Noves generacions i rareses.

Avui tenia una reunió de feina força important i interessant. No és broma, per un cop parlo seriosament.
Mentre encara hi era, em truca l’Albert Cama:
-No tinc gaire bateria, hi ha una glaucoides al port de Cambrils!
Un cop acabada la reunió, sense ni temps de canviar-me, deixar el cotxe de la feina, agafar la moto, recollir la filla a l’escola, portar-la a judo i, ràpidament, cap a Cambrils falta gent, això sí, sense cap mena d’aparell i vestit encara de forestal...
Ha pagat molt la pena. No sols per l’ocell, ja que veure un Gavinot polar, Larus glaucoides, ha estat per a mi una espècie nova, cosa que no feia des de feia molt de temps. És el problema de no viatjar gaire.
Deia que no sols per l’ocell, o els ocells, ja que hem vist altre cop moltes gavinetes de tres dits, un parell de cendroses, una argentada, xatracs bec-llargs, etc.
El que més m’ha agradat és conèixer una part de la nova generació d’ornitòlegs, hi havia concentrats el Marc Gàlvez, l’Oriol Clarabuch, el Joan Ferré, la Matxalen Pauy, el Martí Rodriguez, el David Jiménez i el mateix Albert Cama, és clar. A més d’alguns altres no tan jovenets, com el Camil Albert i el Raül Aymí, els quals ja conec de fa temps i m’ha agradat molt de tornar-los a veure.
M’han deixat una bona impressió, més ben dit, boníssima. Són optimistes, treballadors i molt ben preparats. Crec que els ornitòlegs “vells” com jo, ja podem començar a pensar en la jubilació, aquesta gent que vénen darrere nostre ens deixaran ben aviat en ridícul. A manca d'equip decent per a fotografiar ocells, he fotografiat ocellaires, aquí els teniu, fan goig, no?
He fet una “fotomòbilscope” , que no és el primer cop que faig, del Gavinot en qüestió, mercès a un Swarovski que hi havia per allí –hi havia uns quants telescopis parats, generosament a punt per a que mirés qui no portava res, com jo.
Afegirem un parell de digiscoping que vaig fer ahir de gavineta de tres dits, i ja tenim una mica de post gràfic decent.

Aquesta trucada i aquesta anècdota d'avui m'ha fet reflexionar sobre els amics i l'amistat, crec que el terme "vell amic" està sobrevalorat, m'explico;

Se suposa que un vell amic, pel fet de ser-ho, és millor.

Això, de vegades, és veritat, en el meu cas, el Manel Concernau, per exemple.

Però no és condició necessària ni suficient. Hi ha vells "amics" -hauria de dir coneguts- als quals no caldria que ens trobéssim tan sovint.

I, en canvi, hi ha amics nous que, de seguida, se't revelen com a bons amics. Crec que l'Albert n'és un cas paradigmàtic.

Ens vam conèixer l'any passat, tot just, amb el cens de Gavina capnegre. I, en les poques ocasions que he compartit amb ell, m'ha demostrat que és una persona amb la qual cal comptar. És un jove sobradament preparat, en sap, s'explica bé, és entusiasta, optimista i, si els detalls són els que ens demostren les coses, avui ha gastat fins i tot la bateria del seu mòbil per tal de trucar als seus amics i que tothom pugui gaudir del Gavinot polar.

En poca estona, ens hem ajuntat al far del port una dotzena d'ornitòlegs abillats amb tota mena de gadgets i estic segur que, amb la divulgació que n'ha fet, demà encara en seran més, els que podran "bimbejar" aquesta nova espècie.