Cens de falcons.

Per circumstàncies de la vida -de la feina, si hem de parlar amb propietat- he acabat implicat en el cens que ha iniciat la SEO, a nivell "nacional" -en realitat, estatal espanyol- de Falcó pelegrí, Falco peregrinus.

El títol en sí mateix ja no m'agrada. Un cens nacional, per a mi, és un cens català. Personalment, no m'havia ofert voluntàriament al tema precisament perquè no em sento de cap manera identificat en cap projecte "nacional" quan aquest adjectiu es refereix a España.

Però, com dic, m'hi he vist abocat mitjançant la feina.

La idea no és dolenta en sí mateixa. Un cens d'aquesta espècie, si es va repetint amb una periodicitat regular, pot resultar força útil per a monitoritzar la població, comprovar si creix o decreix i, si s'escau, establir mesures correctores. Així és que hi acabaré participant entusiàsticament, col·laborant amb el Marc Gàlvez, ornitòleg a qui vaig conèixer fa pocs dies i que és qui ho porta a nivell nacional, vull dir nacional de debó, de Catalunya.

Està clar, però, que hi he posat les meves condicions.

Observant la fitxa dissenyada per la SEO de recollida de dades, m'adono que es demanen tota mena de dades de localització, fins i tot les coordenades UTM de cada niu.

Les meves condicions han estat exposades clarament, jo no donaré cap localització, de cap niu.

Entenc que per a valorar i ponderar les dades d'un cens no és en absolut necessari de donar la localització dels nius. Sabent quantes parelles -o trios- hi ha a cada comarca, i la productivitat d'aquests nius, n'hi ha més que prou.

La necessitat de saber les localitzacions de nius i territoris sols es pot justificar amb dos supòsits:

1- Que el coordinador general els vulgui conèixer per a posteriors utilitzacions concretes, per exemple, marcatges o radioseguiments. Sense que calgui, per això, avisar o demanar més informació a l'ornitòleg de camp`.

2- Que el coordinador del projecte no se'n refii dels ornitòlegs de camp i vulgui tenir l'oportunitat de comprovar la verosimilitud de les dades anant personalment a comprovar algun territori aleatòriament per tal de saber del cert que el treball ha estat ben fet.

Cap de les dues possibilitats m'agrada ni em convenç.

La primera em fa pensar que, en pocs anys, el falcó pelegrí esdevingui una mena d'àliga perdiuera. Un ocell sobre el que absolutament tothom coneix cada niu i cada paret, de manera que biòlegs, fotògrafs i altres herbes no els deixen tranquils ni per mal de morir. Els cingles i territoris de perdiuera són una mena de Rambles on cada any pugen i baixen als nius ornitòlegs professionals i s'hi passegen més o menys a prop fotògrafs i ornitòlegs afeccionats posant en perill l'espècie molt més que cap altre factor -sí, és una opinió, però fa quasi trenta anys que m'hi dedico, crec que sé de què parlo.

Actualment, les parelles de falcó, si més no les que jo conec, que són més d'una trentena, crien cada any sense problemes i sense que ningú les destorbi, no penso ser jo un dels culpables que això canviï.

A més, en el cas del falcó, estem parlant d'una espècie que està en primera línia d'atenció de cetrers més o menys legals, col·lecionistes d'ous i altres menes de persones a les que sols falta que els posem fàcils les coses. ¿Algú pot garantir l'absoluta confidencialitat de les bases de dades al llarg dels anys?

La segona encara em fa més mal. Si algú vol endegar un projecte interessant i important basat en el treball voluntari d'experts escampats pel territori i ni tan sols se'n refia, d'aquests voluntaris...com vol que vagi bé?

En fi, que censarem els falcons i, finalment, sabrem quants n'hi ha...o no.