Somnis.

Avui no puc més que parlar d'una cosa molt curiosa que m'ha passat a la nit. Ep! no és res obscè, de moment, aquest bloc és apte per a totes les edats.

Em refereixo a un somni curiós, Sí, ja ho sé, tots el sominis ho són, de curiosos. Però aquest conté un fet que a mi, personalment, no m'havia passat mai i que pot ser revelador d'un enigma que alguna vegada tots hem pensat.

El tema és: Els somnis són sols això, somnis, o hi ha una mena de "vida paral·lela" que és als somnis i que és tan real com la de vigília, és a dir, la que tenim quan estem desperts.

Jo havia pensat alguna vegada, aquesta idea estranya, però, és clar, de seguida me la treia del cap per absurda.

Però el que he somniat avui em fa pensar que potser no ho és tant, d'absurda.

Resulta que en un somni venia d'una excursió per la muntanya, acompanyat d'amics i família, feia molt de fred i passava alguna cosa -ara no recordo què- que feia que anéssim a trucar a una casa d'un petit poble -Miramar- allí ens acollien i començàvem a xerrar de coses. Com que era per dates de Nadal, hi havia a la casa molta més gent, família dels propietaris. Resulta que molts d'aquests parents els coneixia jo també, aleshores comentàvem com n'era de petit, el Món, i tot això -jo no sabia abans que la casa era d'uns amics.

I ara vé el més curiós:

Xerrant xerrant amb els amics comuns, resulta que recordàvem una anterior trobada on vam fer una sortida de pesca al riu amb resultats divertits i exitosos. Fins aquí pot semblar normal, però el més fort és que aquesta altra sortida, un cop m'he despertat, recordo perfectament que pertany a un altre somni, no a una sortida que ha tingut lloc realment.

Perdoneu la meva total ignorància, però a mi no m'havia passat mai i no sabia que podia passar, que en un somni recordés un altre somni.

¿Serà veritat, que els somnis són un Món a part, amb la seva pròpia lògica i continuïtat en temps i espai?

O, potser, el que ha passat té una explicació científica, d'una forma similar amb el que passa amb els "Dejà vu", és a dir, hi ha una connexió irregular entre la zona del cervell on hi ha els records i la zona on es produeix la creativitat que fa que ens sembli conegut el que en realitat és nou.

Ho ignoro totalment, però el que sí que passa és que aquest estrany somni m'ha donat molta feina a pensar...

És difícil posar una foto d'aquest tema, ja que a l'altra vida, la dels somnis, no m'he emportat la càmera, així és que posaré una d'aquelles típiques fotos que jo en dic "de Déu" ja que són les que se solen utilitzar a les estampes que parlen de Déu, el Cel i altres coses etèries. Apa, a veure si us agrada.

Per cert, i en un altre tema més terrenal, ja sé que sóc una mica dolentet, però m'agrada molt de trobar errades -petites o grans- a pel·lícules, llibres, diaris, etc. Per a mi és com una mena de joc d'ingeni.

Llegint el llibre del Joaquim Maluquer m'ho ha posat molt fàcil, n'hi ha una, d'errada, molt evident, és a les il·lustracions, a una de les magnífiques fotos de l'amic Jordi Bas, concretament la del suposat Astor. Si mireu la del costat, hi trobareu una semblança una mica massa gran, no?

Ep! Que consti que el fet que un llibre tingui aquesta mena d'errades no el fa més dolent. Aquestes coses passen sempre i a tots. Jo mateix m'adono sempre d'un parell d'aquestes errades quan tinc a les mans un dels meus llibres per primer cop. És una sensació molt desagradable, sobretot quan l'has llegit i rellegit mil cops en pantalla, en galerades, etc. i no has vist aquesta equivocació tan gran.