvi per nosaltres els catalans el nostre tret diferencial és la llengua i la cultura, sense això la nostra identitat resta del tot dliluida. I és precisament sobre la llengua i cultura catalenes on els españols miren de combatre més activament.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.