dimecres, 7 de gener del 2009

Reixos i fred.




Ja han passat els Reixos. Pel que fa a casa, no em puc queixar, encara no m'han portat el que volia, però deuen tenir vuitada, també. De moment, unes Gel-Trabuco 11WR, magnífiques esportives per a trescar per la muntanya. Enguany han de caure els Carros de Foc en menys de vint-i-quatre hores per a amortitzar-les bé.
Ves! Aquests reis sí que ens agraden, per molt republicans que siguem.
En canvi, all lloc d'on vénen, Orient (proper, en aquest cas) no es pot dir que hagin estat generosos, sols han portat sang i morts, morts innocents en molts casos.
No seré jo qui em posicionaré a cap de les dues bandes, tot i que el més fàcil és anar a favor del més feble, que en aquest cas és Palestina, és clar. Totes les guerres són absurdes i horribles, i la violència només genera més violència.
Paraules tòpiques i molts cops buides, però, tristament, veritat. Si cerqueu diferents blocs de gent d'esquerres, progressistes i tal, hi trobareu opinions de tota mena, per exemple:
I tots dos blocs, els que he enllaçat, són de gent d'idees, podriem dir, similars (independentistes, d'esquerres...)
És ben clar que els israelians, amb la tecnologia i els diners que tenen, podrien lluitar contra el terrorisme de forma més precisa i sense tants -com es diu ara- danys col·laterals. Però també és evident que s'han de defensar.
En qualsevol cas, des del meu punt de vista, qui té més culpa són els governants. Aquests senyors, que vesteixen car i s'hostatgen en hotels de cinc estrelles quan viatgen, els paguen -els paguem- per a què dialoguin i trobin solucions als conflictes. De manar a l'exèrcit que els mati a tots també en sabria jo, i no caldria ni que deixés la meva feina habitual.
Els que es maten i acaben a l'hospital o sota terra quasi sempre són els altres.
¿De què serveixen tantes cimeres, tanta seguretat, tantes associacions de nacions, etc?
A ells els hi haurien de portar carbó com el de la foto, el que arrossega la somereta. Carbó i no votar-los mai més, a veure si en venen uns altres que s'ho treballin millor.

4 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

una guerra encoberta de terrorisme
i una única victima els infants, sembla que aquest reis d'Orient estan una mica folls

Màrius ha dit...

A totes les guerres passa el mateix, són terroristes els que estan perdent i sols poden usar com a arma el que abans se'n deia guerrilla.
Els que ara nomenem "de la resistència" contra els nazis a França deurien ser terroristes per als ocupants alemanys, i ara, com que al final van guanyar, són herois.
Jo insisteixo, per a mi tots els bàndols són culpables si maten gent innocent, i ara totes les guerres ho fan, això.
No és fàcil opinar, el que sí que és clar és que qui té menys culpa sol ser qui més pateix, com be dius.

Albert ha dit...

Gràcies per referenciar-me, i també per lo de gent amb idees...
Salutacions desde la terra ferma

Unknown ha dit...

Quanta raó...

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.