Festa i llibres.

Ahir em van regalar un llibre, és el de Nicholas Drayson, "Guia dels ocells de l'Àfrica Oriental".

Pel títol sembla un llibre dels que jo em compro sovint, però és enganyós, en realitat és una novel·la, encara que els ocells i l'ornitologia són a la trama. Llegida la contraportada, la cosa promet.

Ara sols cal que acabi el de la Maria de la Pau, "Orient, Occident". De fet, em falta molt poquet, i ja en podria fer una crítica, que serà molt i molt breu; Està bé. Vull dir que està bé, és un bon llibre, però res d'excepcional. Aquesta obra va ser finalista del premi Sant Jordi de 1997, però és clar, i fins i tot la Maria de la Pau mateixa ho diu al llibre, que els premis són el que són, en la majoria dels casos estan pactats d'avantmà, no estic dient res nou, em sembla.

Definitivament, potser ha estat una sort que la Maria de la Pau fracassés estrepitosament en el seu intent d'entrar en política, això d'escriure sí que ho fa bé.

Aquest llibre ho demostra. És bo, està ben escrit i demostra ofici, però no és res de l'altre Món ni mereix, al meu entendre, cap premi. Això sí, paga la pena de llegir-lo, però això ho crec gairebé en tots els casos dels llibres que he llegit. Mai me'n penedeixo, d'haver llegit un llibre. I, si en algun cas, sols en recordo un, veig que me'n puc penedir, el deixo i ja està. Que jo sàpiga, ningú és a la presó per no acabar-se un llibre, encara que sigui el Quixot i te l'hagin fet llegir a l'escola, com és el meu cas.

Com que tampoc sé de ningú que sigui a la presó per criticar un llibre, ho diré encara més clar i més català: El Quixot és, amb diferència, el pitjor llibre de ficció que he tingut a les mans, i també és l'únic llibre que he començat a llegir i no he acabat.

Val a dir que, posats a calcular, així, per damunt, em dec haver llegit segurament més d'un miler de llibres, en català, castellà, francès, italià i algun en anglès, amb el diccionari al costat, és clar.

Tampoc és cap mania especial perquè sigui un autor español, de cap manera, alguns dels autors que més admiro són autors españols o de llengua castellana i que, per suposat, he llegit en idioma original. Gabriel Garcia Márquez, Pablo Neruda, Miguel Hernández, Federico Garcia Lorca...la llengua castellana té enormes autors que ningú no hauria de deixar de llegir, però, modestament, crec que Miguel de Cervantes no és un d'ells.

Ho he dit prou clar?

Podeu pensar; A què vé, això, ara?

Doncs a que, encara avui, a la Calalunya del S. XXI es fa llegir aquest llibre a alumnes d'ESO. Sento profundament que encara ara se segueixi atemptant contra l'afecció a la lectura dels adolescents de la mateixa forma que se'm va fer a mi en temps del Franquisme.

És realment necessari?

Canviant de tema, doncs, aquest del Drayson s'haurà d'esperar un parell de dies fins a acabar definitivament el de la Maria de la Pau, ja us explicaré com és.