Polítics i animals.

Avui he d'escriure un article per al Vallenc, dels de "Amb mà esquerra".

Com sempre, aquest bloc tindrà la primícia i el publicarà abans que aparegui al setmanari, aquí va:

Animals.

Sí, ja sé que està més de demostrat, però cada dia en tenim més proves: La Natura, el respecte pels animals és, amb diferència, la darrera cosa que preocupa als polítics –i probablement a la resta de la gent.
És molt fàcil omplir-se la boca amb ecologisme, sostenibilitat, polítiques verdes i altres “mandangues” en època electoral, en campanya. És clar, però, que quan la gent ja hagi votat això es pot oblidar tan ràpidament com la resta de promeses electorals.
Uns quants exemples:
Tot un ministre de justícia de l’estat Español –Monarquia constitucional europea i moderna- es dedica a caçar cérvols sense llicència, és a dir, és, clarament, un caçador furtiu.
Encara més divertida és la seva excusa: No sabia que calia llicència específica per a Andalusia.
Si us plau! És exactament la mateixa excusa que ens solen donar tots els denunciats, sense cultura, sense secretàries, sense accés directe a l’administració...a qualsevol altre país això seria motiu de cessament fulminant, però allò és España, que, com tots sabem, és diferent.
Però no ens pensem que a casa és gaire diferent, segon exemple: Tot un senyor ex-conseller de Medi Ambient, portaveu per a temes de Medi Ambient de CiU a l’oposició, Ramon Espadaler, defensa davant el Parlament de Catalunya la cacera amb vesc. Una forma de cacera totalment prohibida per la Comunitat Europea per tal i com és un dels mètodes no selectius. Quasi no tinc paraules, i, si me’n ve alguna, no l’escric perquè vull ser educat.
I, per acabar, un altre exemple encara més a prop de casa; Mentre encara es recullen signatures per a la ILP que demana la prohibició total de curses de braus a Catalunya, una tortura totalment impresentable que encara, a segle XXI, es practica a animals, la Diputació de Tarragona, propietària de la Plaça de Braus de Tarragona, planifica la propera inauguració de la plaça ara coberta amb una “corrida” amb el torero local Rubén Marín...fantàstic, ara sí que ja m’he quedat sense paraules.

La foto l'he baixada del web dels verds-ecologistes de Catalunya, i il·lustra aquest mètode tan inofensiu, tradicional i popular de cacera que és el vesc.